Quan el comú va publicar l’edicte amb la creació de l’esmentat lloc de treball, alguns funcionaris lauredians van posar el crit al cel suposant que es volia consolidar el càrrec de confiança que va arribar a Sant Julià poc després que l’actual cònsol, Josep Majoral, assumís les regnes de la corporació. Majoral sempre ha mantingut que aquell càrrec acabarà la seva tasca quan s’esgoti el mandat i abans i tot si es pot proveir la plaça en qüestió.
Segons les fonts, disposar d’un tècnic financer qualificat era totalment necessari com va evidenciar el desordre amb que l’actual equip comunal es va trobar el departament en arribar al comú. Es van haver fins i tot de refer facturacions tributàries de diversos exercicis arran del fet que s’havien comès errors molt greus però, alhora, molt banals. Per això es va buscar una persona externa per posar ordre.
Com que el temps ha demostrat que la plaça és necessària, s’ha promogut la plaça i el concurs. I si bé del propi comú no hi va haver ningú que es presentés, quan s’ha donat l’oportunitat de la mobilitat horitzontal entre administracions sí que ha sorgit un aspirant. Només en el cas que aquest aspirant tampoc no acabi complint els requisits el concurs es podria obrir a l’exterior i, per tant, el càrrec de confiança hi tindria accés.
Segons les fonts consultades, la visió que l’esmentat càrrec de relació especial té de la feina, més assimilable al sector privat que al públic, no agrada a una part del funcionariat lauredià, que funciona a un ritme al qual el càrrec de confiança no està habituat, amb la qual cosa tot sovint hi ha xocs que no satisfan els treballadors públics de Sant Julià. D’aquí el temor que el càrrec extern es pogués acabar quedant la plaça en propietat.
Comentaris (6)