La batalla per esclarir el ‘cas BPA’ als Estats Units ha rebut un baló d’oxigen les darreres hores. Una nova acció del banc de Tanzània que viu una situació molt similar a la de l’andorrà ha obert una altra escletxa en camí. Com a resultat de les gestions legals dutes a terme pel banc tanzà establert a Xipre FBME, la Justícia del país insular europeu ha exigit el lliurament de tot un seguit de documentació que evidencia que l’agència de prevenció de rentat de diners americana (FinCEN) i el regulador xipriota (CBC) van acordar que no facilitarien ni al banc ni tampoc al jutge determinada informació. Alhora, s’usava com a nova documentació que els dos organismes feia mesos que ja havien tingut, com per exemple una auditoria clau que com en el cas de Banca Privada d’Andorra (BPA) també va elaborar PricewaterhouseCoopers (PwC).
Les noves proves obtingudes per l’entitat tanzana establerta a Xipre han estat comunicades pel FBME al jutge federal que dirigeix el plet al districte americà de Columbia. El cas de l’esmentat banc, pocs mesos anterior en el temps al de BPA, és molt similar al que va afectar l’entitat andorrana. Amb dues diferències substancials: en el ‘Notice’ del FinCEN contra l’FBME s’acusava a aquesta entitat de fets molt més greus dels que es va retreure a BPA (al banc de Tanzània se l’acusava, per exemple, de blanquejar diners procedents del terrorisme, un fet que l’organisme americà no va atribuir mai a l’entitat bancària andorrana malgrat que sí que ho va assenyalar el ministre de Finances del Principat, Jordi Cinca, en una entrevista a 8TV).
En el cas de l’FBME, el FinCEN va acabar dictant una resolució final (‘final rule’) quan davant de BPA l’agència depenent del departament del Tresor americà es va limitar a deixar sense efecte el ‘Notice’ del 10 de març del 2015. Però en essència, els actors i la manera d’operar és la mateixa. Hi participa el FinCEN, els reguladors del país (ja sia Andorra o Xipre) actuen des de l’opacitat, fins i tot la consultora que audita el banc és la mateixa… i quan es demana informació, el FinCEN i els organismes locals sempre s’acullen a l’excusa que treballen amb informació reservada i protegida per la Patriot Act per no lliurar mai res.
De fet, el ‘cas BPA’ encara és viu als Estats Units i el plet legal continua. Els accionistes majoritaris del banc andorrà en vies de desaparició continuen defensant la seva honorabilitat i els seus interessos amb recursos contra les decisions judicials de silenciar (‘MOOT’) l’afer perquè amb l’aixecament del ‘Notice’ ja no hi ha afectació. Però la família Cierco s’ha mantingut sempre ferma en voler conèixer quines proves concretes i en realitat hi havia i en quins detalls es va basar el FinCEN per dictar la nota del 10 de març.
Els responsables de l’FBME han exposat recentment al jutge Cooper que l’excusa del FinCEN per no aportar la documentació era que es tractava d’informació reservada o, fins i tot, d’informació inexistent. En canvi, la nova documentació a la qual ha pogut accedir el banc tanzà deixa clar que si ni el FinCEN ni el banc central de Xipre no mostraven allò que se’ls demanava era perquè evidencia la conxorxa entre els dos organismes, una situació que es podia haver arribat a donar al Principat.
La diferència és que la Justícia xipriota ha obligat a posar sobre la taula tota la documentació existent en el cas i a Andorra no només no s’exigeix res si no que es refusa qualsevol demanda que es presenta. Fonts jurídiques americanes han explicat que el repte seria que fos la Justícia andorrana per iniciativa pròpia la que exigís als organismes intervinents en la crisi de BPA que aportin tota la documentació necessària -que, per exemple, l’INAF, la UIFAND i l’AREB han amagat, fins i tot, a la comissió legislativa que analitza el cas BPA amb la justificació que es tracta d’informació confidencial- i que no hagin de ser finalment jurisdiccions internacionals les que facin caure tot el castell de cartes.
Comentaris