Mandataris governamentals i comunals aixoplugats sota el paraigües de Demòcrates per Andorra (DA) han fet una nova 'escenificació de força' entorn a la reforma del marc normatiu que regula les competències i les transferències entre les administracions de l’Estat. Cònsols de DA, cap de Govern i secretària d’Estat de Relacions Institucionals més diversos càrrecs parlamentaris i de la formació taronja s’han reunit per, suposadament, avaluar la situació després que el Consell General impedís mantenir la congelació transferencial que Toni Martí pretenia. La reunió, almenys de portes en fora, no ha servit per res més que per marejar la perdiu. Ni rastre de la proposta que presumptament hi ha embastada per modificar el marc legal. I així es porten tres anys. Més els que ja es duien abans. Martí i companyia insisteixen, només, en què els comuns en tenen prou amb una transferència global anual de l’ordre de 54,6 milions. Ni una pinzellada nova més.
De fet, de la reunió celebrada a la seu de DA només se n’han pogut obtenir imatges. Els dirigents del partit ja han avisat que ningú no faria cap pronunciament. I el missatge que s’ha enviat ha estat a través d’un comunicat que dóna tombs i tombs i més tombs sobre una posició més que sabuda. Qui sí que s’ha pronunciat, davant les càmeres d’Andorra Televisió, ha estat el cònsol de Sant Julià, Josep Miquel Vila, per assegurar que si el Govern li transfereix més diners dels que la corporació laurediana ha pressupostat per aquest 2017 serviran per eixugar deute. Deixava així clar Vila que no tornarà els diners ‘sobrers’, com en alguna ocasió s’ha deixat entreveure que podria demanar l’executiu als comuns.
Vila no ha assistit a la trobada. El cònsol lauredià no és de DA. Tot i això, la victòria de Laurèdia en Comú a Sant Julià pràcticament se la va apuntar com a seva la formació demòcrata (dos dels impulsors d’aquella candidatura van ser Ladislau Baró, que sí que ha estat a la reunió postdescongelació en qualitat de president del grup parlamentari, i el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya). Diferents integrants de la candidatura i avui consellers comunals sí que són militants o simpatitzants del partit taronja. El cònsol, però, ha deixat clar que ell no pensa immiscir-se en conflictes institucionals i “el Govern ha de fer la seva feina, el Consell General la seva i els comuns, la nostra”. I, per tant, vist que la cambra parlamentària ha acabat resolent que no es congelin un any més les transferències de l’Estat a les corporacions parroquials, Sant Julià ‘recollirà’ tot el que se li faci arribar.
Però, de fet, el comunicat de DA no aclareix res. Ni si el Govern demanarà als comuns que els tornin la quantitat que no havien pressupostat, ni quan es presentarà el projecte per reformar el marc transferencial i competencial… Ni tan sols s’han apuntat les línies mestres però ja definides clarament de per on pot anar el document de l’acord que segons el propi Toni Martí tindria pactat ja amb els cònsols. En allò en què únicament s’ha fet incís és en què els mandataris comunals “de les parròquies governades per DA han reafirmat la seva voluntat de prosseguir amb el procés de reforma de les competències i les transferències ja endegat i de mantenir l’import global de la transferència als comuns al tomb dels 54,6 milions previstos a l’acord institucional de l’abril del 2014”.
En la trobada hi han estat presents els cònsols de Canillo (Josep Mandicó i David Palmitjavila), d’Encamp (Jordi Torres i Ester París), Ordino (Josep Àngel Mortés), Andorra la Vella (Conxita Marsol i Marc Pons) i Escaldes-Engordany (Trini Marín i Marc Calvet); el cap de Govern, Toni Martí; la secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí; els presidents del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró i Miquel Aleix; el secretari general del partit, Èric Jover; i el secretari d’organització, Esteve Vidal. Els cònsols, segons el comunicat, “han recordat que aquesta quantitat queda fixada en l’acord institucional del 2014 i que aquest acord es va prorrogar la tardor passada amb l’acord dels set comuns. És per això que els marcs pressupostaris dels Comuns ja estan elaborats tenint en compte aquesta transferència”.
En cap cas no es deixa constància que un acord institucional no té rang de llei ni menys encara de llei qualificada, que és el que tenen les normes legals que regulen les transferències i les competències. Fins i tot el pressupost té una qualificació legislativa especial, més propera a la llei qualificada que a l’ordinària. I, en tot cas, molt superior a un acord institucional que estava lligat a dur a terme una modificació legislativa que encara no està llesta tres anys després. No obstant això, Martí, com a portaveu dels cònsols quan era el mandatari parroquial d’Escaldes, ja va participar en nombroses reunions amb el Govern llavors liderat pel PS amb l’objectiu de reformar el marc competencial. Del 2010 a avui ha plogut molt… i tan sols hi ha un acord institucional.
La comunicació emesa per DA continua dient que “més enllà de l’exercici 2017 -en què els comuns rebran una transferència superior a la inicialment prevista com a conseqüència de la votació que va tenir lloc aquest dijous al Consell General- tant els cònsols com els representants del Govern, el grup parlamentari i el partit, s’han mostrat conformes en situar la transferència als comuns resultant de la revisió del model al tomb de l’esmentada quantitat de 54,6 milions; una quantitat que permet als comuns continuar amb la política de sanejament de les finances comunals i rigor en la gestió i que, a la vegada, és suficient per prestar uns serveis de qualitat i dur a terme les inversions necessàries per al territori”.
Els cònsols majors i menors de Demòcrates per Andorra “han volgut deixar clar que -en consonància amb el programa polític de la formació- la responsabilitat per garantir la sostenibilitat de l’Estat és compartida entre el Govern i els comuns. És per això que els mandataris comunals entenen que el model de transferències vigent fins ara precisava d’un reajustament per garantir la sostenibilitat; una sostenibilitat que, a llarg termini, quedaria compromesa si la transferència als comuns continués creixent al ritme que ho ha fet en els darrers anys”. A banda d’això, els cònsols i els responsables governamentals només haurien insistit en la necessitat de continuar treballant per redefinir el nou marc legal. Uns treballs als quals “s’hi sumaran els grups parlamentaris en les properes setmanes”.
Comentaris