Nous 'moviments laborals' de representants dels empleats de BPA indignen (més) el personal

Comentaris

Nous \'moviments laborals\' de representants dels empleats de BPA indignen (més) el personal
Nous \'moviments laborals\' de representants dels empleats de BPA indignen (més) el personal
Els treballadors de Banca Privada d’Andorra (BPA) no guanyen per disgustos. O millor encara: per enutjos i malestar. Al cansament per la situació que fa més de mig any que dura i al dolor per la incertesa sobre el seu futur laboral, s’hi afegeixen les revelacions sumarials en relació a la investigació del ‘cas BPA’ i, especialment, les fractures internes ja irremeiables a aquestes alçades de la pel·lícula. Hores d’ara el mal té un nom que ja va sent comú denominador els darrers temps (col·lectiu de representants laborals) i dos cognoms: Tribunal de Comptes i UIFAnd. El nom, en aquest episodi, es divideix en dos: Montserrat Montes i Xavier Bonell. El malestar intern arriba a tal nivell en veure com els representants dels treballadors van ocupant o bé places en institucions públiques o parapúbliques o bé càrrecs de més rellevància ja sia, primer a BPA i, després, a Vall Banc, que una part de la plantilla s’hauria plantejat dur algun tipus d’acció per evidenciar l’enfadament. O més que això. De fet, fonts dels treballadors han assegurat que “encara no ens volem creure que el nucli dur dels delegats de personal que vam escollir ens han venut”. A aquesta sensació també hi contribueix, per exemple, que cap dels treballadors que han deixat el banc des de l’inici de la crisi (per força o voluntàriament), i són mig centenar o més, no ha aconseguit cobrar ni un cèntim d’euro d’indemnització. I, a sobre, alguns dels responsables de l’AREB haurien maniobrat de manera verbal davant de l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA) per tal que les entitats del país -especialment MoraBanc i Crèdit Andorrà- no continuïn fent ofertes a professionals de BPA i, amb la seva marxa, posin en perill el procés de transició cap al banc pont. Però els fets són els fets. I dimarts, la junta de presidents donava en principi el vist-i-plau a les candidatures presentades per ocupar les tres places que s’havien de renovar a un Tribunal de Comptes que feia mesos, algun any i tot, que estava en funcions. Continua contra l’acord inicialment adoptat pels grups Francesc Pons, que presidirà ara l’organisme en ser l’home que aporta l’experiència (i que havia tingut passat laboral a BPA i el seu retorn a la vida ‘civil’ laboral es preveia complicat). També s’incorpora a l’òrgan de control comptable de les entitats públiques Carles Sansa. El darrer nom en incorporar-se a la llista, en principi a proposta del grup liberal, seria Montserrat Montes. Fins ara ha estat responsable de la divisió de control i auditoria de BPA. I una de les delegades del personal de l’entitat que han negociat l’acord amb l’AREB. Mentre la designació, que s’ha d’acabar de confirmar oficialment encara, ha caigut com una galleda d’aigua freda entre una molt bona part dels treballadors de BPA, en certs ambients polítics s’està analitzant la idoneïtat del perfil de Montes. L’escollida no tindria un dels requisits que se sol·licitava als candidats: haver tingut experiència en el sector públic. I, a més a més, tampoc no es té clar si per a un organisme com el Tribunal de Comptes i tot el que representa, segons les fonts consultades, un professional sortit, no fa tres anys, ni cinc, si no ara, de la BPA, ofereix les millors garanties de portes en fora. Aquest és l’argument polític. No té res a veure amb la professionalitat. La mateixa situació es podria repetir amb Xavier Bonell. Bonell ha estat un dels representants més visibles del col·lectiu de delegats de personal. Sovint, i juntament amb Lluís Pérez i amb l’advocat Manuel Pujadas, ha exercit de portaveu. És dels pocs representants amb pes específic que no té el futur, ni immediat ni a mitjà termini, resolt. I les travesses el situen -i entre molts dels treballadors de BPA l’opció agafa força i pren cos encara que no passa de ser una possibilitat hipotètica- que acabi trobant lloc en la plaça que té vacant la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd). El Govern en la sessió del dia 3 de juny del 2015 va acordar la contractació d’un agent de l’Administració de caràcter eventual, per cobrir temporalment una plaça en el lloc de treball analista financer, adscrit a l’Àrea de Supervisió i Control de la UIFAnd del ministeri de Finances. L’edicte està firmat pel secretari d’Estat de la Funció Pública, Joan Blasi, el 25 d’agost i es va publicar al BOPA el 3 de setembre passat. Bonell és pràcticament l’última peça del trencaclosques que queda per col·locar. Lluís Pérez, Joan Gibert, Montse Montes, Marc Cornella… la majoria dels representants dels treballadors van prenent posicions.

Comentaris

Trending