Nou cop baix per a la batlle instructora del ‘cas BPA’. El Tribunal de Corts li retorna la causa i li ve a dir que no ha tancat adequadament la investigació perquè algunes de les diligències que ella mateixa havia demanat no les va acabar realitzant i sense motivar-ho degudament ni deixar-les efecte va donar per finalitzar la instrucció, va tancar el sumari i el va enviar al tribunal jutjador perquè preparés la vista oral. Justament, aquest òrgan ha notificat aquest dimarts un voluminós i ben fonamentat aute en què li demana a Canòlic Mingorance que s’ho torni a mirar tot. Incloses algunes de les proves que havien sol·licitat la defensa dels processats en la causa general relacionada amb la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA).
L’aute, del qual el ponent ha estat el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, té 147 pàgines i, certament, desestima moltes de les proves sol·licitades per les defenses, però també suposa un important revés per a la forma de procedir de la instructora. De fet, la decisió de Pijuan parteix d’un incident de nul·litat plantejat conjuntament per els advocats defensors de la majoria dels processats. Malgrat que formalment, el tribunal no estima la petició de les defenses, en el fons acaba concedint allò que els lletrats dels acusats en la causa general del ‘cas BPA’ pretenien: “La revocació de l’aute de conclusió del sumari i la devolució dels autes a la batlle instructora.”
Una de les queixes més rotundes i clarividents de les defenses era el fet que després que la batlle donés per acabada la investigació, van començar a arribar en seu judicial nova informació, documents o proves que la pròpia Mingorance havia sol·licitat amb anterioritat perquè considerava necessària tenir-les en el marc instrucció i, en canvi, va tirar pel dret i sense esperar la resposta a allò que ella mateixa pretenia tenir va decidir donar per tancat el sumari. Entre la diferent documentació que va arribar amb posterioritat a la conclusió de la investigació hi havia la resposta a una comissió rogatòria enviada a l’Audiència nacional espanyola o una valoració econòmica del Grup Banca Privada d’Andorra de la qual en disposava la secció administrativa de la pròpia Batllia i que va trigar set mesos en arribar al despatx ‘del costat’.
Encara més: hi ha proves que la pròpia Canòlic Mingorance havia sol·licitat durant la seva investigació, com ara informació que hauria d’arribar dels Estats Units, els Països Baixos o Suïssa, i ni tan sols ara se sap quan pot acabar-se de complimentar degudament. En l’aute, Pijuan considera que la informació sol·licitada a la Confederació Helvètica no és necessària per al bon desenvolupament de la investigació perquè es refereix tan sols a una mesura cautelar dictada al seu dia sobre l’exconseller delegat del banc Joan Pau Miquel. En canvi, el Tribunal de Corts sí que creu que si la batlle al seu dia va considerar que era escaient enviar unes comissions rogatòries als Estats Units i a Holanda cal esperar el resultat de les mateixes.
En definitiva, en la seva part dispositiva, l’aute del Tribunal Corts indica que revoca la conclusió del sumari i acorda, alhora, “el retorn de la causa a la secció d’instrucció especialitzada 1 perquè practiqui, a la major brevetat que sigui possible”, tot un seguit de diligències que concreta en la seva resolució. Així, es reitera que demani “el compliment de les comissions rogatòries internacionals adreçades a les autoritats competents dels Estats Units i dels Països Baixos, trameses al ministeri de Justícia i Interior, per conducte de la presidència de la Batllia, en les dates del 17 de juny del 2015 i 13 de maig del 2016, respectivament, o, en el seu cas, desesteixi de la seva pràctica per no considerar-les ja necessàries per a la investigació dels fets objecte del sumari”.
També li demana a la batlle que es pronunciï sobre la pertinença d’aportar a la causa una documentació relativa a l’empresari espanyol i màxim testimoni de càrrec per al cas Rafael Pallardó o de requerir a BPA que faciliti tot un seguit de moviments de caixa d’uns determinats dies dels anys 2010 i 2011. També sol·licita a la Batllia instructora que faci l’escaient per traduir les converses del vídeo on apareixen dos antics empleats del banc intervingut i un suposat col·laborador de Gao Ping. Finalment, el Tribunal de Corts també retorna a la instructora documentació que ha rebut una vegada ja s’havia donat per tancada la instrucció.
Tant la batlle com els advocats defensors que van promoure l’incident de nul·litat ja estan estudiant l’aute del Tribunal de Corts, que també ha estat notificat, entre altres, a la fiscalia o a la representació lletrada del Govern i de les altres parts que estan personades a la causa com a actors civils. Malgrat que l’aute deixa fora moltes de les proves demanades pels defensors, fonts properes als mateixos han mostrat cautelosament satisfacció per la decisió comunicada avui i que segons les fonts “demostra que hi havia molta pressa per fer les coses. De pressa i malament o no massa bé” com pal·lesaria ara el Tribunal de Corts.
Diverses fonts han mostrat el seu convenciment que una vegada dictada la llibertat provisional de Joan Pau Miquel i la substitució de l’empresonament per un arrest domiciliari monitoritzat, el cas podria entrar en una fase de cert relaxament processal vist que no concorre la urgència per esgotar el termini de l’esmentada presó provisional. No obstant això, fa unes setmanes, i en el marc dels informes sol·licitats pel Tribunal Constitucional, el Tribunal de Corts va informar que tenia la voluntat de celebrar la vista oral del ‘cas BPA’ durant el segon trimestre d’aquest any.
Comentaris