Candidatura d’’starlets’ d’Andorra la Vella a banda, els demòcrates no van amagar, o almenys no ho van fer el dia del tancament de llistes, que el grup de persones del qual més cofoi se sentien era el d’Ordino. Per la composició. Per com estava de pensada i equilibrada la llista. I és aquesta la punta de llança amb què compta Josep Àngel Mortés per poder dir, sense alçar la veu però tampoc se sense amagar-se, que creu que Acció Comunal d’Ordino (ACO), la marca parroquial de DA a la parròquia, parteix amb un substancial marge de maniobra respecte del rival. I el rival, al final, és un grup de gent entusiasta la majoria del qual l’únic que té de liberal és el cartell que han penjat aquest diumenge. I perquè hi ha el logotip de la formació, que si no, ni això. ACO DA és, sobre el paper, clar favorit al triomf. Encara que el ‘suflé’ electoral dóna encara una capacitat de sorpresa a una de les llistes encapçalades per dues dones, docents totes dues (també és el cas de la candidatura del PS a Andorra la Vella; de fet, Sandra Tudó i Eva Choy podrien haver liderat una llista amb les mateixes sigles que Dolors Carmona i Lídia Samarra i ningú no s’hauria estranyat).
El cas és que els demòcrates han estat governant els darrers vuit anys el comú. Gestió discreta. Sense ensurts, sense marge per fer experiments. Els diners han estat els que eren. I Ventura Espot i Consol Naudí han anat administrant el dia a dia sense gaire més feina que la d’endreçar la parròquia. Però han tingut l’aval, sempre i a tot hora, de l’oposició. Una oposició capitanejada per Enric Dolsa. Una oposició que semblava que s’integraria a la mateixa llista que la d’ACO i que al final representa o s’aixopluga, en l’adversari. I dels poders de convenciment de Dolsa, en alguns sectors ordinencs, dependrà en part si la candidatura liberal pot posar ACO contra les cordes o si no hi té res a fer.
El conseller de finances ordinenc, Jordi Ordóñez, estava cridat a ser la peça de consens. L’home que transités entre demòcrates i ‘dolsistes' i facilités l’entesa en una sola llista. Però Ordóñez ja havia anat donant pistes que ell no estava massa pel tema. I, al final, no hi va estar gens. I el candidat triat va ser un ferm ‘enemic’ d’Enric Dolsa. Mortés i l’excònsol van fer comèdia durant uns dies per fer veure que intentaven el que cap dels dos no volia. Pactar. I quan van decidir que ja n’hi havia prou d’aquell color, l’exsubsíndic va començar a configurar el seu equip de veritat. I els convergents, és a dir, els ‘dolsistes’, van buscar nous socis. Fins a trobar-los en els liberals, que han apostat per una llista pràcticament independent al cent per cent. Del tot no, però gairebé. I ara, ordinencs que havien optat pel vot útil d’ACO (o del GUPI en altres conteses) per mirar de barrar el pas a Enric Dolsa, veuen com l’empresari ara fa treure fum al mòbil per demanar el vot per a ells. Cosa de la política.
Mentrestant, Mortés confia en haver tancat una bona candidatura. Tant des del punt de vista de treball, de capacitat, de ganes de voler fer bé les coses i de poder-les-hi fer, com des de l’òptica de l’urna. Ja saben que el cos electoral d’Ordino encara és el que és i ser d’una casa o de l’altra, arreplegar els vots d’una família o de cinc, continua sent cabdal. Potser no del tot decisiu. Però sí que permet partir amb aquest avantatge que assegura el candidat que ACO té. I en aquest sentit, hi ha qui considera peça clau la presència del tercer de la llista. Sam Duró val per ell i pel que casa Ramonguem representa. I encara representa molt a la parròquia. Tant com que Ventura Espot, el cònsol sortint, li torni el favor a Mortés. Amics com són, l’ara candidat va fer escales pel cònsol que se’n va en les dues edicions en què espot ha estat cap de llista (2007 i 2011). Ara Espot és ben clar que no es quedarà amb les mans a la butxaca.
Josep Àngel Mortés, considera que la llista que lidera amb l’actual consellera de cultura, Gemma Riba, al costat, donarà “tranquil·litat als electors de la parròquia d’Ordino perquè sabran que aquests quatre anys pròxims amb nosaltres tindran un bon suport pel que fa qualitat de vida, benestar i totes les tasques que s’han iniciat amb l’equip anterior”. Mortés es fa seu l’eslògan triat pel partit a nivell nacional (‘Tots som un’) perquè indica que "tots treballem pel país”. A més, el candidat a cònsol s’ha mostrat optimista de cara als resultats de les eleccions comunals: "Hem de treballar fins al final de la campanya però penso que sortim bastant avantatjats”. El candidat d’ACO DA ha afegit que faran una campanya molt propera a la ciutadania, ja que “per nosaltres l’objectiu és arribar al màxim de persones possible, a través del porta a porta i de les reunions de poble”, ha afegit.
També ser propers al ciutadà és el repte de la gent que concorre als comicis sota l’aixopluc de Liberals d’Andorra. Després de penjar el primer cartell al costat d’Eva Choy, la número dos de la llista, la candidata a cònsol major de la formació, Sandra Tudó, ha ‘jugat’ verbalment amb l’eslògan triat per la formació (‘Idees en comú’) i ha explicat que “ens hem unit un conjunt de gent amb idees molt fortes”. En aquest sentit, Tudó ha indicat que faran una campanya que es generarà al voltant de la gent del poble “perquè ens volem escoltar Ordino i volem saber les seves idees”. La cap de llista liberal ha qualificat el primer dia de la campanya electoral com un “dia de celebració i tenim molta il·lusió i moltes ganes de tirar endavant les nostres idees”.
Idees que posarà en joc la candidatura liberal i independent (o més independent que liberal) i fets que mirarà de fer valdre ACO. Perquè malgrat la renovació de les files demòcrates, Mortés mirarà de fer valdre la feina modesta però sense ensurts feta pels seus amics Ventura i Consol. Espot i Naudí. Ordino sembla taronja tot i la il·lusió blava.
Comentaris