Commoció en el món sociocultural del Principat per la mort d’Antoni Morell

L’escriptor i advocat ha finat aquest matí producte d’una insuficiència cardíaca que ha tingut enmig del carrer quan després de sortir del seu despatx del carrer Alzinaret anava a esmorzar

-
-
La mort d’Antoni Morell Mora ha commocionat aquest diumenge el món sociocultural del Principat. Considerat un dels referents de la literatura andorrana alhora que pare de la narrativa moderna, Morell ha sofert una insuficiència cardíaca enmig del carrer poc després de les 8 d’aquest matí. Els intents per reanimar-lo han estat en va. L’òbit de l’autor de ‘Borís I, rei d’Andorra’ o ‘Set lletanies de mort’ entre molts d’altres ha causat una gran tristor entre multitud de persones i institucions del país. A banda de la seva faceta d’escriptor i advocat, Morell també havia mantingut un llarg vincle amb l’administració andorrana, culminat amb el càrrec d’ambaixador davant la Santa Seu tot negociant el Concordat actualment vigent.

Morell, que feia temps que tenia una salut delicada, ha mort, però, sobtadament. Havia sortit aquest matí del seu despatx al carrer de l’Alzinaret d’Andorra la Vella i anava aparentment a alguns dels establiments de restauració de la zona de la plaça Guillemó a esmorzar quan ha caigut fulminat a terra, a poca distància del centre de salut del carrer de la Llacuna. Les emergències mèdiques han estat alertades quan passaven deu minuts de les 8 del matí que calia anar urgentment a assistir un vianant que havia caigut al carrer. Quan els professionals mèdics i de salvament han arribat a lloc, els intents per reanimar-lo han estat infructuosos i Morell ha arribat pràcticament cadàver a l’hospital.

Hores d’ara encara no se sap del cert com aniran els actes de comiat de l’autor de ‘Set lletanies de mort’ o ‘Borís I, rei d’Andorra’, entre una extensa bibliografia vinculada al Principat

Els detalls dels actes de comiat que es puguin celebrar no se sabran fins als propers dies, dos o tres més aviat segons diversos fonts. El plet successori que mantenia amb l’hereva de la seva germana, major que ell i finada fa alguns anys, i que afecta per exemple el telecabina d’Arinsal, pot dificultar alguns dels passos a fer a partir d’ara. És probable que a l'escriptor i jurista se l'acabi incinerant i no està clar si hi haurà cap mena de cerimònia al tanatori. Però les fonts consultades han assegurat que és aviat per poder saber com anirà el comiat, que pot ser que vagi més enllà de l'esfera familiar pròpiament dita. De fet, ja hi ha qui ha demanat un acte de reconeixement públic que estigui liderat per les institucions del Principat.

L’escriptor, definit entre altres maneres com un “pensador apassionat i lúcid” o un “home brillant”, havia nascut a Barcelona el 1951 com a segon fill d’un taxista d’Alpicat i una minyona andorrana que havia anat a servir a la Ciutat Comtal. De 78 anys, va entrar de ple a les institucions andorranes el 1973 quan el llavors síndic general Julià Reig el va nomenar secretari general de Sindicatura. Des de llavors, sempre més tindria presència en l’esfera pública andorrana i, fins i tot, més enllà, com ho evidencia el fet que la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga, hagi expressat el seu condol a través de les xarxes socials, que han estat l’epicentre de nombroses mostres de record pel finat. També l'ambaixada d'Espanya a Andorra ha mostrat les seves condolences per la pèrdua d'un "gran referent de la literatura andorrana".


Antoni Morell en una estampa recent i habitual, en un dels bars on el pensador passava moltes estones. | @desinfernat

Nascut al carrer Calaf de Barcelona, als 12 anys va ser internat al Seminari menor de la Conreria per començar a estudiar per capellà seguint la tradició que el fill cabaler -és a dir, el segon- fos ordenat sacerdot. Format al Seminari Conciliar, no va arribar a ordenar-se i es va llicenciar en Història i Dret per les universitats de Saragossa i Barcelona. Va ser professor, entre altres matèries, de filosofia al Col·legi Sant Ermengol i al Janer, ja a Andorra i, com s’ha dit, l’any 1973 va ser nomenat secretari general de Sindicatura. Des d’aquesta atalaia va viure en primera persona, tal com recordava en molts dels seus articles, la reforma política andorrana que convertiria el Principat en un estat de dret democràtic. 

Morell, que tenia 78 anys i havia rebut el premi Carlemany el 1999, era considerat el pare de la literatura andorrana moderna i un dels seus creadors més brillants i prolífics

Va ser secretari general del primer Govern d’Andorra fins el 1984 i després deixaria l’activitat lligada a l’administració pública en segon o tercer terme, i es dedicaria al Dret, exercint l’advocacia amb actuacions tan controvertides com la que li va valdre una condemna per haver actuat alhora d’advocat i alhora de notari sense ser-ho, circumstància que li va valdre haver d’afrontar una indemnització de centenars de milers d’euros. Del 2005 al 2010, com ha recordat aquest diumenge la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, va exercir d’ambaixador plenipotenciari del Principat d'Andorra davant el Vaticà

“Podem estar orgullosos que Antoni Morell, gran defensor dels interessos d’Andorra, hagi estat ambaixador d’Andorra a la Santa Seu”, ha recordat després d’escriure que “és amb tristesa i emoció que vull expressar el meu condol arran del traspàs de l’Antoni Morell. Li agraïm totes les eines que deixa als andorrans d’avui i de demà que permetran difondre la nostra història, cultura i identitat tan específiques”. Va ser amb Morell al capdavant de la legació andorrana a la plaça de Sant Pere que es va acordar i signar el Concordat que actualment regeix entre el Principat i el Vaticà.

El 1973 el llavors síndic general Julià Reig el va nomenar secretari general de Sindicatura; 32 anys més tard se’l va designar ambaixador al Vaticà i va negociar l’actual Concordat

Més enllà de l’activitat institucional i vinculada a l’administració, Morell va ser una peça clau de la cultura al país pirinenc com han recordat després de conèixer el seu malaurat traspàs des de col·legues com Albert Villaró a diverses formacions polítiques, l’excap de Govern Jaume Bartumeu o l’esmentada ministra d’Exteriors. Impulsor de l’andorranització cultural i educativa del Principat, es considera que amb ‘Set lletanies a mort’, basada en els fets històrics de la darrera execució que es va produir al Principat d'Andorra el 1943, donar el tret de sortida a la narrativa andorrana moderna.

Guanyador del Premi Carlemany l'any 1999 amb ‘La neu adversa’, Morell era autor d'una extensa obra centrada la història andorrana, amb títols com ‘Als límits de l’alba', ‘Karen nena de la llum’, ‘Memòria del fill d'un poble’ o ‘Andorra, el cor dels Pirineus’, a més de d'assajos i estudis històrics, amb un llibre de converses amb el Copríncep Joan Martí Alanis, amb qui va tenir una àmplia i sòlida relació. Des de l’Espai Museogràfic Mons. Joan Martí Alanis s’ha mostrat públicament “el nostre més sincer condol a la família de l'escriptor andorrà per la seva mort. Des d'avui, el bisbe Joan Martí comparteix un tros de cel amb la persona que va permetre'ns conèixer-lo millor en escriure ‘El llarg caminar d'un home bo’”. Morell també intentaria retratar l’excap de Govern Albert Pintat, que va ser qui el va enviar al Vaticà, a partir d’un altre llibre d’entrevistes i conversa.

Missatges de condol

Les xarxes socials s’han omplert aquest diumenge de diverses referències a l’escriptor i advocat finat. Els últims editors de Morell, Anem Editors, amb els quals just aquest 2019 va reeditar ‘Borís I, rei d’Andorra’, asseguraven que “avui és un dia molt trist, ens ha deixat l’Antoni Morell, una de les principals plomes de les lletres andorranes, de qui hem publicat diversos títols i amb qui darrerament treballavem activament en diversos projectes. Gràcies per la confiança dipositada en nosaltres, Toni”. 

D’aquesta reedició en parlava tot just conèixer el traspàs de Morell el també escriptor David Gálvez, que recordava que “fa quatre dies, com qui diu, érem a la presentació de la nova edició de "Borís I, rei d'Andorra" i rellegíem l'obra, que ha aguantat molt bé el pas del temps. Tenia encara diversos projectes editorials en cartera. Punt d'inflexió per la literatura local”. I hi afegia: “Antoni Morell no només va inaugurar amb solvència el que podríem anomenar la literatura andorrana moderna, sinó que també va reforçar els vincles del que es començava a fer aquí cap a l'entorn català (i viceversa). L'Editorial Serra Airosa en va ser un exemple clar.” Un altre escriptor com Albert Villaró definia l’escriptor com a “pare de la literatura andorrana, pensador apassionat i lúcid, sempre defensant una Andorra lliure i oberta, fidel a la llengua”.


Morell signant un exemplar de 'Borís I, rei d'Andorra', reeditat recentment per Anem Editors.

Des del món polític a l’esportiu, diferents institucions s’han referit a la desaparició de l’escriptor. El MoraBanc Andorra ha assegurat que aquest 5 de gener és “un dia molt trist per Andorra” per la pèrdua d’un “home brillant. Una referència”. Des del compte de Twitter de Demòcrates es considera Morell “un referent andorrà, una llum intel·lectual i crítica que s’apaga” i Liberals ha lamentat que “ens ha deixat un dels referents de la literatura andorrana”. Jaume Bartumeu ha qualificat Morell de “bon ciutadà andorrà, preocupat pel país i defensor de la seva identitat. Deixa un llegat cultural i cívic important” i Susanna Vela s’ha acomiadat del final amb un simple “Toni, que la terra et sigui lleu”.

Des de l’àmbit comunal, el nou cònsol major de Sant Julià, Josep Majoral, ha exposat que “avui ens hem despertat amb la notícia de la mort de l’escriptor Antoni Morell. Un referent per la cultura andorrana i una gran pèrdua per a les lletres”. I el comú d’Escaldes s’ha sumat “a les mostres de condol” per la pèrdua d’una “figura cabdal de la vida cultural i de les lletres del nostre país”. El tot just cònsol sortint de la Massana David Baró ha desitjat a Morell que descansi en pau tot recordant que es tractava d’un “escriptor d’Escàs i veí de la Massana, Andorra (com deia ell)”. I acompanyat el missatge amb una fotografia del 9 de juliol 2017 quan la parròquia de la Massana li va retre un sentit homenatge batejant la biblioteca comunal amb el seu nom.


El juliol del 2017 la Massana va posar el nom de l'escriptor a la biblioteca comunal.

Etiquetes

Comentaris (6)

Trending