L’insòlit del cas és que Mingorance, com a batlle instructora, va donar per bona aquella prova que la querella qüestiona. I ara, gairebé cinc anys després i ja com a magistrada del Tribunal de Corts, ha declinat admetre a tràmit la querella. No és que hagi analitzat el fons, l’hagi investigat i s’arribi a la conclusió que allò que es denuncia no va passar. No, no. L’ara magistrada ja refusa fins i tot investigar l’afer. Les fonts judicials consultades han explicat que la situació és inaudita i encara més il·lògica i rebuscada que altres decisions adoptades fins ara en el marc de la causa BPA.
Un dels exgestors de BPA processats va denunciar que es va prendre declaració a l’empresari valencià sota pressió; amb suposades amenaces i coaccions
De fet, segons que han explicat els consultats, els querellants ja haurien promogut la recusació de Canòlic Mingorance més enllà de recórrer contra la inadmissió de la querella. El motiu és clar: manca d’imparcialitat i, per tant, vulneració de diversos drets constitucionals relacionats amb el fet de poder gaudir d’un procés degut. Tant el procés de recusació com el recurs s’haurien instat davant la sala penal del Tribunal Superior, que és a l’òrgan al qual toca resoldre sobre la qüestió. Tot plegat transcendeix l’endemà que el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, i una de les magistrades que haurà de pronunciar sobre la qüestió, Fàtima Ramírez, alertessin de manera queixosa de l’increment d’actuacions no massa habituals com, justament, les recusacions.
Però com han destacat fonts judicials, “el que no es pot pretendre és que el justiciable no posi en marxa totes les eines al seu abast per defensar els seus drets quan aquests aparentment es trepitgen d’una manera tan clara com en aquest cas: hi ha un jutge que esdevé art i part”. I és que, s’ha dit, Mingorance va admetre com a bona la declaració que Rafel Pallardó va fer davant de policies del Principat després d’una citació que la querella qüestiona, posa en dubte. Rarament, doncs, Mingorance diria ara que l’interrogatori va ser il·legal quan fa cinc anys el va donar per bo i, a partir d’aquella declaració i de es anotacions de l’empresari en una llibreta, va posar en marxa una de les investigacions judicials de més rellevància, almenys, d’aquest segle al país.
L’antiga batlle hauria usat elements que coneixia com a instructora de la causa per rebutjar ara ni tan sols investigar els fets que es denuncien
Les fonts consultades han deixar clar que, almenys sobre el paper, és més que evident que Mingorance, que al seu dia va ser la instructora del cas, no pot ara haver de decidir sobre una qüestió que està directament relacionada amb aquella instrucció. De fet, en puresa, cap dels membres del Tribunal de Corts no podria analitzar ni tan sols l’admissió de la querella. Tres magistrats perquè estan jutjant la causa principal (Enric Anglada, Concepció Baron i Jacques Richiardi), Josep Maria Pijuan perquè ja se’ va apartar al seu dia; l’esmentada Mingorance perquè va instruir la causa i Anna Estragués perquè també ha participat en la resolució d’algunes apel·lacions menors. Aquesta darrera, en certa manera, seria la magistrada ‘menys contaminada’.
La querella, en aquest cas, s’havia de presentar davant del Tribunal de Corts perquè el fiscal general, Alfons Alberca (part querellada juntament amb l’oficial de policia Jaume Antich), com altres càrrecs, normalment de naturalesa política, té una protecció judicial reforçada, rep un tractament d’aforat. L’existència de l’esmentada querella va transcendir durant la vista de les qüestions prèvies del ‘cas BPA’, la darrera setmana de gener. L’últim dia del mes passat el querellant va haver d’identificar explícitament qui creia que hauria pogut coaccionar Pallardó tal com es denunciava a la querella.
Davant la manca d’imparcialitat, que vulnera diversos drets constitucionals, s’hauria ja recorregut contra la inadmissió i s’hauria recusat la magistrada
La notificació de la inadmissió, segons que han explicat ara a l’Altaveu fonts judicials, es va produir pocs dies després. I en l’aute d’inadmissió signat per Mingorance quedaria clar que l’ara magistrada usa arguments que coneix pel fet d’haver estat la instructora del cas. L’admissió d’una querella és pràcticament un tràmit, que ha de valorar qüestions de forma i avaluar si els actes que es descriuen en el cos de la querella són susceptibles de ser un delicte, no pas que ho siguin. Les indagacions, la investigació, s’ha de fer amb posterioritat a l’admissió. Però la magistrada del Tribunal de Corts hauria usat per justificar la seva denegació arguments que no apareixen ni tan sols a l’escrit de querella, i que només podia ser que sabés pel seu coneixement previ com a instructora, un fet que, segons les fonts, hauria de ser suficient com per tombar la seva decisió i deixar-la al marge del cas.
Tot plegat encara agafa una altra dimensió si es té en compte que durant la vista de les qüestions prèvies, el president del tribunal jutjador del ‘cas BPA’, Enric Anglada, ja va advertir de les conseqüències que podia tenir l’admissió a tràmit de la querella anunciada. Podia suposar, pel cap baix, la suspensió sine die del judici i, més encara, el fet que el fiscal general, pel fet de ser un dels querellats, hagués de quedar apartat del judici. D’aquí l’interès, la celeritat, en desestimar l’admissió de la querella i mirar de passar pàgina.
Comentaris (11)