- La Udef aporta nous informes al jutjat de l’Audiència espanyola que instrueix el ‘cas Pujol’ en què es conclou que l’operativa usada pràcticament descarta que l’origen dels fons fos una deixa
- Els investigadors consideren que els nous documents facilitats per autoritats andorranes evidencien que per l’antecessora d’Andbank hi van passar més diners dels que es creien
- La policia lliga per primer cop de manera documental el clan de l’expresident de la Generalitat amb el finançament de CDC i els serveis ‘falsos’ facturats al Palau de la Música
- També apareixen documents que vinculen sense discussió Banca Reig, els Pujol i Fibanc: tres actors que entronquen amb un altre escàndol financer, en aquesta ocasió el ‘cas Valora’
Noves dades enviades per autoritats andorranes a Espanya en el marc de les diferents comissions rogatòries promogudes per l’Audiència nacional espanyola en el marc del ‘cas Pujol’ confirmen que Banca Reig va ser el gran refugi de diners d’origen com a mínim incert de la família de l’expresident de la Generalitat catalana, que
a partir d’unes bromes sorgides amb el gestor de capçalera que tenien els Pujol en aquella entitat (i després a Andbank), Josep Maria Pallerola, va passar a ser coneguda com la ‘Sagrada Família’.
La nova documentació analitzada per la Unitat de delinqüència econòmica i fiscal (Udef) de la policia espanyola conclou que per Banca Reig hi haurien passat molts més diners dels que inicialment es pensava, que la forma d’arribar-hi permet gairebé descartar del tot que l’origen fos una deixa i, per primera vegada,
s’obté la prova que una part dels diners dipositats a Andorra van servir per finançar activitats de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través d’operacions ‘pantalla’ via el Palau de la Música catalana, un altre pou sense fons amb Fèlix Millet al capdavant. Pel mig de tot plegat hi apareix Fibanc, l’entitat que també connecta amb un altre escàndol financer, en aquest cas al Principat: el ‘cas Valora’.
La policia judicial espanyola -amb el que té de bo i el que té de dolent, que quedi clar- acaba de remetre al jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència espanyola, el que instrueix el ‘cas Pujol’, nous informes derivats de l’anàlisi de nova documentació rebuda des d’Andorra. Així ho assegura el diari ‘El Mundo’, que citant informes de la Udef afirma que “el volum d’actius financers localitzats és molt gran”. En cap cas, però, es parla de quantitats. En canvi, sí que es fa referència, pel toc humorístic que té, del fet que Pallerola va fer constar en l’expedient bancari que almenys dues transferències havien estat ordenades per la ‘Sagrada Família’. Eren les anotacions escrites i traslladades al dossier del Pujol que deixaven constància de l’ordre telefònica donada suposada per Jordi Pujol Ferrusola per tal que es fessin, el 20 de juliol del 1994, dues operacions relacionades amb els comptes AN1600 i AN6696 de Banca Reig.
La nova documentació a la qual es refereix la Udef en els seus informes i que cita ‘El Mundo’ permeten ‘descobrir’ onze moviments més lligats als esmentats comptes i que té com a destinataris els sis germans de l’hereu dels Pujol.
Per a la policia, la forma de procedir demostra que no es pot tractar del llegat de l’avi Florenci perquè, almenys una part dels fons que van arribar a Andorra procedien de Suïssa i eren propietat d’una societat establerta a Panamà. La policia no va fa res més, segons les esmentades fonts, que advertir que darrere dels Pujol hi ha un complex entramat societari i operatiu que fa extremadament complicat poder descabdellar la troca. Això sí, per als investigadors sembla clar que els muntants que la ‘Sagrada Família’ hauria fet passar pel seu ‘santuari’ andorrà seria molt més voluminós del que s’hauria pensat fins ara.
Altres documents que han arribat a mans de la Udef permeten concloure els investigadors policials que la ‘Sagrada Família’ va avalar 336 milions de les antigues pessetes (2,2 milions d’euros aproximadament) a proveïdors de CDC el 1999. Una missiva de Jordi Pujol Ferrusola en tan què titular d’un altre compte a Banca Reig -en aquest cas l’AN84800- demana a l’esmentat Pallerola que “li concedeixi un seguit d’avals a través de Fibanc per garantir facilitats creditícies a les següents empreses i per les quantitats especificades: Hispart per import de 168.000.000 pessetes; Altraforma SA per import de 56.000.000 pessetes; i Winner Graph SL per import de 112.000.000 pessetes”. En total, els 336 milions de pessetes citats.
Les tres empreses esmentades haurien emès factures falses a institucions del Palau de la Música tal i com s’ha acreditat en el denominat ‘cas Palau’. Els serveis facturats al Palau, però, en realitat es van prestar a CDC. Els avals abans citats a Hispart, Altaforma i Winner Graph no serien els únics i la Udef disposa com a mínim de tres documents bancaris més amb l’anagrama de Banca Reig en què també es vincula Jordi Pujol Ferrusola i el seu compte AN84800 a la concessió de garanties en favor de Fibanc per assegurar operacions de les tres empreses abans citades.
El lligam entre Banca Reig, els Pujol i Fibanc tampoc no pot ser banal en el cas d’Andorra. Fa molt temps que se suscita que una altra entitat que vincula les parts esmentades anteriorment, la gestora de capitals andorrana fallida Valora, era, almenys en part, una peça molt important en l’engranatge suposadament blanquejador de la família de l’expresident de la Generalitat. Ni a Espanya ni, sobretot, al Principat mai no s’ha volgut investigar a fons Valora i tan sols es manté com a encausat el director general de la financera, Xavier Felipó. I això que hi hauria un compte de Valora, que en realitat estava associat a una caixa forta físicament establerta a les oficines que Fibanc té a l’avinguda Diagonal (el 777), on alguns clients avantatjats hi deixaven suposadament diners en efectiu que, després, apareixien en assentaments bancaris a Andbank. En els seus inicis, Valora va dependre accionarialment directament de Fibanc i també de socis destacats de l’entorn Reig.
Comentaris