El projecte PIRAGUA ha consistit, segons indiquen des d’ARI en una “avaluació i prospectiva dels recursos hídrics dels Pirineus en un context de canvi climàtic i mesures d’adaptació amb impacte en el territori”. Bàsicament, el que s’ha fet és estudiar en un període, des de 2013, i fins a 2050, quina ha estat i quina serà l’evolució d’aquests recursos, tant a nivell global a les muntanyes que es comparteixen amb Espanya i França, i a nivell local al territori andorrà. A grans trets, les conclusions principals han estat que es donarà una baixada important del cabdal dels rius, que han modificat la forma de l’hidrograma i que, per tant, s’ha de modificar l’ús que se’ls dóna a aquests recursos. D’aquesta manera, s’ha arribat al punt en què és l’oportunitat perfecta per tal de dissenyar i crear un Pla Hidrològic Nacional d’Andorra.
“Com a sistema que som, ens permetria funcionar de la forma més òptima possible, en aquest escenari, és necessari tenir molt endreçats els usos de l’aigua i poder anticipar-se”
Marta Domènech, investigadora de l’ARI molt lligada al projecte, ha explicat que aquest Pla serviria per “endreçar els aspectes relacionats amb l’aigua”. Cal destacar que es parla sempre d’un escenari de canvi climàtic, on l’evolució és cap a un estat de sequera, tot i que aquest concepte, tal com ha apuntat Domènech, sembli que es tracta molt més a les zones costeres. Per tant, aquest pla permetria una adaptació, “com a sistema que som, ens permetria funcionar de la forma més òptima possible, en aquest escenari, és necessari tenir molt endreçats els usos de l’aigua i poder anticipar-se”.
La funcionalitat d’aquest Pla, de fet, es pot veure molt més clara si es tenen en compte els resultats que s’han obtingut en aquest estudi, que es va començar al 2018 i que ha finalitzat al desembre del 2021. Sempre des d’un context andorrà, els investigadors han utilitzat l’estació situada a la Borda Sabaté, “que és la més robusta per poder fer recerca”, ha apuntat Domènech. Veient l’hidrograma, ha assegurat que es tracta d’una activitat habitual a la zona dels Pirineus, amb pics al principi de maig, quan s’uneixen la precipitació de la primavera i la fosa de la neu de l’hivern. Però, en un escenari de canvi climàtic, la forma d’aquest hidrograma es veu alterada. Es preveu una reducció del cabdal dels rius d’un 7,16%. A més, amb l’augment de les temperatures la precipitació passa a ser líquida i no pas sòlida, per tant, no es dóna el pic que es produeix amb la fusió de la neu. “Es té més disponibilitat d’aigua als mesos que anaven més baixos”, ha explicat Domènech.
D’altra banda, en contraposició, en un escenari extrem, segons ha apuntat el coordinador de sostenibilitat, Oriol Travesset, es preveu que el consum d’aigua augmenti en un 68%. Sobretot, pel que fa a l’ús consumptiu que pot ser, entre altres, domèstic, turístic o per a la creació de neu a les estacions d’esquí. Amb aquestes últimes actualment s’està treballant per tenir sistematitzat el gruix de la neu. Per tant, aquesta situació posa en evidència que s’ha de ser més eficients pel que fa al consum. Malgrat tot, el que també es preveu és un augment de la producció hidroelèctrica als mesos d’hivern. Tot i que aquesta xifra pot semblar positiva, Domènech ha volgut destacar que “això suposaria mesos d’estiu força complicats”.
Comentaris (1)