Fer el contrari del que diu és la marca de la casa de Toni Martí; ja ho feia quan era cònsol i continua aquesta pràctica sent cap de Govern.

La setmana passada va tenir lloc la 27ª Trobada Empresarial del Pirineu, una reunió a la qual Jordi Cinca Mateos era un assidu participant en altres èpoques pretèrites, molt anteriors a l’aparició dels ‘Papers de Panamà’.

Aquest any, Martí l’ha fet quedar a casa; sap –encara que manifesti el contrari- que ni tan sols el pot enviar a la Seu. Les compassives paraules del seu jefe sobre la renovada confiança a “la víctima d’una conspiració política”, només són paraules; els fets segueixen un altre camí.

Es confirma, doncs, que els efectes de l’escàndol de les revelacions sobre la clientela de l’empresa Mossack Fonseca també arriben als Pirineus. No són invencions de la premsa incontrolada.

Molts temien un desaire en una reunió internacional d’alt nivell a Brussel·les, a Madrid o a Paris; ja sabem que els negociadors no desaprofiten l’ocasió d’explotar els punts febles dels seus oponents. 

No ha calgut esperar cap cimera, ni cap ronda negociadora amb alts funcionaris de la Unió Europea; el banc de proves per verificar com està de tocat el prestigi del ministre, antic transportista de lingots d’or,  ha estat el tradicional aplec dels empresaris casolans més íntims dels poders polítics transfronterers.

El lentíssim desensopiment de Cinca després de les revelacions sobre el seu poc encomiable passat empresarial entra en una nova fase. Ja no li serà possible continuar fingint que no passa res, que tot són romanços dels enemics d’Andorra. 

A Cinca només li queda exclamar: “El meu regne per uns lingots!”; la versió daurada de la lamentació de Ricard III: “El meu regne per un cavall”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.