Martí desfulla la margarida per triar la 'millor-pitjor' fórmula per despatxar el director econòmic de l'hospital

Comentaris

Martí desfulla la margarida per triar la \'millor-pitjor\' fórmula per despatxar el director econòmic de l\'hospital
Martí desfulla la margarida per triar la \'millor-pitjor\' fórmula per despatxar el director econòmic de l\'hospital

El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) fa dies que li dóna mal de caps al cap de Govern, Toni Martí. L’enèsim (i reiterat) és com fer fora el director econòmic i de recursos generals, Quirze Font. Martí fa uns quants dies que desfulla la margarida: de quina manera despatxar-lo. Font, segons diverses fonts, és un dels principals culpables de la mala gestió haguda a l’hospital des del punt de vista administratiu. Burocràtic. I a Martí i cia. no els hauria hagut de venir de nou. El 1999 Font ja va haver de marxar per la porta del darrera. La seva gestió en un càrrec pràcticament idèntic al que ha ocupat els darrers anys també va ser, per ser fins i suaus, molt controvertida. El màxim responsable de l’executiu, però, té ara un problema evident: el despatxi com el despatxi, qualsevol situació se li pot girar en contra. I de mala manera.

Fa temps que Quirze Font és l’ase dels cops al SAAS. I, per la majoria de fonts consultades, no ho és per casualitats. Rep merescudament. Sempre presumptament, és clar. A Martí la situació no li pot pas venir de nou del tot. Certament, el cap de Govern no controla ni controlava el dia a dia del SAAS. Però la legislatura passada, on es van produir molts dels mals que ara s’estan descobrint, per exemple, gràcies als informes del Tribunal de Comptes o a través de la tasca fiscalitzadora política del Partit Socialdemòcrata (PS), davant de moltes coses Martí va actuar gairebé com a ministre de Salut. Cristina Rodríguez va ser desautoritzada més d’un cop i el màxim mandatari governamental assumia ell gairebé en primera persona les decisions. No obstant, el director general de l’organisme públic era un home de la seva plena confiança: Lluís Burgués.

I aquest és un altre dels problemes. Dos dels principals càrrecs en la gestió hospitalària els darrers temps eren peces col·locades pels dos principals homes del Govern demòcrata: Burgués era l’home de Martí després de fer fora Josep Maria Pla. Pla, al seu torn, era un dels elements ‘cinquistes’ de la primera etapa taronja. Una de les peces que imposada pel titular de Finances, Jordi Cinca, va haver de fer les maletes abans d’hora. Despatxat Pla, Quirze Font va quedar com la pota de Cinca al SAAS. I allà està. Fent la viu viu. Com ja va fer entre el gener del 1996 i el març de 1999, quan ja va ocupar la direcció econòmicofinancera i de serveis generals. Segons les fonts consultades, llavors en va sortir de mala manera.

I ara pot passar igual. El consell directiu del SAAS ja hauria decidit prescindir dels serveis de Font. I el debat que té Martí és si se l’ha d’indemnitzar com a acomiadament no causal o, per contra, si se li dóna la cossa al cul sense pagar-li ni cinc. És a dir, argumentant raons causals i, per tant, al·legant faltes greus o molt greus. Qualsevol decisió porta mala peça al teler. I Martí, segons les fonts, ho sap. Durant molt temps Martí i Cinca han discrepat sobre la necessitat de fer-lo fora. El cap de Govern tenia clar, sobre el paper, que Font havia de saltar. Tallar el seu cap seria una manera, potser la manera, d’exemplificar que realment el Govern vol posar ordre al desordre del SAAS.

Burgués també firmava

Però una vegada ha acabat portant el consell directiu del SAAS a què prengui la decisió de fer fora Font, a Martí se li hauria fet veure alguna altra cosa. O coses. Segons diverses fonts, diverses de les decisions controvertides impulsades pel director econòmic i de recursos generals no només les va avalar Lluís Burgués. És que en els papers on es deixa constància d’aquelles decisions només hi ha una firma: la de l’exdirector general del SAAS. Per tant, reconèixer certes anomalies que es voldrien atribuir a Font seria tant com assenyalar, també, a Burgués. I Burgués gaudeix de la protecció de Martí. Primer embolic, per tant. 

Si es vol despatxar Quirze Font sense abonar-li ni un cèntim d’euro i, per tant, acusant-lo de falta o faltes greus que portarien a l’acomiadament causal, això seria gairebé tant com reconèixer, per part del SAAS i, en definitiva del Govern, que a l’hospital la mala gestió no només era administrativa. No no. S’acabaria admetent, com el PS ja ha apuntat més d’una vegada, que al centre hospitalari hi havia marro del bo. Corrupteles com a mínim. A més a més, si no s’indemnitza Font, aquest sempre pot acudir a la Justícia. Pledejar. I donar peu a que surti més tifa a la llum pública. I que l’encara director econòmic del SAAS faci evident que era Burgués qui, en el fons, acabava decidint.

I si Martí decideix satisfer la compensació que li correspondria a Quirze Font davant el contracte que el SAAS va firmar amb ell, això també obriria una altra escletxa. D’entrada, perquè no està clar que siguin els 80.000 euros que, en principi, el consell directiu de l’organisme que gestiona l’hospital correspongui a la integritat del que li pertocaria a Font -d’aquí que el gestor podria tornar a recórrer als tribunals per demanar més-. I de sortida perquè hi hauria una nodrida representació política i social que acusaria el cap de Govern de ‘llançar’ els diners per desempallegar-se d’una persona de dubtosa reputació quant a la gestió administrativa duta a terme. El SAAS bull. Quirze Font espera. I Toni Martí desfulla. Font o no Font. Indemnització o tirant pel dret. Calent calent.

Comentaris

Trending