L’administració tributària no passa pel seu millor moment. Com a mínim, al departament d’inspecció. El malestar s’ha assentat en una part dels professionals de l’agència en considerar que, dient-ho finament, no es valora prou la seva feina. La raó de fons, segons que han confirmat diverses fonts, seria un expedient que es va quedar al calaix per evitar sancionar l’infractor.
La tasca dels inspectors -tres hores d’ara- no és gens fàcil en un país petit com Andorra i amb poca tradició tributària. Per això ha sabut més greu, segons les fonts, que un treball ‘a priori’ ben fonamentat i que hauria acreditat un frau d’uns quants centenars de milers d’euros -un empresari del sector de les joies, suposadament, no estaria declarant degudament les importacions que feia- hagi quedat en principi, en no-res.
A partir de les sospites de certes anomalies, els tècnics encarregats de la inspecció tributària van iniciar els corresponents treballs i haurien elevat els informes corresponents seguint el procediment que marca la Llei de bases tributàries. La mateixa normativa, però, imposa un termini transcorregut el qual, si no s’ha actuat, caduca l’expedient i ja no avança. I aquest hauria estat l’escenari que fonts coneixedores del cas han assegurat que va succeir. L’informe en qüestió s’hauria ‘deixat morir’ i, per tant, aquelles anomalies detectades ja no serien ‘punibles’ hores d’ara. O, com a mínim, no en virtut d’aquell treball.
El malestar és evident en un sector de l’administració tributària i, també, en una part del departament de Finances de Govern. El ‘forat’ detectat, segons les fonts, es podria acostar al milió d’euros, amb la qual cosa, la sanció previsible que s’hagués pogut imposar era ben notable. Segons les mateixes fonts, el desànim hauria pres entre alguns dels components de l’agència, que no acabarien d’entendre perquè és necessari que apliquin els criteris amb rigor i contundència professional i, després, altres consideracions deixin sense efecte el seu treball.
Comentaris