- D’aquella sospitosa i en certa manera arribada d’una filial de la controvertida Universitat Catòlica de Múrcia que aquest curs hauria d’haver tingut dos mil alumnes no se n’ha sabut res
- El Centre Superior d’Hostaleria del Mediterrani també ha aturat el seu projecte d’oferir una formació professional perquè els tràmits burocràtics, sense acusar el ministeri, han anat massa lents
L’obertura econòmica en matèria educativa tampoc no rutlla. Dos dels projectes que aquestes alçades ja haurien de ser una realitat i, en algun cas fins i tot, hauria d’haver portat alguns centenars d’alumnes al Principat, no només no s’han posat en marxa; és que probablement mai seran realitat tot i les lloances rebudes al seu dia per l’administració andorrana. I fins i tot més que administració.
Ni mai més s’ha sabut res de la filial de la Universitat Catòlica de Múrcia que havia d’obrir portes a Andorra ni tampoc està en dansa el programa de formació professional que pretenia oferir el Centre Superior d’Hosteleria del Mediterrani. El ministeri d’Educació es va posar medalles en tots dos casos. El comú de Sant Julià i fins i tot el bisbat d’Urgell depenent del projecte també hi van treure el nas.
De la polèmica universitat murciana, amb investigacions judicials pel mig i molts dubtes sobre alguns dels seus homes forts, se’n van donar quatre claus, es van fer algunes fotos, hi va haver alguns empresaris del país que se’n van vanagloriar i poc més.
Si haguessin estat certes les previsions que al seu dia es van fer córrer, la filial universitària en qüestió hauria hagut de tenir aquest curs uns dos mil alumnes en una facultat de Medicina que pretenia oferir fisioteràpia i odontologia i, també, ciències de l’Esport. Però vaja, l’UCAM va quedar en un projecte que uns empresaris espavilats del Principat volien importat cap aquí. Que l’executiu de seguida es va apuntar al carro… i tal dia farà un any.
El projecte del centre d’hostaleria va avançar una mica més. Però al final, la lentitud burocràtica ho ha acabat encallant tot malgrat que el centre en qüestió assegura que el motiu final de l’atur és una decisió empresarial. No havent pogut començar el projecte el setembre passat, han preferit més deixar-ho córrer. Almenys, deixar-ho córrer amb el format que preveien d’inici i després de valorar molt tot plegat, perquè els requisits de la formació professional al Principat, així d’entrada, no els acabaven de convèncer. Ara, van apostar per oferir una formació i es va arribar a aprovar una llei. Però “els calendaris no es van poder complir” i la història s’ha deixat córrer. Encara que no del tot el vincle amb Andorra. No es pot descartar que el centre acabi oferint formació en línia per a estudiants internacionals.
Formació professional en matèria d’hostaleria
El director de desenvolupament internacional del Centre Superior d’Hostaleria del Mediterrani, Ángel Campillo, explica el projecte i les seves vicissituds tot defensant el paper jugat pel Govern, que quedi clar també. Campillo afirma que
“perquè el projecte fos viable a Andorra havíem de preparar una oferta educativa atractiva i totalment innovadora adaptada a les necessitats de les empreses turístiques i amb una gran prioritat a les TIC i a la formació digital”. Considera que amb bon criteri, el ministeri d’Educació
“ens va proposar que comencéssim amb una oferta de formació professional per anar avançant, ens va demanar temps i paciència perquè calia fer una llei que permetés l'accés a la formació professional andorrana i en el seu moment es va publicar la llei l'any 2016 que establia els criteris per a la formació professional”.
Certament, però, hi havia inconvenients, i el principal ha estat que
“l'oferta de formació professional superior andorrana estableix que la durada dels cursos ha de ser de 3.000 hores en tres anys. Quan en els nostres països veïns, Espanya i França (els dos líders mundials en gastronomia i turisme), aquest tipus de formació dura 1.500 hores en un any i mig”. I com que els actuals convenis educatius, el denominat pla Bolonya, fixa que els graus superiors en aquestes matèries, un equivalent a les antigues llicenciatures, tinguin una durada de tres anys, el mateix que a Andorra una formació professional, semblava
“lògic pensar que els estudiants prefereixin tenir el títol de Grau Superior”.
Però tot i el
“problema que significava una pèrdua de competitivitat a nivell internacional”, el centre, explica Campillo, va seguir amb la voluntat de tirar endavant el projecte de comú acord amb el Govern i
“ens vam proposar un calendari per poder oferir els programes de formació superior professional al setembre d'aquest any passat. Per això la nostra entitat va pressupostar unes determinades inversions. Desgraciadament els calendaris no es van poder complir i per tant el curs previst no es va poder iniciar”. Davant d’això i comptant que el centre és una empresa
“amb capacitat reduïda d'inversió, el Consell de Direcció del Centre Superior d'Hostaleria Mediterrani de Madrid va decidir paralitzar aquest projecte de desenvolupament de formació professional a Andorra i dedicar els recursos econòmics previstos a la posada en funcionament del projecte en altres països”.
Campillo explica que ja es van realitzar les oportunes inversions durant el 2016 per a la posada en funcionament del projecte a República Dominicana, el 2017 estava previst que fos l’any d’Andorra i el 2018 tenen en marxa projectes als Estats Units i Colòmbia.
“Amb això volem aclarir que la decisió de la nostra entitat ha estat merament empresarial, en cap moment hem tingut cap problema amb cap institució agraint al ministeri d'Educació i a la Unió Hotelera Andorrana tota la col·laboració desinteressada que hem rebut durant aquests dos anys i mig de treball conjunt”.
Comentaris