L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) estava al corrent com a mínim des del 20 d’abril del 2015 que Credit Suisse podria procedir a bloquejar o congelar les accions de clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) que custodiava. En certa manera, l’entitat helvètica sol·licitava a l’INAF que li facilités informació detallada dels clients per poder “fonamentar quins actius de BPA estan o estaven realment afectats per les activitats” de blanqueig de diners criminals (AML per les sigles en anglès).
Poc després de la intervenció de BPA, responsables de Credit Suisse ja van contactar amb representants tant de l’entitat bancària com del supervisor financer, que llavors era qui dirigia les operacions de la crisi. Segons es desprèn d’una carta signada per Steven Himmelsbach, cap d’FI per a Suïssa i l’Europa occidental de l’entitat suïssa, i Roger Gasser, responsable de Relacions Institucionals de la mateixa organització, representants de Credit Suisse i de l’INAF ja havien mantingut diverses converses telefòniques.
Finalment, Himmelsbach i Gasser adrecen un escrit a la número dos de l’INAF, Verònica Guàrdia, i al responsable llavors de relacions internacionals de BPA, Lluís Pérez, explicant-los la seva posició. En aquella missiva, Credit Suisse ja deixa clar als dos responsables de la gestió de la crisi que l’entitat ha de ser molt transparent amb els subdipositaris, especialment en relació amb aquells que operen als Estats Units o amb actius americans. I ja adverteix que poden ser “bloquejats després del 12 de maig de 2015” i demana que el procés de diligència deguda que es faci juntament amb PricewaterhouseCoopers (PwC) se centri prioritàriament en aquells clients que tinguin vincle directe amb entitats o actius americans o situats als EUA.
Els responsables de Credit Suisse no demanen l’informe de PwC però es pot entendre que ho insinuen quan expliquen que no tenen una visió general detallada o l’estudi de PwC per saber exactament en quina situació es troben els clients amb actius dipositats a l’entitat helvètica. Els responsables del dipositari suís deixen clar que en aquells mercats que sigui possible, ja no es mantindrà l’estructura de compte òmnibus si no que se separaran els actius en funció dels seus titulars.
No obstant, Credit Suisse deixava clar que “no assumirà cap responsabilitat per aquestes accions possibles”, referint-se als eventuals bloquejos que subdipositaris poguessin establir. Alhora, també explicava als representants de l’INAF i de BPA que Credit Suisse “es reserva el dret de transferir a BPA els costos, despeses i càrrecs directes o indirectes que es cobren a Credit Suisse" com a conseqüència dels moviments que hi pogués haver.
Cert que el mateix mes d’abril del 2015 va entrar en joc l’Agència estatal de Resolució d’Enitats Bancàries (AREB) i aquest organisme va agafar bona part de la responsabilitat que tenia l’INAF en la gestió de la crisi. Però, en tot cas, i lluny de l’exposat encara recentment pel ministre de Finances, Jordi Cinca, el supervisor financer no va quedar mai totalment al marge del bloqueig/desbloqueig de la renda variable de BPA.
És més, sabia des del primer moment el pa que s’hi donava i, segons diverses fonts, els organismes administratius gestors del procés de resolució no haurien acabat d’assumir els deures. I, sobretot, no haurien volgut assumir la responsabilitat que Credit Suisse els va traspassar des del primer moment alhora que els reclamava una diligència deguda reforçada i, fins i tot, poder disposar de l’informe de PwC en relació als clients que tenien actius dipositats a l’entitat.
Comentaris