Liberals pretén que es fixi per llei l'accés dels consellers a tota la documentació administrativa

Liberals pretén que es fixi per llei l\'accés dels consellers a tota la documentació administrativa
Liberals pretén que es fixi per llei l\'accés dels consellers a tota la documentació administrativa

Liberals d’Andorra pretén fixar per llei que els “consellers generals tinguin, com no pot ser d’altra manera, total accés” a tota la documentació que genera l’administració pública. Aquesta és una “clàusula” en forma d’article que s’inclou a la proposició de Llei de regulació d’informació reservada d’Estat. La formació presidida per Jordi Gallardo i liderada en l’àmbit parlamentari per Josep Pintat ha començat a fer circular des d’avui la proposta legislativa sustentada en tretze articles. Alhora, el grup parlamentari liberal ha entrar avui mateix a Sindicatura una proposta d’acord on proposem que el Consell General demani al Govern un canvi d’actitud i faciliti de manera clara i decidida l’accés a la informació per part dels parlamentaris.

La formació ha fet avui balanç dels primers mesos de legislatura, en què, entre altres coses, ha explicat que “de les tretze demandes d’informació relacionades amb el ‘cas BPA’ en set ocasions s’ha respost que les dades eren confidencials”. El grup liberal està fart de la mateixa cançó i d’aquí que s’hagi decidit a impulsar la proposta d’acord i la iniciativa legislativa. Segons el president del partit i president suplent del grup liberal al Consell, Jordi Gallardo, “hem entrat la proposta d’acord per al ple del Consell per demanar que el Govern ens doni la documentació. Caldrà votar aquest extrem. Si no prospera, tindrem la proposició de llei. O encara que prosperi el text legal hi continuarà sent. Una cosa no elimina l’altra”. 

Si cap dels dos camins no fos suficient “per avançar, llavors valorarem la via judicial”. De fet, una part de la formació té clar que difícilment s’obtindrà la informació que se sol·licita i caldrà judicialitzar les reiterades negatives del Govern a facilitar documentació. La solució que ja té mig dissenyada la formació seria acudir al procediment urgent i preferent que estableix la Constitució en el seu article 41.1, que s’usa per fer aturar actuacions que vulneren drets fonamentals. Es considera que l’accés a la informació, i especialment en el cas dels representants del poble, és un dret fonamental. I més en una societat democràtica i en l’exercici del control de l’activitat governamental.

Són aquests alguns dels principis que regiran, si s’admet a tràmit i posteriorment s’aprova, la llei de secrets d’Estat. La qualificació de reservada d’una matèria, una qualificació que només podrà perdurar durant cinc anys, la pot decidir cadascuna de les administracions concernides, seguint els paràmetres que fixa la proposició legislativa. Hi ha quatre grans qüestions que “en cap circumstància pot classificar-se com a informació reservada d’Estat”. Entre aquestes hi ha les “dades de caràcter personal que ja es troben regulades per Llei 15/2003 del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals”. També la “informació relacionada amb la violació dels drets i llibertats fonamentals de la persona, o les relatives a possibles corrupcions de funcionaris i autoritats”.

També queda prohibit considerar matèria reservada “la informació relativa a les condicions mediambientals, la qualitat dels productes alimentaris, així com la seva manipulació; la informació relativa a accidents, catàstrofes, perills naturals que poden afectar la seguretat de les persones; la informació relativa a la salut de la població, així com aquelles altres informacions relacionades amb el nivell de vida, l’assistència social i mèdica, els indicadors socials i democràtics, l’educació, l’ecologia, el medi ambient i la situació demogràfica; la informació relativa al mercat laboral, tals com salaris, i altres drets inherents a autoritats i funcionaris públics; i de manera genèrica, tota aquella que així pugui quedar classificada per indicació dels diferents tractats internacionals”.

En el que portem de legislatura -ara formalment s’està en un període de vacances parlamentàries o fora de sessions- el grup liberal ha dut a terme 44 demandes d’informació i ha formulat 84 preguntes; 57 d’orals davant el plenari i 27 més per escrit. D’allò que cal o pretén fer la formació en els propers mesos hi ha la participació en l’impuls, si escau, d’un acord d’associació amb la Unió Europea (UE). “No volem signar un document genèric de bones voluntats sinó un pacte on s’incloguin les negociacions clares d’aspectes que, per a nosaltres, són de vital importància”. 

I respecte d’aquestes destaquen el fet que “ho són la supremacia de les decisions del tribunal superior de justícia europeu, les vies democràtiques que s’han d’establir per garantir la participació del Consell General en el desenvolupament de les directives, les avaluacions d’impacte en el teixit empresarial, els efectes en l’economia del país de la política monetària i fiscal que podria imposar la Unió, o les contrapartides per l’accés al mercat únic”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.