L'etapa de màxima esplendor dinerària, els Pujol arribaven a Andorra per aire i d'amagatotis

L\'etapa de màxima esplendor dinerària, els Pujol arribaven a Andorra per aire i d\'amagatotis
L\'etapa de màxima esplendor dinerària, els Pujol arribaven a Andorra per aire i d\'amagatotis

Els Pujol podrien haver entrat una part dels diners en efectiu que van acabar ingressats en comptes d’Andbank per aire. Via helicòpter. Així es desprèn de la documentació amb què treballa la Unitat de delictes econòmics i fiscals (Udef) de la policia espanyola i que, en forma d’informes, ja està sobre la taula del jutge que instrueix el ‘cas Pujol’, José de la Mata. I els helicòpters no serien pas d’una empresa desconeguda al Principat, ben al contrari: Cat Helicòpters. 

La companyia cosina germana de l’andorrana Heliand i que durant molts anys han controlat tres persones estretament vinculades al país. L’empresari andorrà Toni Rebés, l’expert en helicòpters que durant molts anys va residir al Andorra fins a obtenir-ne la nacionalitat Jorge Barrigón, i un altre resident encara que sigui sobre el paper com Jordi Cabarrocas. Barrigón i Cabarrocas tenen una intensa relació personal amb Josep Pujol Ferrusola, de qui la Udef sospita que hauria pretès blanquejar prop d’un milió d’euros a través de Cat Helicòpters.

La companyia aeronàutica immersa en un concurs de creditors en l’actualitat, durant molts anys va rebre adjudicacions de la Generalitat, concretament del departament d’Interior, per fer serveis forestals de forma puntual i, de forma més habitual, treballs pel Servei Català de Trànsit. La policia espanyola sospita, justament, que molts dels concursos públics que van beneficiar Cat Helicòpters podrien ser irregulars. Sense anar més lluny, el pilot Antoni Almerich s’encarregava de preparar les característiques tècniques del plec de bases dels esmentats concursos. Almerich, al seu torn, apareix a la comptabilitat de Cat Helicòpters reben una remuneració mensual, una mena de salari, a l’entorn dels 4.000 euros.

Moltes d’aquestes dades coincideixen amb les que apareixen en el marc dels plets judicials -que inclouen diversos informes pericials- interposats a Espanya per l’empresari andorrà Toni Rebés contra els seus exsocis Barrigón i Cabarrocas. Plets judicials per administració deslleial o apropiació indeguda, entre altres. Tots tres també van coincidir a Heliand. De fet, Barrigón, com a director de la companyia aeronàutica andorrana, va arribar a situar Cabarrocas com a empleat de l’empresa perquè aquest darrer pogués mantenir la seva residència andorrana semifictícia. 

I Cat Helicòpters, i en algunes ocasions també Heliand, va traslladar en “múltiples ocasions” membres de la família Pujol des de Catalunya cap a Andorra. Se sospita que en alguns d’aquests viatges o fins i tot en d’altres d’anteriors ‘dirigits’ per una altra companyia, els Pujol haurien arribat al Principat acompanyats de bosses, de motxilles, el contingut de les quals no es pot afirmar quin era. Però vistes altres experiències… En tot cas, i segons consta en els informes de l’Udef que consten en el marc de la investigació del ‘cas Pujol’, els registres dels plans de vols de Cat Helicòpters i en els llibres d’operacions de les aeronaus de la companyia hi constarien les dades d’aquells vols que van servir per portar integrants de la família Pujol de Catalunya a Andorra. Segons consta en l’esmentada documentació policial, coneixedors de l’operativa de Cat Helicòpters afirmarien que era fàcil eludir els controls d’entrada al Principat. Tan sols arribant una estona abans o una estona després de l’hora establerta en els plans de vol al·ludint qualsevol raó (des de condicions meteorològiques fins a situacions tècniques) n’hi hauria prou per saltar-se els controls i fer i desfer a l’ample. La relació de Cat Helicòpters amb la Generalitat s’hauria iniciat com a mínim l’any 2006.

El préstec

De tota aquella informació analitzada per l’Udef, i de documentació trobada també en escorcolls fets en empreses de Josep Pujol, la policia espanyola hauria determinat que Josep Pujol hauria atorgat un préstec a Jorge Barrigón o bé per adquirir accions de la companyia aèria de la qual Barrigón era soci o bé perquè Barrigón pogués comprar algun aparell aeronàutic. Sia pel que sia, el préstec, que sumant dues aportacions arribaria als 960.000 euros, creu la policia espanyola que seria fictici i tindria l’únic objectiu de blanquejar diners. Aquesta operació es va fer entre els anys 2009-2010 i suposadament va fer marxa enrere. Els diners, en bitllets de 500 euros, haurien acabat apareixen a BPA lligats al compte que allí hi va acabar tenint Josep Pujol (a la foto inferior).

Però segons els investigadors, la traça que s’ha anat fent amb tota la informació bancària rebuda de les autoritats andorranes, permetrien pràcticament afirmar que aquells diners havien estat prèviament associats a un compte que els Pujol van tenir entre el 1993 i el 2000 en una entitat diferent a BPA -ben probablement Banca Reig-. En aquell compte i durant aquells anys, la policia hauria detectat fins a 69 moviments d’ingrés de fons en efectiu la procedència del qual es desconeixeria. De fet, el jutge José de la Mata ha sol·licitat més dades bancàries a Andorra per intentar aclarir l’origen de bona part dels diners en efectiu que van passar pel duet Banca Reig-Andbank i que, molt parcialment, van acabar anant a parar, ja degudament bancaritzats, a BPA.

La relació entre Barrigón, Cabarrocas i Pujol seria molt estreta. Fins i tot algun altre empresari andorrà formaria part d’un cercle força íntim. En qualsevol cas, Barrigón, Cabarrocas i Pujol estaven lligats, no fa pas massa mesos, a la iniciativa empresarial per construir un heliport a la zona de Nagol, a la zona de Llumeneres, a Sant Julià de Lòria. Formalment, era la societat andorrana El·lipse, administrada únicament per l’exgestor financer Josep Maria Serra Riera (cosí de Jordi Cabarrocas… Riera), qui pretenia promoure aquell helicòpter sobre el qual en va estar degudament informat el Govern a través del llavors ministre de Transports Jordi Alcobé. El projecte no va acabar reeixint vistes ja les primeres oposicions veïnals i contemplant que el comú de Sant Julià tampoc no facilitaria les coses.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.