L’estafa piramidal protagonitzada per l’empresari i promotor musical català Antoni Mas esquitxa Andorra. Alguns dels afectats, notables financers que havien pensat fer-se d’or amb les altres rendibilitats que oferia Mas a través del seu ‘producte publicitari’, tenen comptes al Principat. De fet, segons algunes fonts, no es descarta que empresaris andorrans hagin sortit escaldats, ja sigui directament o ja sia indirectament per haver invertit en alguns dels fons que han acabat esquilats. L’estafa, reconeguda pel propi Mas, es podria elevar, com a mínim, a dos-cents milions d’euros.
L’empresari és un conegut promotor musical, alhora que treballava també en el món de la publicitat. De fet, hauria usat dues d’aquestes societats com a vehicle per perpetrar l’estafa. Al Principat no és conegut, probablement. Però per la relació que tenen molts ciutadans del país amb la Costa Daurada, segurament que sí que sona molt més una de les seves darreres i preuades creacions: el festival de Música de Cambrils que PubliOlimpia, una de les empreses que ha utilitzat per a les estafes, ha organitzat els darrers tres anys. Enguany, la societat encara estava vinculada al festival però ja no n’havia d’assumir la direcció. Això sí, la inversió econòmica anava a càrrec de PubliOlimpia i ara mateix el festival està en entredit.
Els andorrans que coneguin una mica la població costanera catalana de ben segur els sonarà l’esmentat festival, que té com a escenari el parc del Pinaret. Aquest estiu -de mitjan de juliol a mitjan d’agost i en dotze jornades diferents- està previst (o potser s’hauria de dir estava) que hi actuïn, entre altres, Tom Jones, Love of Lesbians, The Cranbierries, Rosana, Ana Torroja, Jarabe de Palo o Roger Hodgson dels Supertramp, que fa tres estius també va actuar al Principat, per exemple.
Antoni Mas, titular de l'empresa PubliOlimpia, va ser detingut dimarts de la setmana passada després d'admetre haver estafat, com a mínim, 200 milions d'euros
Antoni Mas va ser detingut des del 6 de juny segons que van informar els mossos d’esquadra aquest dimarts. L’admissió dels fets l’havia fet uns dies abans. Per aquelles coses que de vegades fan la justícia incomprensible, l’acusat està ja fa alguns dies en llibertat. L’home no vol qualificar la seva operativa com a estafa piramidal. L’empresari ho defineix com a ‘carrusel de factures’. Falses totes elles, està clar. De moment l’estafa es quantifica en 200 milions. Però a aquesta xifra s’hi ha arribat amb molts pocs afectats. Hi ha grans grups que acumulen una afectació econòmica molt gran. Per la qual cosa no es descarta que la xifra s’elevi en breu i de forma molt notable. De fet, els mossos han fet fins i tot una crida perquè es posin en contacte amb la policia catalana totes aquelles persones que sospitin haver estat víctimes de l’entramat dissenyat pel promotor musical, de 64 anys.
La autoinculpació va arribar després que Mas perdés una demanda civil interposada per l'empresa Publipro, propietat de Lluís Pascual Franquesa (fill de l'exjutge Lluís Pascual Estivill), que el va condemnar a pagar més de 18,5 milions d'euros, i abans que contra l’empresari s’interposessin dues denúncies més d'empreses i particulars perjudicats. Entre aquests hi figura el grup inversor Auriga, a través de la seva filial Finalter, que va denunciar haver patit pèrdues de més de 38,8 milions d'euros, i un grup d'inversors particulars que ha denunciat davant la fiscalia haver perdut almenys 100 milions d' euros.
L’acusat va optar per acudir als mossos a explicar la seva ‘aventura’ per demanar protecció policial per por a la seva integritat física i de la seva família. Mas va aportar documentació i va facilitar a la policia l'entrada al seu domicili per a un registre. Els mossos van recollir de casa abundant documentació, entre ella "barroeres factures" amb logotips que Mas havia obtingut de pàgines web de les empreses que suplantava.
Mas, segons va explicar davant la policia catalana, va traçar durant dos anys un entramat que oferia una rendibilitat de fins al 15%, una quantitat inusitadament més alta que altres productes financers, a canvi que les víctimes de la suposada estafa invertissin en la compra d' espais publicitaris de grups i mitjans de comunicació i la seva posterior cessió i venda a grans societats perquè es anunciessin.
Alguns dels afectats, notables financers, tenien comptes al Principat; no es descarta, a més a més, que entre les víctimes també hi hagi empresaris del país
L’acusat, que va ser jugador d’hoquei i periodista esportiu de jove, va utilitzar almenys dues de les seves societats, Ata Producciones y Eventos BCN 2003 SL i PubliOlimpia SL, per captar inversors als quals prometia alts guanys. L'empresari els assegurava que havia contractat campanyes de publicitat en diversos mitjans per vendre-les després a importants marques de consum. Per aquest servei es portaria una important comissió de la qual havien de cobrar després els inversors, que es portaven fins al 15%.
Tot i això, els contractes que presentava per avalar aquestes operacions eren falsos, segons admet Mas, i part dels diners que captava de nous inversors el destinava a pagar els venciments i els interessos als més antics per mantenir el flux d'ingressos i que es mantingués el sistema, que va acabar sent piramidal. Un dels afectats per l'estafa és Finalter, gestora del fons d'inversió IM Auriga Pimes, del grup inversor Auriga, que va preparar un producte d'inversió específic amb la titulització de factures per Intermoney. El forat provocat en el fons per les factures falses va ser de 38,8 milions d'euros, segons la denúncia que va presentar Auriga la setmana passada.
Entre els estafats figuren importants financers, alguns, segons Mas, amb comptes a Suïssa, Andorra, Panamà i Luxemburg; professionals amb diners per invertir, que actuaven a través d'intermediaris, i empreses constructores. Entre els afectats hi ha no només ciutadans de tot el territori espanyol sinó també europeus, com diversos francesos i danesos que van invertir a través d'una oficina bancària de Galícia.
Comentaris