La immensa majoria dels afectats per gastroenteritis que hi va haver a mitjan març a Arinsal havien han anat a esquiar o, com a mínim, havien estat a les instal·lacions de l’estació massanenca. I a Vallnord, segons diverses fonts, en aquella data i també amb posterioritat se servia Aigua d’Andorra.
No obstant això, i encara que hi va haver desenes d’afectats, el ministeri de Salut ha passat de puntetes sobre la qüestió i ha assegurat fins ara públicament que no ha pogut esbrinar l’origen del brot i, per tant, no ha pogut establir cap vincle amb el norovirus que es va localitzar en l’aigua envasada per Aigües del Pirineu i distribuïda, a Barcelona i Tarragona, per Eden España. Només l’esclat de l’afer a Catalunya i el fet que hi intercedís la Generalitat va portar que el Govern hi hagués d’intervenir amb vocació de resoldre la qüestió.
A data d’avui, i malgrat la gravetat de l’afer (a Catalunya hi va haver més de 4.000 infectats), no consta que el titular de Salut, Carles Álvarez Marfany, hagi sol·licitat la compareixença davant la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient per exposar tota la qüestió, tal i com es va comprometre el passat 28 d’abril davant el Consell General, just un dia després que s’anunciés la clausura de la planta embotelladora vistos els resultats de les analítiques, que van confirmar la contaminació de l’aqüífer i, en consonància, de tots els productes que s’havien envasat.
El Govern va ‘comissar’ tota la producció de l’empresa massanenca d’ençà del 23 de març. Però, aparentment, l’anomalia ja era anterior i els controls tutelats pel Govern no van detectar res. Álvarez ja va explicar en seu parlamentària que la normativa sols obliga a fer controls de bacteris i no de virus.
Durant la sessió de control a l’executiu del 28 d’abril, i arran d’algunes preguntes de l’oposició (com ara en relació al nombre de casos i la investigació del brot que havia afectat desenes de turistes a Arinsal), fins i tot el propi síndic general, Vicenç Mateu, va apostar perquè aquesta qüestió fos objecte d’una compareixença específica davant la comissió legislativa.
El ministeri sempre havia minimitzat el brot que va afectar alguns centenars de turistes, especialment estudiants, i, en certa manera, el director del departament de Salut, Josep Casals, va responsabilitzar a les ‘pràctiques de joventut’ la propagació del virus. Casals va explicar que no se sabia què havien begut els infectats, una circumstància d’allò més anòmala.
Davant d’un brot d’aquestes característiques, en què metges que presten servei a Arinsal van assegurar que ells sols havien vist més de cent casos en domicilis però que els constava que desenes de persones més havien acudit al servei d’urgències de l’hospital, es pressuposa la confecció d’una enquesta epidemiològica que ha de incloure, entre altres coses, quins aliments i begudes havien ingerit els afectats les hores o dies previs a la manifestació de la infecció, del malestar.
Els metges que atenen a Arinsal van explicar que el punt comú entre tots els afectats, la majoria dels quals es van refer per si sols i molt ràpidament, era que havien estat a les pistes d’Arinsal. I allí s’hi bevia Aigua d’Andorra. Aquests episodis van ser a mitjan març, molt abans que esclatés el cas a Barcelona i encara abans que els inspectors del Govern acudissin a les instal·lacions d’Aigües del Pirineu.
Llavors, però, la investigació només es va centrar en la línia de producció que embotellava els bidons per a Eden España, deixant de banda la resta de producció. Finalment, l’ampliació de l’analítica va revelar una contaminació general que va dur, primer, a la clausura de la planta embotelladora i fa un parell de dies, de manera formal, al tancament de l’empresa.
Comentaris