L’Església andorrana ‘avala’ la fi del celibat

Els mossens del país valoren de forma positiva una de les conclusions claus del sínode de l’Amazònia –que es puguin ordenar sacerdots casats-, tot i que entenen que es trigarà temps a veure-ho al Principat

Capellans andorrans durant una misa.
Capellans andorrans durant una misa.

Fa uns dies es va concloure el sínode de l’Amazònia, que durant 20 dies de reunions i discussions va acabar tancant una sèrie de recomanacions que, ara, el Papa Francesc haurà d’avaluar i decidir si s’apliquen o no en l’Església. Algunes de les mesures suposen una autèntica revolució a nivell eclesiàstic, com ara la possibilitat d’ordenar sacerdots homes casats o que les dones puguin exercir de diaques. En certa forma, s’està obrint la porta a posar fi al celibat dels religiosos. Des d’Andorra, aquestes mesures es veuen amb bons ulls, tot i que també avisant que encara falta temps, bastant, per veure, per exemple, un mossèn que hagi passat per la vicaria per contraure matrimoni i no només per oficiar-lo.

Mossèn Ramon Sàrries, arxipreste de les Valls, veu positiu “la reflexió” que s’ha fet en el sínode, ja que “l’església s’ha de saber adaptar perquè, si no ho fa, la vida va corrent”. Així, considera “important” que s’hagi tirat endavant aquesta idea que, explica, passa per respondre al dubte de si “el celibat era un concepte fonamental de la teologia o bé la conseqüència de la seva aplicació”. En aquest cas, indica, “s’ha entès que no és una part fonamental” i que, de fet, var ser “més aviat per conceptes de caire pràctic” que es va decidir que els sacerdots no es poguessin casar. Des de Sant Julià de Lòria, mossèn Josep Chisvert reforça aquesta reflexió tot recordant que “fins als segle XV , els capellans es podien casar”.

Sàrries i Chisvert, però, tenen clar que s’ha d’esperar encara per veure com s’aplica la mesura. En concret, caldrà veure com la desenvolupa el Papa que ho farà mitjançant una exhortació apostòlica a finals d’any. L’arxipreste de les Valls entén que “posarà condicions” i, per tant, “no crec que sigui un canvi que en poc temps estigui a tota l’Església”. De fet, al seu entendre, el més probable és que “s’acabi limitant a la part de l’Amazònia”, ja que, cal tenir en compte, que “trobarà oposició dins la comunitat eclesiàstica”.

El mossèn lauredià opina d’una forma similar. “S’ha fet una recerca fidel que respon als orígens de l’Evangeli però que també se centra molt en les necessitats que tenim a l’Amazònia”, apunta. Per tant, tots dos consideren que serà complicat veure un mossèn casat a Andorra en un termini breu de temps, ja que “el context és molt diferent”.

El que tenen clar tots dos és que el canvi, la proposta en si mateixa, ja és molt positiva. “Sempre ho és que s’obrin camins”, apunta mossèn Chisvert mentre que Sàrries entén que “pot obrir la porta a una altra forma de ser capellà”. Cap dels dos, però, s’atreveix a pronosticar si aquest canvi pot afavorir que s’incrementi el nombre de vocacions.

Sobre el tema també s’ha pronunciat mossèn Ramon Rossell, de Canillo. “Sínode vol dir caminar i caminar és el més important de la vida perquè si no ho fas, vas enrere”, comenta el religiós. A l’hora d’analitzar si és positiu o no que es puguin ordenar homes casats, recorre a la seva pròpia experiència personal. “Tinc 80 anys i si hagués tingut família, no hagués fet tot el que he fet”, apunta. Per això, entén que “el celibat et dona llibertat per dedicar-te a tots”.

Malgrat això, veu amb bons ulls la decisió del sínode. “Ho trobo bé, tenint en compte la dificultat que tenim per trobar capellans i, de fet, la davallada del nombre de matrimonis”, indica. Per a ell, tot i que “jo estic content de com he pogut dedicar la vida a tothom perquè he rebut més del que he donat”,  també “és bo deixar aquesta llibertat”.

Un altre punt positiu, al seu entendre del sínode és el que fa referència a la possibilitat que les dones puguin ser diaques. De fet, afirma, ell hauria anat més enllà. “Fins i tot estic a favor que puguin ser capellans. Sé d’algunes que ho farien millor que jo”, assegura el popular mossèn canillenc.

Comentaris (1)

Trending