Una desena d’advocats han signat el recurs, que consideren que malgrat que el Consell Superior de la Justícia manté que no hi cap, sí que és possible perquè així ho ha estableix la Llei qualificada de la Justícia i també perquè en aquest mateix sentit s’ha pronunciat el Tribunal Constitucional. L’escrit, que hauria estat presentat aquest divendres, no ha estat signat per Marc Maestre, que degut a posicionar-se a favor de la petició de recusació hauria estat vetat, almenys inicialment, com a candidat a degà del Col·legi dels Advocats, però sí per un altre lletrat del mateix despatx.
El recurs, últim pas administratiu abans d’acudir a la jurisdicció, rebat fonamentalment els dos principals elements pels quals la cúpula judicial decideix no apartar els dos fiscals. Segons el Consell Superior de la Justícia, la petició no pot procedir perquè el procediment triar no era correcte i perquè no es van aportar en el marc de la sol·licitud inicial documents essencials com les esmenes legals que serien el resultat del que es considera una ingerència de la fiscalia en el poder legislatiu. Tots dos motius, però, són refusats de ple pels advocats recurrents.
Contra el parer de la cúpula judicial, els lletrats de la defensa creuen que “ni el procediment emprat per aquestes defenses és l’erroni ni els fets notoris han d’ésser provats, essent les nostres pretensions argumentades, fonamentades i del tot lògiques i raonables”
D’una banda, recorden que com estableixen tant la Llei qualificada de la Justícia com la legislació relativa al ministeri fiscal, sí que es pot demanar la recusació dels membres de l’acusació pública, no només cal esperar-ne la seva abstenció si escau. A més, recorden que fets notoris com poden ser unes esmenes no cal presentar-les enlloc, no cal acreditar-les, perquè, d’entrada, han estat publicades oficialment al Butlletí del Consell General i, de sortida, els lletrats recorden que el ‘problema’ no són les esmenes pròpiament dites sinó el procediment que s’ha seguit per arribar a formalitzar aquelles esmenes.
Rebatudes les dues causes generals que entenen els advocats que són les usades per desestimar formalment que s’aparti del ‘cas BPA’ i les seves derivades tant Alberca com Aguado, també fa referència l’escrit a altres qüestions que la cúpula judicial va usant en desgranar el seu escrit de desestimació de la petició d’apartament dels dos fiscals. I en aquest sentit i en essència, recorden els lletrats que el ministeri fiscal és autoritat judicial, que com a tal ha de seguir els dictats de la llei, i que la normativa vigent estableix quin és el procediment que s’ha d’emprar en la relació entre fiscalia i Consell General i que dit procediment no es va respectar.
Alhora, no es va respectar, recorden, per aconseguir unes modificacions legals que havien de beneficiar la fiscalia per sostenir tot un seguit d’acusacions en una sèrie de causes que en la petició inicial feta pels advocats que ara subscriuen el recurs s’hi esmentaven. Per tant, i com s’ha dit, el recurs considera que la decisió del Consell Superior de desestimar la recusació dels fiscals “no és ajustada a dret en trobar-se totalment mancada de fonament i no ésser conforme als fins que legitimen l’activitat administrativa”.
Ben al contrari, els advocats creuen que, en el seu cas, “ni el procediment emprat per aquestes defenses és l’erroni ni els fets notoris han d’ésser provats, essent les nostres pretensions argumentades, fonamentades i del tot lògiques i raonables”. En conseqüència, demanen a la cúpula judicial que deixi sense efecte la seva desestimació dictada el 4 de desembre i que atorgui allò que se sol·licitava, i que no és res més que apartar els ‘cas BPA’ i les seves derivades els dos fiscals que van participar en la redacció de les esmenes que pretenien canviar el Codi de procediment penal.
Comentaris (9)