- La ‘guerra oberta’ sobre l’elecció del futur candidat de la formació a cap de Govern -i la possibilitat que es resolgui en unes primàries- està generant un important desgast i malestar
- En la pugna entre el president (Josep Pintat) i el president suplent (Jordi Gallardo) parlamentaris per agafar les regnes de la formació ha acabat apareixent una tercera via: Ferran Costa
- Els comitès parroquials cada vegada van més per lliure, sense una unitat d’actuació clara, i amb el grup més voluminós, el d’Escaldes, amb un clar distanciament vers la direcció nacional
- Hi ha una part de la militància que no està gens satisfeta amb la línia d’oposició política duta a terme i que consideren massa tova i condicionada per interessos particulars i acords privats
L’aigua baixa remoguda al riu liberal. Malgrat la calma estiuenca aparent, almenys de portes en fora, la possibilitat que s’acabin forçant unes primàries per triar candidat per a les eleccions generals que inicialment s’haurien de celebrar durant el primer quadrimestre del 2019 continua tensant l’ambient. Tant que
la majoria de comitès parroquials van per lliure. No hi ha cap candidat que tanqui files amb prou força. I això enverina la situació. Els actuals president i president suplent del grup parlamentari, Josep Pintat i Jordi Gallardo respectivament, són els dos noms en pugna. Però no els únics noms. Tampoc no ajuda el fet que una part de la militància considera que Liberals d’Andorra no està duent a terme la tasca d’oposició esperada.
Segons diverses fonts, entre
Pintat, que considera que té tot el dret de repetir com a candidat després d’acceptar liderar la formació en un moment on Liberals d’Andorra estava en el no-res, i
Gallardo, que creu que hi ha d’haver una renovació amb algú que tingui una major empatia pública que l’actual president parlamentari -i en aquest escenari s’oferiria ell mateix-, podria sorgir una tercera via. I una quarta o una cinquena. Perquè hi ha alguns comitès locals que pensen presentar els seus propis candidats si no hi ha un consens ampli que eviti les primàries.
Persones suposadament properes a Pintat o, en tot cas, almenys defensors que aquest hauria de ser el candidat, han posat sobre la taula un altre nom.
Si el problema és que l’excònsol de Sant Julià i actual conseller no connecta prou amb la gent, no és prou proper, no té prou ganxo mediàtic, doncs tot això ho podria representar un altre parlamentari: Ferran Costa. Aquesta via, per dir-ho així, enfronta a Gallardo un dels ‘seus’ homes. Segons algunes fonts, això no hauria agradat gens l’actual president del partit, que hauria tingut un atac de gelosia, fet que l'implicat nega rotundament. Altres consultats, però, consideren que aquesta tercera via podria ser una maniobra del propi president suplent del grup parlamentari de Liberals d’Andorra (Ld’A) per mirar de desgastar Pintat i després ‘desconnectar’ Costa i ocupar ell la plaça.
Tot plegat l’únic que mostra és que les arenes són movedisses a can liberal. I els comitès, alguns més que d’altres, estan a l’aguait i no es quedaran quiets segons què passi.
El grup local més voluminós quant a afiliats és el d’Escaldes. I ara mateix estaria, majoritàriament, que no totalment, força allunyat de l’actual direcció nacional i, especialment, de Jordi Gallardo. Els dirigents del comitè parroquial escaldenc, en la lluita entre els dos galls del corral, són molt més propers a Pintat que no pas al president suplent. Hi ha una qüestió d’afinitat ideològica o de maneres de fer. Però també hi ha un enfrontament orgànic.
El comitè escaldenc se sent menystingut per la direcció nacional d’ençà que no va incloure en la nova executiva triada el mes de maig cap de les persones que va proposar directament. El grup d’Escaldes va fer una mena de tria interna per decidir qui podria representar millor el comitè. I es va passar a la direcció del partit una relació dels cinc noms -Jordi Moreno, Alfons Clavera, Iolanda Torcuato, Marc Magallon i Carlos Sasplugas- que havien rebut més suports. Per ordre de suports rebuts però deixant a criteri de la direcció qui millor veiessin.
Finalment, però, l’equip presidit per Jordi Gallardo es va decantar per mantenir com a representant d’Escaldes a l’executiva França Riberaygua, que no estava entre els noms proposats, i que és ara la vicepresidenta segona de la formacó.
També a Sant Julià, per exemple, hi va haver certa tensió quan l’entorn ‘pintadista’ va detectar maniobres per deixar fora de joc Joan Albert Farré. Els moviments que s’estaven fent, segons les fonts, es van desactivar aviat i d’aquesta manera va ser com al final dos lauredians formen part de la direcció del partit en llocs d’alta responsabilitat. Farré n’és el vicepresident i Oliver Alís és el secretari d’organització. Tampoc en algunes sensibilitats del partit a Andorra la Vella hauria acabat de convèncer que s’incorporés a l’executiva Ruth Vila en lloc d’altres persones que es consideraven més idònies. Però aquesta ja seria, han deixat clar les fonts, una apreciació molt més subjectiva.
El que no és tan subjectiu és un malestar bastant notable en molts sectors del partit per l’oposició escassa que s’està duent a terme. Tant al Consell General, sobretot, com també en alguns comuns, on interessos particulars i acords privats han restat força a la tasca de control de les majories, segons les fonts consultades. De fet, i a nivell de la política nacional, l’acostament que hi ha hagut en algunes qüestions a nivell d’arc parlamentari entre demòcrates i liberals han deixat, en certs moments en fora de joc, el secretari general de la formació, un Amadeu Rossell que, en moltes ocasions, s’ha mostrat partidari de fer una política d’oposició més bel·ligerant i que en petit comitè admet no entendre algunes actituds dels seus consellers i, alhora, reconeix la dificultat d’articular una acció comuna entre tots els comitès parroquials.
Les fonts consultades han destacat que l’inici de curs, a partir de mitjan setembre, pot ser crucial per tal d’apaivagar el malestar o, contràriament, perquè la fractura vagi a més i les terres movedisses passin a ser un veritable fangar d’on seria difícil sortir-ne. I en el qual potser hi començaria a haver clares dissensions, explicitades públicament, en forma de distanciaments oberts o, fins i tot, de dimissions i baixes en la militància.
Comentaris