L'aventura internacional del Grup Heracles se'n va en orris

L\'aventura internacional del Grup Heracles se\'n va en orris
L\'aventura internacional del Grup Heracles se\'n va en orris

L’aventura internacional del Grup Heracles ha mort. Per si en quedava algun dubte, el conglomerat empresarial líder indiscutible de l’obra pública al Principat ha certificat aquest divendres la defunció de la seva activitat constructora a l’estranger. Ni Espanya, ni el Marroc, ni Algèria. Res de res. La companyia amb seu al Clot d’Emprivat d’Escaldes es replega. Es contrau després de veure com el seu projecte d’expansió amb prou feines va durar tres exercicis. El 2011 van començar els problemes després d’establir-se a l’Estat espanyol a finals del 2008. I a partir del 2013 va quedar clar que la nau anava a la deriva i seria molt difícil de redreçar-la. Ni fitxant gestors procedents de la Generalitat ni fent mans i mànigues davant dels jutjats mercantils per mirar de salvar la situació amb processos concursals.

Liquidada Paexba, extingida Excover -dos dels seus referents a Catalunya-, amb la gallega Bardera també maldant per la mala situació general del grup… finalment Heracles International Ventures, la matriu internacional del grup parit el 2008 gràcies a la suma, tres anys abans, de Treballs Públics Armengol, Cevalls i Treballs Públics Montané, acabarà desapareixent i el Grup Heracles es centrarà, de nou i més si cal, en el mercat andorrà. Que coneix i que domina. I que tampoc no és gens fàcil. Per les seves dimensions i perquè el sector constructiu no ha estat pas aliè ni a la situació complexa local ni als impactes negatius de l’economia global. La decisió de tancar l’etapa hispano-africana, en el marc d’una “reestructuració financera que es culminarà abans de finals d’any”, hauria de permetre, segons els responsables del conglomerat, “encarar el 2017 amb la solidesa necessària per fer front als reptes de futur”. 

A Espanya encara queden alguns serrells per tancar derivats dels processos concursals i la liquidació de personal -dinou persones ja només en aquest darrer tram d’aventura segons ha anunciat la pròpia companyia, que fins i tot manté fora de joc la seva pàgina web, pendent d’actualitzacions- alhora que els rectors de la nau miren de col·locar algunes de les seves filials espanyoles en un context encara advers i després d’haver canviat, especialment durant aquest 2016, tant la composició accionarial de la firma internacional com l’organigrama directiu del grup. 

Ni el fitxatge com a director general del controvertit exdirector de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i home de la confiança de l’exalcalde de Sant Cugat del Vallès i exconseller de Política Territorial Lluís Recoder, Leonard Carcolé (a la foto), no va servir per reflotar el vaixell. Just poc després de l’aterratge de Carcolé, Excover, la marca de capçalera d’Heracles a Catalunya, va iniciar els passos que el van dur al concurs de creditors. Carcolé, com altres directius de suposat reconegut prestigi al país veí, han hagut d’acabar abandonant amb la cua entre cames. Que això no vol dir que no ho hagin fet amb les remuneracions escaients. 

Perquè, asseguren fonts empresarials, tot i les dificultats encara existents, s’ha complert estrictament amb tot allò que marca la normativa laboral espanyola (per exemple, a l’hora de tramitar un expedient de regulació d’ocupació -ERO-). Però des del 2013 les complicacions han estat moltíssimes. Retardant pagaments i incidint, tot plegat, en els terminis de les realitzacions dels treballs dels quals el grup era adjudicatari, ja fos a Catalunya o a Galícia, dues de les zones geogràfiques amb més implantació per l’origen de les seves ‘marques’ principals: la ja extingida Excover i Bardera, una potència en obra civil marítima que també acabarà liquidada.

El naixement d’un ‘monstre’

La ja fallida aventura internacional era la vàlvula d’escapament, d’expansió, d’un grup que constituït al Principat havia agafat, o podia haver agafat, una volada comparable a les constructores de mitja taula cap a amunt a Catalunya. O una mica més hi tot. Que s’acabés adquirint la totalitat de les accions d’Excover no va ser casualitat. La constructora catalana amb fort arrelament a la comarca d’Osona facturava l’any 2007 uns 70 milions d’euros -això sí, incloent-hi la divisió immobiliària que Heracles no va adquirir. L’aterratge del conglomerat constructiu andorrà a Catalunya també va servir per fer-se amb la principal empresa asfàltica del territori. Paexba va ser la primera víctima de la caiguda d’activitat i l’agost del 2011 va iniciar el procés judicial que la portaria a la liquidació.

Aquell era sense cap mena de dubte el primer revés sense pal·liatius d’un projecte que havia nascut a cavall del 2008 i el 2009 i que tenia en el seu pla de negoci una previsió que indicava que avui, el 2016, hauria d’estar facturant al voltant de 150 milions d’euros anuals. És a dir, el doble aproximadament del que realitzava llavors. Res més lluny d’una realitat que va anar de mal en pitjor. De fet, tres anys després d’iniciar la seva internacionalització, el Grup Heracles ja va començar a ser conscient que li podia sortir més car el suc que els moixons. I a partir del 2013 la caiguda va ser en picat.

“L’any 2008 Heracles va iniciar la seva activitat en el sector de la construcció a Espanya just abans de l’inici d’un context de crisi econòmica que ha castigat durament l’activitat de la construcció”, reconeix aquest divendres la companyia. I hi afegeix: “La decisió de la companyia respon, entre altres, a les condicions adverses que el sector de la construcció presenta a Espanya degut a condicionants reguladors de l’activitat, en un context en què els marges operatius d’aquesta activitat es mantenen molt baixos a causa de la forta competència en un mercat que conserva grans companyies que han superat els moments més difícils i nous operadors fruit de reestructuracions, així com al clima polític d’incertesa que es viu a l’Estat espanyol.”

Quan va sortir al mercat espanyol, Grup Heracles ja feia tres anys que funcionava a Andorra. El 2005, amb un capital social d’1,2 milions d’euros, es formalitzava un conglomerat les societats capçalera del qual ja feia un temps que intercanviaven sinergies. L’estructura accionarial del grup basat en un edifici del carrer Consell de la Terra d’Escaldes (i amb seu també a Sant Cugat del Vallès) es repartia entre Cimandor (36%), Cosesa (33%) i Serveis Grup Montané (30%). Amb Treballs Públics Armengol, Cevalls i Treballs Públics Montané de referents, el grup englobava fins a 24 societats diferents. Vint-i-quatre, que aviat és dit.

El 2009, el primer exercici en què ja s’havia anat cap a Espanya (primer es va comprar Excover, després, amb els peus assentats a la constructora catalana es va adquirir un paquet accionarial molt majoritari de la gallega Bardera), tot l’entramat empresarial va facturar 160 milions d’euros. Justament, la prudència va aconsellar als empresaris andorrans no fer cap acte de rellevància fins al 2010 -amb una presentació pública del grup (a la foto) i les seves intencions davant tots els treballadors en un conegut hotel de la capital. Noranta milions d’aquells primers 160 assolits eren generats a Andorra, on Heracles suportava dues obres -finançades a través del mètode alemany pel Govern- ben faraòniques pel que és Andorra: dues de les fases del vial de Sant Julià, de fet les dues úniques que s’han fet fins ara, i la boca massanenca del túnel dels Dos Valires.

Diversificació i plets

Amb la repercussió econòmica que comporti la liquidació de l’aventura espanyola (tampoc a Algèria i el Marroc la situació era tan fàcil com podia semblar en un inici) i la contracció del mercat constructor andorrà, que ningú no s’enganyi, encara no hi ha remuntada i si hi és encara és molt tímida per a un conglomerat gegant de les característiques del dels Armengol, Montané i companyia, el Grup Heracles torna a casa -o en paraules de la companyia: “Decideix concentrar els esforços en el mercat d’Andorra”- per refer-se. Sentir-se còmode. Respirar. Després de la tempesta, una suposada calma.

Fonts properes a l’empresa asseguren que l’impacte negatiu de l’aventura internacional que haurà de suportar el grup quant a l’estructura estrictament andorrana no hauria de deixar-se notar en excés. Però és clar: tot suma. I aquells pressupostos públics d’inversió que només en el cas del Govern podien superar, i amb escreix, el centenar de milions anual ja és història. D’aquí que el grup s’hagi de reinventar. Diversificar. Un terme, una política, que no era pas aliena a Heracles i les seves firmes mare. Per exemple, el grup opta a fer-se càrrec de la recollida de brossa d’Andorra la Vella i Sant Julià. I participa, o ho farà, en altres iniciatives empresarials. Directament o indirectament, el conglomerat ha tastat, tasta o tastarà des de la gestió de residus a la promoció de les energies renovables.

I tot plegat sense poder-se oblidar de la Justícia, també a Andorra. El Grup Heracles, només ‘contra’ un altre grup del país, Cachafeiro en la seva denominació coneguda per al gran públic, té plets oberts per un deute (el segon li deu al primer, que quedi clar) que s’acosta als deu milions d’euros. Després de quatre anys hi ha hagut una primera sentència. Recurrible, és clar. I que dóna la raó a Heracles en el cas de l’excavació del terreny situat davant el Punt de Trobada, on Cachafeiro hi volia bastir un nou centre comercial per si el que des de fa uns anys distribueix  productes E.Leclerc ha de tancar. Que aquesta és una altra batalla entre l’empresari d’origen gallec i els propietaris de les terres, la família Mallol.

No contents amb la batussa legal amb els Cachafeiro -un altre dels plets té a veure amb la construcció de l’hotel de gran luxe Starc (a la foto) que quedarà a tocar del futur ‘The Cloud’ que mai no s’ha posat en marxa tot i estar aparentment acabat i fins i tot anunciar-se en algunes pàgines d’allotjaments-, els rectors del Grup Heracles han de resoldre diferències amb socis d’algunes de les moltes societats que formen part del conglomerat. Per exemple, pugnes amb Copisa, a la qual, indemnitzant-la suposadament segons el que estableix la llei, se la va ‘expulsar’ d’un parell de les firmes de l’entramat.

Vaja, que els problemes no vénen mai sols i el món empresarial no és fàcil. Mai no ho ha estat. I la bombolla immobiliària, o més concretament, el seu esclat, està deixant moltes víctimes pel camí. Moltes. Aquest divendres, formalment, l’aventura internacional del Grup Heracles. Punt i final. Andorra crida a sometent.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.