- Joan Anton Sánchez Carreté declara per segon cop a l'Audiència espanyola, ara després que es trobessin uns extractes i unes factures d'Andbank en un llapis de memòria
- El fiscalista va assessorar durant més de tres dècades els familiars de l'expresident de la Generalitat i sempre li havien negat que tinguessin diners a l'estranger
- Quan 'El Mundo' va publicar les primeres dades bancàries dels parents de l'antic mandatari català se'l va convocar per demanar-li com resoldria ell la situació amb hisenda
L’assessor fiscal de la família Pujol durant més de trenta anys, Joan Anton Sánchez Carreté, va saber el dia del famós ‘pantallazo’, és a dir, el 7 de juliol del 2014, que diversos parents directes de l’expresident català tenien o havien tingut comptes al Principat. Mai abans ningú no li havia dit que tenien diners a Andorra. Ni quan l’oficina nacional espanyola d’inspecció del frau tributari (ONIF) va obrir una investigació a Jordi Pujol Ferrusola i llavors encara la seva esposa Mercè Gironès, el 2013, no es va admetre la qüestió. Més encara, van negar explícitament tenir cap vincle bancari a Andorra.
Així ho va declarar Sánchez Carreté la setmana passada, segons ha transcendit aquest dijous, en una compareixença davant el magistrat de l’Audiència nacional espanyola que investiga el ‘cas Pujol’, José de la Mata. L’assessor fiscal és el segon cop que ha d’acudir al jutjat per la mateixa causa. Amb anterioritat, Sánchez Carreté va respondre al llavors instructor Pablo Ruz. Durant la seva darrera intervenció, representats de les altres parts intervinents en la causa van retreure al fiscalista algunes contradiccions mostrades.
Sánchez Carreté ha hagut de tornar a l’Audiència després que en un registre en el seu domicili professional es trobés un llapis de memòria que incloïa tot d’extractes de comptes de membres de la família Pujol procedents d’Andbank, més les factures expedides per l’entitat bancària andorrana per les despeses generades per localitzar i imprimir les dades demanades. El fiscalista va assegurar davant de De la Mata que aquells documents els tenia perquè li van facilitar els advocats dels Pujol, que són els qui van fer la gestió amb Andbank. Els documents els hi van lliurar per si li eren d’utilitat per procedir a fer les declaracions complementàries dels diners que no tenien regularitzats.
Sánchez Carreté també hauria admès al magistrat que el 2012 Jordi Pujol Soley, és a dir, l’expresident de la Generalitat, li va fer una consulta genèrica del tipus què faria ell, el fiscalista, si un amic seu tingués fons a l’estranger no declarats. El fiscalista hauria recomanat regularitzar la situació i poca cosa més perquè, suposadament, no li va donar transcendència atès que realment es pensava que Pujol ho preguntava en relació a un amic seu.
Va ser el 25 de juliol de 2014 quan el pare de la família Pujol va admetre la regularització fiscal de fons derivats, va dir, de l'herència del seu pare (la deixa de l’avi Florenci). El fiscalista va explicar que uns quants dies abans, justament el 7 de juliol del 2014, el mateix dia que el diari ‘El Mundo’ va publicar les primeres dades de comptes dels Pujol a Andorra, se’l va informar de la situació. Sánchez Carreté va negar que en els anys en què va exercir d'assessor fiscal del matrimoni Pujol-Ferrusola i posteriorment del primogènit del clan, Jordi Pujol Ferrusola, algú li informés que tenien diners fora d’Espanya.
Aquell 7 de juliol, va explicar, se’l va citar a una reunió i es va trobar amb els advocats dels Pujol Javier Melero i Albert Carrillo, i amb diversos membres de la família, entre els quals no es trobava l'expresident però sí la seva dona, Marta Ferrusola, les seves dues filles -Marta i Mireia- i el seu fill Pere. "El que tinc clar és que Jordi Pujol Soley no tenia comptes a l'estranger, això és el que es va dir en la reunió", va assegurar davant De la Mata. Segons Sánchez Carreté (que va ser recordant al llarg de l'interrogatori, de més de dues hores, qui eren a la reunió), Jordi Pujol fill sí va assistir a la trobada del 7 de juliol o bé en una altra de celebrada uns dies després.
En la trobada celebrada el mateix dia en què es van destapar els comptes, els advocats li van consultar "què havia de fer-se amb uns béns a l'estranger que no havien estat declarats”. En aquest moment, ell, com a assessor fiscal, els va recomanar fer una declaració complementària a Hisenda i després van mantenir una segona reunió el 12 de juliol per tractar el tema. Finalment, cinc dels Pujol (la mare i quatre dels germans -Marta, Mireia, Pere i Oleguer) van regularitzar els seus diners el 14 de juliol.
Comentaris