L'AREB treballa en una tercera migració a Vall Banc que hauria de permetre passar molts dels clients encara travats a BPA

L\'AREB treballa en una tercera migració a Vall Banc que hauria de permetre passar molts dels clients encara travats a BPA
L\'AREB treballa en una tercera migració a Vall Banc que hauria de permetre passar molts dels clients encara travats a BPA

L’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) està treballant en el disseny d’una nova migració de clients des de Banca Privada d’Andorra (BPA) a Vall Banc. La voluntat de l’organisme públic que tutela el banc intervingut seria que el traspàs fos efectiu el proper dilluns 28 de novembre. Per tant, el procés tècnic s’hauria de dur a terme el cap de setmana vinent. Això sí, abans de tot plegat, caldria que es publiqués al BOPA una nova resolució definint les característiques del procés migratori. S’espera, segons diverses fonts, un traspàs força quantitatiu tant en relació a comptes com a clients.

El darrer traspàs de clients es va publicar al BOPA el 13 d’octubre. I el procés havia d’estar llest, a tot estirar, segons aquella resolució, el dia 25. Per tant, ara, s’aniria una mica just de temps. Però també és cert que la pressió contra els administradors de BPA i l’AREB és cada cop major. Les accions judicials contra aquesta part concreta de la gestió de la crisi de BPA  estan inundant la Batllia. Tant la primera resolució com la de l’octubre passat estan sent combatudes amb arguments molt sòlids, segons les fonts consultades, que han assegurat que hi pot haver un daltabaix molt important en el moment que hi hagi un primer reconeixement que el traspàs s’ha fet sense cap mena de garantia ni cobertura legal.

Segons fonts consultades, responsables de l’AREB o gestors de BPA que atenen clients o representants legals dels mateixos, ja no saben quina resposta donar per justificar la trava. Un dels arguments és que encara no s’ha tingut temps d’analitzar tots els comptes i tots els clients amb l’exhaustivitat establerta. Evidentment, un any i mig llarg després de l’inici del procés no hi hauria cap organisme judicial independent -i, si escau, les instàncies europees- que avalés l’actuació de l’administració. Segons fonts jurídiques, no se sustenta ni el bloqueig a BPA ni les limitacions establertes a Vall Banc. "La situació és més que insostenible, ja no es pot tensar més la corda", han explicat fonts properes al procés.

Les restriccions, a més, posen al punt de mira, també, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF). Cap entitat bancària del Principat que se suposa que opera amb normalitat -i Vall Banc, sota l’aixopluc de JC Flowers a priori és un banc normal, o això vol fer creure l’administració- no pot establir limitacions com les imposades als clients procedents de BPA. En aquestes circumstàncies, l’INAF hauria hagut d’intervenir també Vall Banc. I no és el cas. Tot plegat, però, mostra una cadena de fets i accions sense raó ni raonament. Lligat a les restriccions hi ha també la finalització de l’any i l’entrada en vigor, almenys anunciada, de la llei d’intercanvi automàtic de dades. Els grans clients no regularitzats que es mantinguin a 1 de gener a Andorra poden tenir problemes amb les autoritats fiscals de les seves jurisdiccions d’origen.

“Procés polític”

La tensió per aquest darrer fet també és més que evident entre la clientela encara bloquejada a BPA. I va molt més enllà de possibles accions legals, jurídiques. A més, dels arguments o explicacions donades pels responsables de l’AREB es desprèn, segons les fonts, un alt nivell d’arbitrarietat a l’hora de decidir qui passa de BPA a Vall Banc i qui no hi passa. O dit d’una altra manera: “És un procés polític, una migració que es du a terme en funció de decisions polítiques.” I això, asseguren les fonts, “ja no es pot aguantar més”.

La voluntat, que caldrà veure si es pot concretar tècnicament, seria passar a Vall Banc tots aquells clients de BPA sobre els quals no hi hagi dubtes raonables de la seva operativa. I els qui no siguin transferits al banc tutelat pel fons voltor americà que més de mig any després de posar-se en marxa encara no pot treballar ni amb dòlars ni amb renda variable hauran de ser enviats, necessàriament, o a la UIFAnd o, directament, a la Batllia. Ningú no dubta, però, que ara per ara, a la Batllia no hi ha arribat cap cas més que no s’hagués tingut en compte en un moment o altre del funcionament habitual de BPA. Casos que la Justícia al seu dia havia descartat o ‘aparcat’ s’han tornat a reprendre els darrers temps, una vegada esclatada la crisi, per donar ‘volum’ al procés. Per, diuen les fonts, “magnificar-lo i poder justificar l’actuació duta a terme”.

Si com en el cas de la resolució del 10 d’octubre publicada tres dies més tard l’AREB estableix que els traspassables podran recuperar tan bon punt sigui efectiva la migració un percentatge del que tinguin dipositat i que al cap d’un mes puguin retirar la resta que tinguin en els comptes sempre que no se superin els límits imposats per Vall Banc, els client que aconsegueixin aquest novembre el passi tindrien el temps just per mirar de ‘desaparèixer’ del mapa andorrà. La darrera migració va beneficiar uns 300 clients que representaven uns 600 comptes.

Plataforma Afectats BPA en un congrés internacional a Madrid

El cas de BPA i Banco Madrid va ser tractat en un congrés internacional denominat “Capitalisme ciutadà: cap a una nova relació amb l’inversor” on catedràtics en dret mercantil i constitucional, polítics, periodistes, advocats o inversors van debatre sobre afers com el sistema financer, el ‘diselgate’ o les OPA. Un dels ponents més rellevants va ser l’exministre espanyol, exalcalde de Madrid i expresident de la mateixa comunitat Alberto Ruiz Gallardón. Per explicar la situació vinculada al Principat van ser-hi convidades les advocades de la Plataforma Afectats BPA. Anna Solé i Gema Martínez van exposar davant una platea força especialitzada i altament qualificada “la desprotecció” que ha viscut “l’estalviador i l’inversor” dels dos bancs ‘liquidats’ arran del ‘Notice’ del 10 de març de 2015 i les decisions adoptades pel Govern d’Andorra i l’executiu espanyol juntament o a través de diversos organismes administratius que hi estan lligats. “De forma especial -expliquen les dues advocades- vam exposar la situació que estan patint els clients tant a BPA com a Vall Banc pel drama d’haver de passar uns forts controls  per part de PricewaterhouseCoopers”. En aquest sentit, Solé i Martínez van explicar a l’auditori que els escoltava a Madrid que “segons les autoritats, quan es va emetre el ‘Notice’ tots els clients de BPA van passar a ser sospitosos de blanqueig. I dinou mesos després pràcticament tots, fins i tot els que han passat a Vall Banc, continuen patint restriccions”. Les dues juristes i altres intervinents van remarcar el fet que els governs haurien de ser molt més vigilants per “garantir el patrimoni i la propietat privada dels estalviadors, perquè són drets fonamentals que s’estan afectant” i, en molts casos, vulnerant. A la capital espanyola, Solé i Martínez van coincidir amb especialistes en la directiva que va servir d’inspiració per a la Llei BPA i van poder constatar quantes deficiències i coses pitjors que deficiències ha suposat la transposició  de la normativa europea.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.