Treballadors i extreballadors de Banca Privada d’Andorra (BPA) s’enfilen per les parets. Els administradors de l’entitat intervinguda -designats per l'Agència estatal de resolució d'entitats bancàries- no han cotitzat a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) les quantitats corresponents al pla de pensions que la immensa majoria del personal va rescatar el mes de juny, tan bon punt el departament de gestió de persones comandat per Marc Cornella va comunicar la possibilitat de fer-ho. La plantilla havia votat mesos abans de forma majoritària la dissolució del fons. Diversos empleats han pogut constatar els darrers dies l’incompliment sancionable de BPA intervinguda i es comencen a plantejar actuacions judicials.
La indignació és major entre part de l'antiga plantilla de BPA perquè un dels delictes de què s'acusa l'exconseller delegat de l'entitat, Joan Pau Miquel, és justament haver deixat de cotitzar mig milió d'euros en el marc de la causa que es coneix amb el nom de Landstreet. El cas que afecta ara el personal de l'entitat intervinguda el març del 2015 suposaria haver deixat de cotitzar el doble o més del doble de la quantitat presumptament defraudada per Miquel.
Quan van anar a liquidar el seu pla de pensions, als treballadors se’ls va aplicar, com no podia ser d’una altra manera, la retenció del 6,5% corresponent a la cotització de la CASS. La sorpresa ha saltat quan algun dels treballadors, per necessitats personals, han hagut d’acudir a cercar un extracte de punts a la parapública i han observat que no només no s’havia cotitzat a la CASS la part retinguda a l’empleat. Tampoc l’empleador ha fet la seva deguda aportació. La normativa fixa que hi ha de marge per fer la cotització fins al dia 15 del mes següent a fer el pagament. Això seria el 15 de juliol atès que el gros del personal de BPA va rescatar el seu fons de pensió a mitjan juny. Dos mesos després d’aquell límit, però, no hi ha notícies de la cotització, en el que seria una il·legalitat administrativa i, segons com es miri, fins i tot penal. De fet, alguns treballadors estan analitzant la possibilitat de posar el fet en coneixement de la fiscalia perquè actuï s’hi ho creu escaient.
Segons fonts coneixedores del volum del pla de pensions, el dipòsit global rodava a l’entorn de 17-18 milions d’euros. Càlculs de les mateixes fonts situen a l’entorn del milió d’euros el que s’hauria deixat de cotitzar a hores d’ara. La situació és regularitzable però subjecte a una multa més enllà de les derivacions jurídiques que pugui agafar el cas pel suposat frau. Segons ha pogut saber l’Altaveu, aquest mateix dimecres diversos exempleats han fet consultes i han sol·licitat extractes de punts a la CASS per comprovar el fet. La comprovació hauria estat positiva. És a dir, en cap cas no s’ha fet la cotització corresponent a la retenció aplicada.
La situació s’ha posat en coneixement, també, de la inspecció de treball. Segons fonts properes als extreballadors, tant des del departament depenent del ministeri d’Interior com des de la CASS, s’hauria informat als interessats que ha estat, segons el comunicant, un oblit, o un retard producte de l’excés de feina, que està en vies de solució els propers dies o setmanes. Gestors de la CASS haurien explicat a alguns dels extreballadors que s’han adreçat a la parapública per conèixer la situació que els administradors de BPA són conscients del cas i que abans de mitjan mes d’octubre estarà tot resolt.
Cobertura sanitària
Vinculat també a la seguretat social, també alguns antics treballadors de BPA s’estan trobant amb un altre problema. El conveni pactat entre els representants dels empleats tutelats per l’advocat Manuel M. Pujadas i els responsables de l’Agència estatal de resolució d’entitats bancàries (AREB) va establir que aquelles persones que perdessin la feina i no en trobessin una de nova tindrien garantida la cobertura sanitària a càrrec de BPA durant dotze mesos, és a dir, un termini molt superior al que estableix la normativa ordinària per aquells qui no cotitzen transitòriament.
Algunes de les persones que malauradament han necessitat cobertura de la CASS i que no treballen havent sortit de BPA han descobert ara un element que al seu dia, asseguren les fonts, no es va explicar degudament i està suposant problemes. No és BPA qui cotitza pels extreballadors -si ho fes podria incórrer en el delicte de simulació de contracte- si no que han de ser els exempleats que vulguin gaudir del benefici els qui cotitzin a la Seguretat Social amb la fórmula reduïda que permet mantenir la cobertura sanitària. Amb posterioritat, aquest beneficiari ha d’anar al banc per tal que li sigui abonat la quantia que prèviament havia de satisfer.
Aquest pas, però, segons els consultats, no s’havia informat, i algunes de les persones que sortides de BPA encara avui no tenen feina no s’han acollit a l’esmentada cotització. I quan els ha calgut la cobertura, la CASS els ha recordat que no cotitzen i que si volen obtenir els beneficis corresponents han d’abonar la quantia corresponent als mesos que no han cotitzat més la multa preceptiva per no actuar ‘degudament’. L’embolic està servit. I l’enuig encara més.
Comentaris