L'AREB manté que sols un 0,3% dels clients de BPA reuneixen les condicions fixades per PwC per ser 'blanquejador'

Comentaris

L\'AREB manté que sols un 0,3% dels clients de BPA reuneixen les condicions fixades per PwC per ser \'blanquejador\'
L\'AREB manté que sols un 0,3% dels clients de BPA reuneixen les condicions fixades per PwC per ser \'blanquejador\'

Només cent dels 29.200 clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) -això és, sols el 0,3% dels titulars de comptes i intervinents de l’entitat- “combinen tots els factors de major risc d’AML com coincidències amb llistes de blanqueig, operativa sospitosa o vinculació a casos de rentat de diners que es troben en seu judicial”. Aquesta és una de les conclusions que l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) assegura que contempla la revisió de comptes elaborada per PricewaterhouseCoopers (PwC) des del 24 de març de l’any passat i que hauria finalitzat el 29 de gener. “A partir de l’informe presentat per PwC després de dotze mesos de treball, l’AREB conclou que uns 27.000 clients, és a dir, el 92,6% del total, ja estan en condicions de ser traspassats a Vall Banc”, afirma en un comunicat l’agència presidida per Albert Hinojosa i liderada per César Goyache.

L’AREB, com sol ser de costum en la seva manera de procedir, ha fet públics els suposats resultats del treball de PwC a través d’una nota emesa a darrera hora de la tarda i després d’un intens estira-i-arronsa amb la consultora d’arrel americana sobre el contingut de les dades, que en cap cas s’han fet públiques íntegrament. En un comunicat enrevessat i obert a múltiples interpretacions, en què en cap moment s’explica quins han estat els criteris emprats per PwC per fer la revisió, s’afirma que un 7,4% dels clients analitzats no són ara mateix aptes per passar a Vall Banc. O sia, en xifres absolutes, 2.165 clients quedarien bloquejats. D’aquests, però, “1.242 podrien finalment revelar-se com a ‘aptes’ en cas que en un futur presentin la documentació necessària per avalar la legitimitat dels seus comptes i operacions”. La resta, 923, és a dir, un 3% dels clients revisats, són “presumptament sospitosos” de blanqueig. I encara d’entre aquests, un centenar presenten algunes de les característiques definides per PwC -no pas el que estableix la legislació andorrana- i que suposen un factor d’alt risc de rentat de capitals, que en cap cas constitueix un delicte provat.

Segons el comunicat de l’AREB, els 923 clients presumptament blanquejadors “suposen uns 1.000 milions d’euros en volum de negoci (inversió creditícia dipòsits actius sota gestió fora de balanç), és a dir, el 19% del volum total de negoci de BPA”. Els 1.242 dipositants que tot i no ser aptes ara es considera que ho podrien arribar a ser en breu representen un volum de negoci de 708 milions. I han estat inclosos en el grup dels clients que no poden passar a Vall Banc “per manca d’aportació de documentació justificativa de la seva operativa, que bé pel seu volum o bé pel número de transaccions resulta especialment significativa. Se’ls ha requerit documentació i, d’aportar-la, podrien ser considerats transferibles”.

Segons l’AREB, PwC ha revisat les operacions realitzades durant els darrers set anys per més de 37.000 comptes. I producte d’aquesta anàlisi de clients “BPA, sota la tutela de l’AREB està posant en coneixement de les autoritats competents trames sospitoses de blanqueig no identificades i no judicialitzades a la data del comunicat del FinCEN del 10 de març del 2015. Entre aquestes s’inclou el ‘cas Sinaloa’, actualment sota secret de sumari”. 

En el marc del ‘macroprocés BPA’, que hagi transcendit a data d’avui, s’hi aixopluguen tres sumaris: el ‘cas Pura Sang’ o denominat com a ‘cas BPA’ que seria el de suposat blanqueig que s’ha acabat s’entrant en els intercanvis de diner en efectiu que tenien com a protagonista l’imputat a Espanya en el ‘cas Emperador’ Rafael Pallardó; una altra investigació se centra en l’exconseller delegat de l’entitat Joan Pau Miquel i que focalitza la seva atenció en una suposada defraudació a la CASS -un delicte que queda sense efecte quan es restitueixen les quantitats impagades-; i un tercer sumari, que es va desglossar del primer, que es mantindria sota secret -el secret sumarial al Principat es pot allargar un màxim de sis mesos improrrogables-, que podria correspondre al ‘cas Sinaloa’ i respecte del qual només hi hauria tingut accés fins ara la batlle instructora i el fiscal, sense que hagi transcendit que hi hagi cap inculpat. I si hi fos, en no saber-ho, ja s’haurien suposadament vulnerat drets de defensa.

En el seu comunicat, l’AREB, per acabar d’embolicar la troca, i sense aclarir en cap cas de què parla, hi afegeix que “està adoptant les mesures necessàries per a identificar els possibles indicis delictius vinculats a l’actuació de la direcció general i dels administradors de BPA, entre els quals es troben els principals accionistes de l’entitat”.

Metodologia desconeguda

L’AREB assegura que PwC, en la revisió dels comptes i clients, per a la qual hauria analitzat 15 milions de transaccions “i s’han rebut i contrastat més de 60.000 documents remesos pels clients per a justificar la legitimitat dels seus comptes”, ha usat una metodologia rigorosa. Però no explica quina és. Ni s’ha aplicat en altres entitats. Ni què passaria si s’hi apliqués. Això sí, s’assegura que “gràcies a aquest treball, Vall Banc disposa avui d’un dels sistemes més avançats de ‘client intelligence’ per a la correcta categorització de risc d’AML dels clients que es traspassin, el que garanteix a la nova entitat una operativa adequada als més estrictes estàndards internacionals en matèria de blanqueig de capitals”, uns estàndards que la normativa andorrana, ni la més actual, no exigeix. De fer-ho, cap entitat del país -excepte el banc pont segons l’AREB- no els compliria. En el seu comunicat, l’agència pública tampoc explica què passa amb aquells clients que sent-ho de BPA també ho eren d’algun dels altres quatre bancs del país. I que veuen com es troben bloquejats en el banc intervingut però duent a terme les mateixes operatives en altres entitats poden operar amb normalitat.

Conclou l’AREB recordant que la revisió de comptes ha estat clau perquè el FinCEN decidís retirar el ‘Notice’ del 10 de març i que aquest treball constitueix “un pas necessari per a la consecució de l’objectiu principal del procés: protegir els clients legítims de BPA, assegurar el seu posterior traspàs a Vall Banc, assolir la seva venda i amb això salvaguardar l’estabilitat del sistema financer andorrà”

Una migració de dades que pot alterar algunes vacances

La publicació del comunicat pel qual l’AREB fa públics els suposats resultats de la presumpta revisió de comptes de PwC es va dur a terme poques hores després que l’actual administració de BPA reunís els treballadors de l’entitat per explicar-vos com hauria de funcionar el procés de migració de dades. O el que és el mateix: el traspàs d’actius del banc intervingut a Vall Banc. Segons les fonts consultades, s’hauria parlat de qüestions molt genèriques. La necessitat de disposar de corresponsals (en cap moment s’ha afirmat que hi siguin), els processos tècnics… però no s’hauria concretat cap mena de data. Sí que no es preveu fer cap pas, en principi, abans de Setmana Santa. S’hauria informat que “hi ha coses madures” i, per aquest motiu, s’hauria deixat clar que aquelles persones que per la seva responsabilitat o especialització laboral estarien directament afectats per la migració de dades podrien arribar a veure afectades les seves previsions de vacances durant la Setmana Santa o posteriors.

 

Comentaris

Trending