La fractura no és que sigui molt gran però és fractura, al capdavall. L’afer dels àpats de l’hostal Calones està fent estralls en la majoria demòcrata d’Andorra la Vella. L’adjudicació inicial, partint d’una errada, d’un càlcul mal fet, i tota la gestió posterior s’està enquistant de mala manera. El fet que el primer adjudicant tingui vincles amb un dels consellers de la majoria i que ara sigui el propi comú qui acudeixi a la Batllia perquè anul·li una decisió ferma no s’ha posat gens bé al conseller major. Però allí on mana la cònsol major, Conxita Marsol, poc hi té a dir Miquel Canturri.
L’únic que és clar hores d’ara és que hi va haver un error en un càlcul i això va fer que s’adjudiquessin els àpats del Calones a El Rebost del Padrí. Les altres dues qüestions clares és que la corporació de la capital acudirà a la Justícia perquè revoqui una decisió presa en ferm (les administracions no poden anar contra els seus propis actes) i que el comú ha obert un expedient a la tècnica que va cometre l’errada. En principi, una vegada la Batllia declari la nul·litat de l’adjudicació la mateixa es farà a l’empresa Bio Bio.
Canturri, que per la seva relació amb el responsable d’El Rebost del Padrí, s’hauria abstingut en la presa de decisions, era més partidari que fos la segona de les empreses concursants la que, com a perjudicada aparent, portés als tribunals l’adjudicació i la batallés. Però no li va caldre. Els responsables de Bio Bio en van tenir prou en posar en coneixement de Marsol l’error de càlcul que havien detectat per tal que la cònsol agafés la paella pel mànec i busqués ella mateixa la solució: instar la declaració de nul·litat de l’adjudicació per un error i fora.
Que la corporació fes la feina que Canturri creia que li corresponia fer al competidor d’El Rebost del Padrí no va agradar gaire el conseller major. I ara caldrà veure què passa amb la nova adjudicació. Perquè la primera es va fer en el marc d’una reunió de la junta de govern. I aquí entra un altre debat en joc: ¿pel muntant global de l’adjudicació, la decisió l’havia de prendre la junta de govern o el consell de comú en sessió plenària?
En funció de com es respongui aquesta pregunta, l’empresa inicialment vencedora del concurs però que detectat l’errada l’acabarà perdent, podria instar la nul·litat de ple dret de tot plegat i obligar així el comú a haver de fer un nou concurs, que s’hauria de veure quin desenllaç tindria. Cal veure que el que estava en joc era l’abastiment dels àpats, a domicili i a l’hostal, durant tres anys. No era pas poc.
I per acabar-ho d’adobar encara hi ha la qüestió de l’expedient a la tècnica que va cometre l’error amb el càlcul. Les diverses fonts consultades han indicat que no creuen que l’expedient vagi més enllà de cloure’s amb un advertiment, que seria acumulable en el cas que en un temps prudencial la mateixa funcionària incorri amb una disfunció similar. La falta seria relativament lleu, segons les fonts, que asseguren que no era responsabilitat de la tècnica expedientada portar el control estricte, fil per randa, del cost del servei.
Aquesta circumstància seria una atribució de l’interventor general, càrrec de relació de confiança especial de la cònsol. Encara que no s’hauria arribat a posar el càrrec a disposició, les fonts consultades han afirmat que es va fer com una temptativa de. Però sense que la sang arribés al riu. Per això que no es preveu que l’expedient obert acabi derivant en res de molt notable.
Comentaris