L’accés a la informació pública quedarà barrat per unes limitacions excessivament genèriques

La llei de la suposada transparència imposa més traves que no facilitats i acabarà donant un any des que es publiqui al BOPA perquè facin les declaracions patrimonials els subjectes que hi estiguin obligats

Els consellers generals que van presentar genèricament el text.
Els consellers generals que van presentar genèricament el text.
Les limitacions a l’accés a la informació pública són tan genèriques i tenen un abast tan ampli (quant a les matèries, per exemple) que en molts casos dit accés serà més una utopia que no pas una realitat. Més encara quan una documentació es classifiqui com a reservada per l’Estat. Cert que aquest pas s’ha de motivar i ha de ser proporcional, però tampoc aquests principis semblen avalar la suposada transparència que pretén fomentar aparentment la proposició de llei consensuada entre els tres grups parlamentaris que sumen la majoria al Consell i que donen suport al Govern. 

Dita proposició de llei ha estat recentment acceptada a tràmit parlamentari i ara s’haurà d’acabar de perfilar, encara que d’entrada, el fet que l’avalin demòcrates, liberals i Ciutadans Compromesos fa pensar que no serà objecte de grans modificacions. Dita llei, per cert, no entrarà en vigor fins al cap de sis mesos de ser publicada al BOPA segons que estableix una de les disposicions finals de l’articulat, que consta de manera principal de 24 articles. 

El text plantejat pels tres grups parlamentaris que donen suport al Govern donen més marge de maniobra per impedir l'accés que no pas per facilitar el control de l'administració

Segons que estableix l’article 8 de l’esmentada proposició de Llei qualificada de transparència i d’accés a la informació pública, dit accés es pot denegar de forma general si comporta un perjudici per a la defensa i seguretat nacional; les relacions internacionals i les obligacions de confidencialitat assumides en mèrits d’acords amb organismes internacionals; la seguretat pública; les relacions amb els coprínceps i els seus serveis; la política econòmica, financera i monetària; la protecció del medi ambient; la prevenció, investigació i sanció d’infraccions penals, administratives o disciplinàries; les funcions administratives de vigilància, inspecció, control, supervisió i auditoria; la igualtat entre les parts en els procediments judicials i la tutela judicial efectiva; les deliberacions en el sí o per part d’autoritats publiques en relació amb l’examen d’un assumpte, així com la garantia de la confidencialitat o el secret requerits en processos de presa de decisions; la intimitat i la integritat de la persona, de conformitat amb la normativa en matèria de protecció de dades personals; els interessos econòmics o comercials d’una persona física o jurídica, inclosa la propietat intel·lectual i industrial i la informació empresarial estratègica; i el secret professional.

Tot i que s’ha de respectar la proporcionalitat i s’ha de justificar perquè s’impedeix l’accés a una informació pública, la generalitat dels conceptes a partir dels quals es pot motivar la denegació fan a priori molt complicat que l’administració no pugui trobar excuses per no acabar donant documentació que pot ser cabdal en un plet o altres escenaris d’interès. La limitació a l’accés pot esdevenir parcial i documentació annexada o complementària a la pública -intercanvi de cartes prèvies, cartografia…- pot quedar al marge de l’accés públic encara que el dossier principal sí que pugui ser consultable.

La proposició de llei ha estat tot just ara admesa a tràmit parlamentar i ara inicia el seu camí; no entrarà en vigor fins al cap de mig any de ser publicada al BOPA

L’impediment a l’accés a una informació pública encara es pot reforçar més si la matèria s’acaba considerant reservada per a l’Estat. “El Govern pot declarar d’ofici, com a informació reservada d’Estat, qualsevol tipus d’informació i de documentació, sigui amb el suport que sigui, la divulgació de la qual pugui afectar algun dels interessos previstos” entre els cinc primers elements pels quals es pot denegar l’accés a la informació. Novament, la proposició de llei preveu que “la declaració ha de ser sempre motivada, expressant la finalitat d’interès públic que la justifica, i ha d’especificar les persones o òrgans que poden tenir accés a la informació i la durada del règim de classificació”. La reserva pot arribar a durar no més de vint anys encara que es pot allargar fins prop dels trenta.

Entre les disposicions finals se n’hi inclou una que modifica el Codi penal i que fa que es consideri no només delicte la revelació de secrets o informacions que afectin o no  la intimitat d’una persona i que siguin desvetllats per autoritats o funcionaris que hagin accedit a la informació dita per raó del càrrec sinó que ara també serà delicte revelar informació classificada com a reservada. Si la informació revelada no afecta la intimitat personal de ningú la pena és d’inhabilitació, però si hi ha afectació el delicte passa a ser major i hi pot haver una condemna amb presó inclosa d’entre tres mesos i tres anys. A més, es crea un precepte nou que estableix que “l’autoritat o el funcionari que ometi les més elementals mesures de vigilància i protecció de la informació classificada com a reservada d’Estat, posant en perill el seu contingut i reserva, ha de ser castigat amb la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys”.

Declaració patrimonial

La mateixa llei també imposa l’obligació a un seguit de càrrecs públics d’haver de fer una declaració patrimonial a l’inici i al final del mandat públic que exerceixin. La declaració en qüestió l’han de dur a terme com a molt tres mesos després d’haver iniciat la representació del càrrec institucional i abans de tres mesos d’haver-la finalitzat. Els que tenen l’obligació directa d’haver de fer l’esmentada declaració patrimonial són: el síndic, el subsíndic i els consellers generals; el cap de Govern, els ministres, el cap del gabinet del cap de Govern, el secretari general del Govern, els secretaris d’Estat, els altres alts càrrecs segons definits per la Llei del Govern i els ambaixadors; els cònsols major i menor i els consellers de comú; els càrrecs directius dels organismes públics, de les entitats parapúbliques i de les societats públiques, siguin generals o comunals, quan la participació de l’administració en el seu capital sigui majoritària o suficient per tenir-ne el control; el president i els altres membres del Consell Superior de la Justícia, els magistrats, els batlles, el fiscal general i els fiscals adjunts; i els membres del Tribunal Constitucional i el Raonador del Ciutadà.

Quan s’aprovi la proposició de llei que ara tot just inicia la seva tramitació parlamentària, totes les persones que actualment ocupen càrrecs de responsabilitat que coincideixin amb els anteriorment esmentats també hauran de fer les declaracions patrimonials. Fet i fet, però, tindran un any abans de presentar davant el Tribunal de Comptes la primera declaració patrimonial. I això és així perquè, d’una banda, la llei no entrarà en vigor fins a sis mesos després de la seva publicació al BOPA. Alhora, la proposició en qüestió dóna sis mesos suplementaris als càrrecs que ho siguin a l’entrada en vigor de la llei per fer l’esmentada declaració patrimonial. Sumant els dos terminis de sis mesos, aviat s’arriba a l’any.

Comentaris

Trending