- Fiñana va admetre en una compareixença al Consell General que havia intentat trobar-se amb Jennifer Shasky Calvery poc després de la nota però que li va donar llargues
- Els parlamentaris li van exigir al cap de la unitat de prevenció del blanqueig que fes una petició oficial per saber què hi havia però el fiscal en excedència es va fer l'orni
- Ja al març, el màxim responsable del departament que combat el rentat de capitals afirmava que si li demanen acceptarà que l'òrgan americà lliure totes les comunicacions entre unitats
La Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd) mai no ha sol·licitat oficialment a la seva homòloga americana, el FinCEN, que li expliqués o li facilités la informació de què disposava i amb la qual s’hauria basat per fer el ‘Notice’ que va suposar la intervenció inicial i mort posterior de Banca Privada d’Andorra. El director de la UIFAnd, Carles Fiñana, va intentar poder parlar d’aquesta qüestió amb la llavors directora de l’organisme depenent del departament del Tresor nord-americà. Jennifer Shasky Calvery va donar llargues a Fiñana.
Saber de quina informació disposava el FinCEN per fer la nota contra BPA i conèixer d’on havia sortit va ser un dels neguits fonamentals dels consellers generals durant una sessió confidencial de la comissió legislativa especial sobre vigilància del sistema financer celebrada el passat mes de març i de la qual ara se n’han sabut alguns detalls que en el seu moment no va transcendir. Era la tercera compareixença de Fiñana al Consell General.
Aquella era a iniciativa pròpia per deixar constància que no coneixia ni havia tingut mai cap contacte amb el comissari de policia espanyol Marcelino Martín Blas, que el director de la UIFAnd va qualificar de “personatge”, i per assegurar també que no li constava una querella d’un ciutadà interposada en contra seva i que en el cos de la qual s’explicava que Fiñana l’hauria advertit molt abans del 10 de març del 2015 que BPA se n’aniria en orris. Aquell 29 de març d’enguany, el director de l’òrgan que combat el blanqueig de capitals va insistir que ell mai abans del 6 de març del 2015 no va tenir notícies del ‘Notice’ que emetria el FinCEN.
Entre moltes altres coses, segons que ha pogut constatar l’Altaveu, aquella comissió va acabar molt centrada en la informació que hauria tingut el FinCEN per elaborar l’esmentada i nota i quina part d’aquell material podia procedir d’Andorra. Fiñana va explicar que a petició de la fiscalia, la UIFAnd va demanar a l’organisme americà l’abril del 2013 tot un seguit de dades complementàries en el marc d’un cas que afectava diversos clients veneçolans de BPA. El ‘cas Veneçuela’ segons Fiñana, el ‘cas Petroli’ per a la Batllia.
El director de la unitat andorrana de prevenció del blanqueig va donar a entendre en aquella sessió de la ‘comissió BPA’ que per poder sol·licitar informació, el seu departament en va haver de passar, però sempre limitat al cas dels clients veneçolans. El FinCEN va respondre el juliol del mateix any amb un informe de 36 amb informació “valuosa” i “molt bona”. Com que el material era tan rellevant, a parer de Fiñana, però el FinCEN va deixar clar que només el trametia per a tasques d’intel·ligència, hi va haver tot un seguit d’intercanvis de comunicacions per sol·licitar al departament americà poder donar un ús judicial a aquella informació.
Semblaria que el FinCEN no hi estaria d’acord. Però Fiñana no ho va aclarir. En canvi, el director de la UIFAnd va assegurar que d’ençà de llavors no hi havia hagut cap altre contacte amb el FinCEN en relació a BPA fins a l’aparició del FinCEN. Això va portar els consellers, i especialment el president suplent liberal Jordi Gallardo, a sol·licitar d’on podia haver obtingut la informació el departament americà per atacar d’una forma tan vehement BPA. També el socialdemòcrata Pere López va ser incisiu a l’hora de demanar explicacions. Fiñana va assegurar que està “al 100% d’acord” de com d’important seria saber de quina informació disposava el FinCEN.
En aquest marc i davant la insistència dels parlamentaris, sobretot de Gallardo, el director de la UIFAnd va desvetllar un secret: davant la celebració a Barbados, el juny del 2015, d’una reunió del plenari del Grup Egmont, Fiñana va demanar poder-se reunir amb Shasky Calgary. Però la resposta va ser que era impossible per raons de calendari. I això que, segons el màxim responsable de la unitat que combat el rentat de capitals, van coincidir molts cops durant un seguit de dies i, fins i tot, compartien transport. “És indicatiu” que no el volgués rebre. Sí. Però Fiñana no hi va entrar més.
Sí que considera, “pressuposa”, vaja, que el FinCEN va rebre informació d’altres fonts. Fiñana va deixar clar que des d’Andorra no se li havia tramès dades sobre els casos Emperador i Clotilde, que tenien el nucli dur d’investigació a Espanya, i va reconèixer que de Sinaloa, un afer que també apareixia al ‘Notice’, mai no se n’havia tingut cap notícia al Principat. El director de la UIFAnd va admetre també que “la informació que pugui tenir el FinCEN d’Andorra li hem enviat nosaltres”. I quan li van demanar els parlamentaris en quins termes s’havia mostrat sobre BPA, el fiscal en excedència ja se’n va anar per les branques.
Gallardo va insistir en multitud de cops que era necessari, en virtut de la relació entre UIFAnd i FinCEN, que des del Principat se sol·licités de la manera escaient però pels conductes oficials, que FinCEN informés de quina informació tenia sobre BPA. El parlamentari liberal considerava que això donaria molta més credibilitat als organismes de control andorrans i faria esvair possibles dubtes sobre la seva actuació. El president suplent del grup liberal va insistir una vegada i una altra i sols va arrencar un “prenc nota” de Fiñana acompanyat d’una frase que venia a dir que “si fos el cas ja es faria avinent”.
D’allò que sí que es va referir amb més claredat va ser en relació a la petició que s’ha fet des dels accionistes majoritaris de BPA fins a la seva nacionalització perquè el FinCEN lliure tota la documentació de què disposa en relació a comunicacions mantingudes amb autoritats espanyoles o andorranes. El FinCEN, per ara, s’ha negat a aportar res tot i reconèixer que hi ha tres-centenars llargs de pàgines de documentació. El març, aquest afer encara no estava judicialitzat. Ara ja ha arribat a la Cort de Columbia i és possible que a poc a poc, el FinCEN vagi deixant anar informació atès que els propis juristes del departament de Justícia americà que defensen els interessos del govern dels Estats Units han reconegut que el FinCEN va ser excessivament gelós en relació amb la informació.
El que pugui aparèixer o no, no amoïna Carles Fiñana. Ja al mes de març passat el cap de la UIFAnd es felicitava de la sol·licitud feta i es demanava a veure què arribaria a desclassificar el FinCEN. Fiñana es va referir en un parell d’ocasions durant la compareixença a aquesta circumstància. I en un dels casos va dir que suposava que el departament americà, si mai decidia fer públiques les seves comunicacions, primer sol·licitaria permís de l’altre interlocutor. “Si ens ho demanen sobre la nostra (informació), la resposta meva serà que no hi ha cap inconvenient.”
Comentaris