- L'Audiència nacional espanyola està estudiant nous informes elaborats per la policia a partir de documentació enviada per les autoritats andorranes
- La Udef posa l'accent en una operació que va fer anar a parar a un compte de l'empresari proper a CiU Carles Vilarrubí a Crèdit Andorrà 300 milions de pessetes el 1991
- En el rerefons de tot plegat hi ha la suposada venda del 28% de l'accionariat d'una empresa, Astra, de la qual encara avui n'és conseller el vicepresident del Barça
La societat Astra -promotora de l’edifici del mateix nom que durant molts anys va lluir com un esquelet a Arinsal i que ara s’ha reconvertit en, entre altres, pisos socials- apareix lligada al ‘cas Pujol’ a partir dels negocis i els moviments dineraris que feia l’empresari i col·laborador de Jordi Pujol Soley Carles Vilarrubí. Encara avui, l’actual vicepresident del Barça apareix com a conseller d’Astra. La venda d’unes accions de la societat massanenca va ser l’origen d’una operació de 300 milions de les antigues pessetes que està investigant el jutge de l’Audiència nacional espanyola José de la Mata, instructor de la causa oberta contra la família de l’expresident català.
De la Mata ha rebut fa pocs dies nous informes de la Unitat de delinqüència econòmica i fiscal (Udef) de la policia espanyola, que ha actuat en funcions de policia judicial analitzant tot un seguit de documentació bancària que en el marc de les comissions rogatòries sol·licitades pel jutge de l’Audiència les autoritats judicials andorranes li han acabat fent arribar. Els policies han analitzat, especialment, dades relatives a Banca Reig, Banc Agrícol en menor mesura, Andbank i Crèdit Andorrà. Com ha avançat ‘El Mundo’ aquest dilluns, el magistrat que investiga el ‘cas Pujol’ estudia detalladament una operació “anòmala” que va suposar que Vilarrubí ingressés l’equivalent en pessetes a 1,8 milions d’euros actuals, en metàl·lic, al compte que tenia a Crèdit Andorrà.
L’operació data del 1991 i De la Mata hi està interessat després de comprovar com els fluxes dineraris entre Vilarrubí i Jordi Pujol Ferrusola eren sovintejats. De fet, els investigadors van parar compte amb l’actual vicepresident blaugrana -que al seu dia es va moure entre les bambolines de CiU i a l’entorn de Javier de la Rosa- quan a partir d’un manuscrit del fill gran dels Pujol van descobrir que aquest havia desviat, des de Banca Reig cap a un compte de Crèdit Andorrà, 23 milions de pessetes. El compte va resultar ser de Vilarrubí. D’ençà de llavors, i del fet de comprovar com hi havia coincidències en les entrades i sortides dels comptes de tots dos, la policia ha demanat nova documentació i ha pogut comprovar com hi ha diverses transferències des de Vilarrubí cap a ‘Diplomatic’ o ordres donades per ‘Machine’. ‘Diplomatic’ i ‘Machine’ són dos dels renoms usats per Pujol Ferrusola en l’entorn bancari.
Segons un dels darrers informes enviats per la Udef a De la Mata i al qual l’Altaveu hi ha tingut accés, els investigadors espanyols expliquen que Vilarrubí i Pujol júnior desviaven “capitals a vàries jurisdiccions off-shore, com Luxemburg, Suïssa… utilitzant societats que presenten trets inequívocs de ser instrumentals, usades únicament per ocultar la titularitat real dels fons”. Entre aquestes societats, per exemple, se cita Merson International Ltd. La Udef no va tan enllà. Però una simple consulta al registre de societats andorrà permet veure que encara avui, aquesta societat radicada a Bahames és la titular del 5% de l’accionariat d’Astra SA.
Juntament amb aquella societat caribenya, que forma part de l’accionariat de la societat massanenca des del 1991, com a socis d’Astra a data d’avui hi apareixen Industrias del Besós, José Joaquín Martínez Fernández, Regeneració Verd Ecològic -que vindria a ser l’hereva de Coima- i Eduard Sevé Ges. Aquest darrer només des del 2011. Per Astra, però, hi han passat altres accionistes. Justament, la venda d’un paquet accionarial que representava el 28% dels títols de la societat el 1991 va donar lloc al pagament-cobrament en relació al qual ha posat ara l’ull l’Udef, en un informe que, almenys des de l’òptica andorrana, conté diversos error d’interpretació.
L’operació, que va acabar comportant 300 milions de pessetes per a Vilarrubí segons la policia espanyola ha fet saber al jutge De la Mata que s’ingressaren en un compte de Crèdit Andorrà del qual, d’una manera o altra, també pouava Jordi Pujol Ferrusola, s’inicia a partir d’un taló estès per Banca Catalana. La Udef, que considera “anòmala” l’operació, en reconstrueix la traçabilitat. Per ordre de Coima SA es paguen 300 milions de pessetes a la societat panamenya Barkin Invest a través d’un xec de l’esmentada entitat catalana tan vinculada als Pujol i de data 23 de desembre de 1991. Lluny de ser una empresa espanyola com diu l’Udef en el seu informe, Coima era una societat andorrana que, justament, va ser l’encarregada d’iniciar les obres del que acabaria sent l’esquelet Astra.
Coima era una constructora a quatre mans (Baró-Naudi-Gelabert-Sevé) que avui ja està tancada i que des del punt de vista accionarial equival a la SL Regeneració Verd Ecològic, que al seu torn és sòcia d’Astra. Regeneració Verd Ecològic manté l’estructura participativa de Coima. Modest Baró, Maria Ges i Càndid Naudi conserven cadascun el 25% de la societat i, de manera indivisa, els fills d’Albert Gelabert -Palmira i Òscar, aquest darrer director general de l’AREB- n’ostenten el 25% restant. Coima, doncs, va ser qui va ordenar a Banca Catalana emetre un xec a favor de Barkin Invest, que suposa l’Udef que tenia comptes a Andorra.
En tot cas, per a l’ocasió tan hi fa, perquè, segons l’informe policial enviat al jutge del ‘cas Pujol’, “el xec es va compensar segons les autoritats andorranes el dia 30 de desembre de 1991 a les 15.20 hores, al compte de Crèdit Andorrà amb numeració A88912, que estaria titulada per la societat andorrana Construcció Immobiliària SA”, una firma més coneguda com a CISA. Per tant, quelcom que sorprèn als investigadors, és que malgrat lliurar-se a Barkin un xec per 300 milions de pessetes pel 28% de les accions d’Astra, qui va acabar cobrant va ser CISA. “Les anomalies d’aquesta operació continuen, donat que als dos minuts d’ingressar-se el xec, Crèdit Andorrà reporta que es reintegren en efectiu 300.000.000 pessetes des d’aquell compte que es paguen per caixa”.
Finalment, aquells diners serien entregats a Carles Vilarrubí “que executa una imposició en efectiu al dia següent, 31 de desembre de 1991”. La policia espanyola conclou que la conjunció de fets sospitosos “i operatives anòmales” projecta una aparença d’il·licitud als fets, sense negar que un major aprofundiment en la investigació pot desvirtuar aquella apreciació. També posa de relleu la Udef el fet que en tot plegat “apareixen persones rellevants en l’activitat pública”. I això que no analitzen, per ara, o almenys en l’informe en qüestió, que Vilarrubí tenia negocis amb el ja finat Manuel Prado y Colón de Carvajal. Tots dos van voltar a l’entorn d’Astra. Sí, l’esquelet de ciment armat que durant molts anys va marcar una part de l’skyline d’Arinsal. Ah, que ¿qui és Prado y Colón de Carvajal? Home de confiança i administrador privat dels negocis de Joan Carles de Borbó i Borbó. Sí, el rei emèrit d’Espanya.
Comentaris