Per Adam ÉS MIT
El nom oficial sembla que és “la plataforma de Soldeu”, però si ens atenem a les excuses, la denominació pot ser “la plataforma de l’Avet-FIS”; encara que ja rep el nom popular de “la plataforma de Calbolàndia”.
Molt més justificadament, seguint la nomenclatura de les obres faraòniques de discutible interès públic, la podem batejar com el “pont de Basilea III”.
L’avantatge d’aquest darrer nom és que s’ajusta a la motivació i els interessos dels seus veritables promotors. La jugada ni és esportiva, ni és cultural, ni és educativa i si m’apuren tampoc no té per objectiu salvar un imperi familiar amb peus de fang com diuen les xafarderies de poble.
L’interès de la jugada no és “nacional”. Més bé és l’interès dels verdaders amos del país, dels qui decideixen quines empreses poden sobreviure i quines no, dels que volen fer una operació d’alta volada amb la complicitat dels seus peons al Govern i a la direcció d’Ensisa, sota el pretext d’una important prova del calendari internacional d’esquí.
La jugada forma part de les operacions d’enginyeria financera d’una entitat per adaptar-se a les noves normes internacionals de cobertura de riscos de crèdit i de retruc arribar amb millors qualificacions que la competència a la inajornable concentració del sector bancari.
Una de les víctimes de l’operació ja ha dit o ja ha començat a dir-hi la seva. Però no és ni de lluny la víctima més perjudicada per la construcció de la plataforma; les víctimes més lesionades no estan a Encamp, ni al Pas de la Casa.
Si deixem de banda les truites del Valira, la fauna i la vegetació de ribera i l’atemptat paisatgístic del megaprojecte, l’impacte de la immobilització de 25 milions d’euros en una inversió de rendibilitat negativa te dues víctimes clares: el comú canillenc i la societat Ensisa.
Es descontrolarà l’endeutament total i la càrrega financera del comú, avui propietari del 50’11% de les accions d’Ensisa, fins a xifres incompatibles amb la Llei de finances comunals.
Ensisa no sortirà millor parada; el seu actiu material s’incrementarà en un 50% amb aquesta inversió econòmicament improductiva i que crearà una bossa de pèrdues en el compte d’explotació de la societat. L’endeutament d’Ensisa, ja elevat en aquests moments, és dispararà així com les despeses financeres, comprometent en els pròxims quinze anys la seva capacitat de renovació dels actius propis del seu “core businees”.
L’operació “Pont de Basilea III”, un projecte d’interès “inconfessable”, només té un beneficiari clar. La resta -Ensisa, Canillo i tot Andorra- hi perden.
Comentaris