La (pen)última tendència en fraus, el dels tests per ADN, truca a la porta d'Andorra

La (pen)última tendència en fraus, el dels tests per ADN, truca a la porta d\'Andorra
La (pen)última tendència en fraus, el dels tests per ADN, truca a la porta d\'Andorra

La penúltima proposta fraudulenta que pensa en Andorra per dur-hi a terme foscos negocis ja és aquí. Sense manies, el Global Medical Group s’ha adreçat als mitjans de comunicació del país assegurant que a través de l’European Genetics Institute pretén instal·lar al Principat un dels laboratoris analítics més avançats tecnològicament del món. Que des d’Andorra donarà servei a una quinzena de països i que ocuparia un centenar de persones. Difícilment cap d’aquestes premisses es compliran. L’European Genetics Institute i, sobretot, algunes de les persones que el dirigeixen estan al darrere de diverses firmes amb el mateix objectiu que totes tenen quelcom en comú: un frau rere l’altre. A la xarxa les queixes de clients per les aixecades de camisa són quantioses.

El frau dels tests per ADN és una de les darreres tendències. Sempre des de l’opacitat, des de les dades confuses i aprofitant i fent-se valer de la innocència de les persones que busquen solucions a la xarxa per als seus problemes. Una de les principals especialitats d’aquestes empreses, de l’European Genetics Institute i els seus aliats sense anar més lluny, són, per exemple, els tests per saber si es pateix algun trastorn alimentari a partir de l’analítica capil·lar. La majoria d’aquestes firmes es publiciten a través de portals electrònics que promocionen ofertes. Per exemple, Groupon.

No cal que una gran anàlisi de xarxes per comprovar com tres de les persones que apareixen com a responsables de l’European Genetics Institute (Belén Herranz, Manuel Thomas Aparicio o Tamara Dapena) apareixen relacionades amb altres firmes que ofereixen, centímetre amunt, centímetre avall, just el mateix. És a dir, l’institut analític que anuncia que estudia instal·lar-se a Andorra i que se suposa que hauria mantingut contactes amb la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) -certament, els hi ha mantingut, com molts altres empresaris- o amb els organismes públics encarregats de l’atracció d’inversió estrangera té entre els seus managers, els seus principals dirigents, persones que també lideren firmes com Advanced EGI o Global M Corporation. Són diferents cares de la mateixa moneda. Una mena de conte de fades que acaba sent, com ho demostren innocents clients, un ‘cuento’.

El frau que es denuncia per les xarxes socials, per Internet, és senzill. Vostè té interès o necessitat d’obtenir de ser diagnosticat. I pel que sia, acudeix a les pàgines electròniques que ofereixen, amb descomptes, de tot i més. Les empreses vinculades a l’European Genetics Institute també hi són. Sense rubor. Li asseguren que li ofereixen analítiques per 99 euros. O per 149 o 199. Tot depèn de l’oferta. Li diran, també, que el mateix treball, en un altre lloc, li costarà 800 euros o 1.000. I és cert. Si l’anàlisi fos digne i real, el cost seria el segon. El primer correspon a l’activitat fraudulenta.

Una de les pràctiques habituals comporta que li envien a casa un dispositiu en el qual vostè haurà de dipositar-hi un cabell. La immensa majoria de tests que ofereixen són via ADN. I l’analítica capil·lar científicament funciona. Però, és clar, d’entrada la recollida de la mostra ja no té cap mena de rigor científic. ¿Creu que dipositant un cabell que vostè mateix haurà recollit en pentinar-se en un dispositiu que li envien per correu la rigorositat és evident? En tot cas, seguim. El dispositiu es retorna al laboratori. Segurament, a aquestes alçades vostè ja haurà fet el pagament escaient. Al cap d’uns dies, si el laboratori té a bé enviar-lo (no sempre arriba la tramesa), rebrà un informe totalment genèric i que no té cap mena de rigorositat. Vaja, que no es correspon de cap manera a una analítica genèrica.

Però tal dia farà any. I si vostè gosa iniciar una reclamació s’acabarà cansant i abandonarà perquè tot plegat li sortirà més car que els 99 o els 199 euros que hagi abonat. Potser tindrà un bonic document. Però li servirà de poca cosa. Ara, de moment, la voluntat d’instal·lar-se al Principat haurà servit per omplir pàgines, espais i minuts als mitjans de comunicació. És l’obertura econòmica. La de veritat no arriba. La de pa sucat amb oli no deixa mai de remenar la cua. Continuarà, de ben segur.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.