La reiterada demanda de documents que ja havien estat aportats pels clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) en el marc de la revisió de comptes i clients dirigida pels consultors de PricewaterhouseCoopers (PwC) ha posat de relleu les deficiències i, en molts casos, la deixadesa i disbauxa amb què s’ha tractat la documentació relativa al banc intervingut. Diverses fonts han assegurat que des que es va iniciar l’auditoria ni el secret bancari ni la protecció de dades no s’han respectat de manera gaire escrupolosa. En algunes ocasions, gens escrupolós hauria estat el tracte.
Una part important dels dipositants que continuen travats a BPA han anat acudint des d’ara fa un mes a les oficines que operen encara en nom de l’entitat per mirar de complimentar allò que se’ls demana per intentar desbloquejar la seva situació i aconseguir passar a Vall Banc. En molts casos, segons han denunciat diversos clients a títol personal però, també, representants de la Plataforma Afectats BPA, s’està demanant paperassa que ja havia estat aportada en la primera fase de la revisió.
“Sempre es va negar posar per escrit que se sol·licitava i, conseqüentment també, què era allò que s’entregava”, han explicat algunes de les fonts, que han afirmat, però, que ara hi ha gestors que continuen a BPA i també alguns dels consultors de PwC que també romanen al banc que en alguns casos els sobta que es torni a demanar l’acreditació d’unes operatives que consideraven que s’havien de donar per bones o que se sol·licitin documents que, encara que sigui vagament, recorden haver vist. Però com que no en queda constància…
De papers se n’han entregat molts. De fet, en molts casos, s’ha sol·licitat justificants d’operacions realitzades des de l’inici de la crisi i fins a set anys enrere. Tal abundància documental hi hauria que algunes fonts han assegurat que els darrers dies s’han traslladat caixes senceres de l’arxiu del banc cap a un magatzem extern -que les fonts no han sabut concretar si es tractat d’alguna dependència pública- sense que les mesures de seguretat adoptades siguin gaire altisonants. Més aviat tot el contrari. I això, asseguren les fonts, posa de relleu la manera de fer en la revisió
En aquest sentit, els consultats recorden ara els escarafalls que feien molts dels joves consultors -la majoria dels quals van fer els treballs de revisió en el marc d’un màster de fi d’estudis pel qual estaven becats- quan descobrien algun nom ‘conegut’ en l’òrbita espanyola o internacional entre els dossiers de clients que havien de revisar. La discreció desapareixia. De fet, a l’inici de tot plegat, expliquen les fonts, els responsables de PwC “no tenien ni idea de què calia mirar perquè se’ls demanava un treball encarat a liquidar un banc que tenia liquiditat i solvència: era un escenari totalment nou també per a ells”.
I el que més va escandalitzar els propis gestors del banc era el tractament de la documentació. “La confidencialitat es va veure compromesa. Pensi que si tenien un dubte en allò en què no dubtaven era a fer una fotografia amb el mòbil del document en qüestió i l’enviaven a algun altre company o a un superior perquè els tragués de l’entrellat”, afirmen les fonts, que expliquen que el Whatsapp, almenys al principi, va treure fum. També van sortir dossiers de clients pràcticament sencers fotocopiats a les carteres dels consultors o dins els seus ordinadors. I els debats i discussions entorn a ‘clients famosos’ eren la raó de ser de molts dels viatges que feien els joves auditors quan el divendres tornaven a casa.
Sense coneixements de la normativa vigent del Principat, un altre dels elements destacats que ara recorden els afectats és el mobiliari de l’entitat bancària que es va arribar a fer malbé producte de les males praxis dels consultors. I la situació no només hauria afectat el banc. En els allotjaments on durant mesos i mesos van fer estada aquests joves estudiants convertits en consultors financers i auditors d’un banc que s’havia assenyalat amb el dit pel FinCEN i pel Govern d’Andorra també hi va haver més d’alguna història sonada. Però això ja era en hores de lleure i oci.
Comentaris