- La Comissió Europea no entén perquè el capítol 24 ha de quedar al marge de l’acord i ha iniciat contactes per aclarir com és que un país com Andorra proporcionalment produeix tant tabac
- Hores d’ara la transitorietat garantida seria, a tot estirar, de cinc anys, deu com a molt, però la voluntat de Brussel·les és que el Principat s’harmonitzi amb Europa el més ràpid possible
El cap de Govern, Toni Martí, assumirà en primera persona les converses amb la Unió Europea (UE) una vegada s’ha constatat que les negociacions pel tabac s’han torçat i la transitorietat que el Govern assegurava que Brussel·les havia acceptat està en l’aire.
La Comissió Europea no entén perquè s’ha de tractar de manera diferent el capítol 24 respecte de la resta de capítols.
Que en la darrera reunió amb els agents socioecòmics la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, expliqués per primer cop que el període transitori de vint anys estava condicionat a ‘controls’ cada cinc anys no era gratuït. De fet,
el que pretendria Europa és que tan aviat com es pugui el tabac deixi de tenir la importància que té a Andorra. I, si es pot, que en un termini màxim de cinc anys es deixi sense efecte l’especificitat andorrana i el Principat, també pel que fa al capítol 24, s’harmonitzi respecte la resta d’estats de la UE. Segons les fonts consultades, a tot estirar la vigència de la situació actual duraria deu anys. No més.
Davant de la posició cada cop més intransigent de la Comissió Europea, que està fent per la seva banda consultes al més alt nivell per saber quin interès hi ha en el fet que Andorra sigui un productor de tabac tan important en relació amb la seva extensió i la seva població, el cap de Govern no ha tingut més remei que acceptar la situació i
agafar les regnes de la negociació davant un contacte que es presumeix vital el proper 7 de novembre.
Ara mateix, segons les fonts, la clàusula de salvaguarda en relació al tabac que hauria proposat incloure en l’acord la UE a l’any cinc de l’acord deixaria a l’estacada un sector que genera una tercera part de la recaptació de l’Estat més enllà d’una intensa activitat econòmica amb
cinc fabricants, gairebé mig miler de famílies que viuen de cultivar la planta i les subvencions que hi van associades i prop d’un miler d’establiments comercials que, d’una manera o altra, tenen en el tabac un dels seus principals productes reclam.
Comentaris