La 'mala salut política' d'Àlvarez Marfany

La \'mala salut política\' d\'Àlvarez Marfany
La \'mala salut política\' d\'Àlvarez Marfany
  • Malgrat que en la voluntat de fer venir al Principat l'institut Baselga hi ha coincidència, el titular de Salut no gaudeix gairebé de suports dins el gabinet ministerial
  • El polític lauredià, a qui se li retreu també poca dedicació, s'ha oposat, sobretot, a projectes que altres ministres i alts càrrecs consideren clau per a l'obertura econòmica
  • Toni Martí fa moltes setmanes que va plantejar desprendre-se'n, però la manca d'una alternativa que quadrés i el fet d'evitar una nova 'crisi de Govern' el van frenar
Que el món sanitari és complicat és una evidència. Que ha rostit moltes de les persones que han passat pel ministeri, també. Que la reforma que fa anys es pregona no avança és també clar. I que hi ha mil i un embolics també és rotundament cert des del moment que el propi cap de Govern, Toni Martí, reconeix encara que sigui implícitament que la voluntat governamental de posar en marxa un servei de radiologia i oncologia sota una fórmula concreta topa amb la visió de la direcció del SAAS. No seria aquest el cas que enfronta el ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, amb la major part de la resta del gabinet ministerial. Però hi ha tantes discrepàncies dins del consell de ministres que Martí ha pensat més d’una i de dues vegades en rellevar el titular de Salut. Perquè no li convé una nova crisi de Govern i no li han quadrat les alternatives que plantejava, si no hauria fet el pas. El responsable ministerial no gaudeix a aquestes alçades de la confiança fèrria del màxim responsable governamental. Té 'mala salut política'. Àlvarez Marfany va ser una aposta personal de Martí una vegada va renunciar al càrrec l’anterior responsable del departament, Rosa Ferrer, a final del 2015. Dins de les seves càbales i estratègies polítiques, el cap de l’executiu va acabar convencent qui llavors era, per pocs dies, conseller del comú de Sant Julià. Guanyades les eleccions comunals per una mena de plataforma (Laurèdia en Comú) que tenia el suport de DA, ‘fitxar’ per al Govern un home com Àlvarez Marfany, que feia de pont entre els taronges i Unió Laurediana, era posar més llenya al foc dels liberals lauredians, llavors en franca decadència. El farmacèutic arribava a l’edifici administratiu -a Clara Rabassa en el seu cas- per fer-se càrrec, estrictament, del ministeri de Salut. Martí encomanava Afers Socials al seu dofí, Xavier Espot. Un any i mig després, el màxim responsable de l’executiu té clar que l’operació no li ha sortit bé. Àlvarez Marfany no garanteix l’impuls necessari que necessita la reforma -una altra cosa és que el propi Martí estigui disposa a afrontar el desgast que suposa, encara que el fet de no optar a la reelecció l’ajuda a no mirar-s’hi tant- i, a més, frena iniciatives que l’executiu considera clau en el marc de l’obertura econòmica. Dins del ministeri de Salut hi ha molts fronts oberts i tornar a canviar de ministre segurament tampoc no ajudaria tant com seria necessari. Això és el que té clar un Martí que ha valorat des de fa ja moltes setmanes desfer-se del lauredià. De fet, algunes fonts asseguren que va arribar a fer almenys una proposta a un possible candidat per al relleu. Àlvarez s’oposa a projectes cabdals per a d’altres ministres -com el també lauredià Gilbert Saboya- com el de l’Institut Marquès. No gestiona bé alguns conflictes interns ni s’entén com caldria amb alguns dels operadors del sector -té els laboratoris clarament enfrontats, per exemple-. A més, asseguren algunes fonts, el ministre no dedicaria tota l’atenció professional que el departament demandaria i, en conseqüència, o culpa d’això, que al final és el peix que es mossega la cua, tampoc no té ni el reconeixement ni l’empoderament de la resta de companys.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.