El TC ha admès el recurs, formalment, només per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció i a una resolució ben fonamentada en Dret. El recurrent al·lega que davant els tribunals ordinaris, ell va demanar per unes coses i els batlles i magistrats, en funció de la jurisdicció, en van respondre a unes altres de diferents i sense resoldre de forma efectiva el fons del que demanava el policia, un dels primers, sinó el primer, que es prejubilava en les condicions actualment vigents després d’haver fet la major part de la seva carrera professional incardinat en un marc normatiu diferent.
I és que l’expolicia, o policia prejubilat, ja va posar de manifest davant de les instàncies ordinàries que la normativa actual comporta una discriminació i manca de proporcionalitat ja no entre funcionaris de diversos departaments o ministeris sinó, fins i tot, acaba causant una discriminació entre els funcionaris mateix de la policia. La llei que tanta polèmica va suscitar per la retallada de drets (en puresa, d’expectativa de drets) que suposava en relació amb l’anterior marc normatiu i, per tant, respecte de les condicions de treballa amb les quals havien accedit a treballar centenars d’empleats públics comporta un tall entre una legislació i l’altra i iguala tots els funcionaris quan, de fet, procedien de situacions prèvies diferents.
El marc normatiu previ al canvi fet per DA contemplava unes especificitats per als policies que no tenien altres empleats públics: se'ls retenia el 2% del sou i la prejubilació només depenia dels anys de servei
En aquest sentit, el recurrent recorda, segons les fonts consultades, que el cas de la policia, en general, és diferent als dels altres funcionaris per, com a mínim, dos motius. El primer, és que els funcionaris del cos que ho eren des d’abans del 2004 han estat aportant un 2% del seu salari cada mes per a la pensió de jubilació malgrat que els respectius governs mai van fer les provisions necessàries per aquesta qüestió. L’altre fet diferencial és que per prejubilar-se els policies no havien d’arribar a cap edat mínima. La condició era portar uns anys mínims de servei.
Amb la nova legislació, considera el recurrent, es penalitza aquell que va entrar més jove al cos de policia i, en canvi, es beneficia aquells empleats que van accedir a la carrera funcionarial més tard. Dit planerament, el que es treu als uns, se li dóna als altres. Per tant, entén el recurrent, que s’està causant un greuge i un tracte discriminatori que s’hauria resolt establint una disposició transitòria que preveiés, per exemple, un esglaonat en el percentatge de salari a percebre. Però sobre aquestes discriminacions i manca de proporcionalitat no s’hi han referit mai els tribunals ordinaris. I d’aquí que es porti el cas al Constitucional.
De fet, el recurs presentat i admès per al seu estudi, ja annexa o fa referència de manera força constant a la vulneració al principi d’igualtat o al tracte diferencial que Estrasburg ja ha analitzat en altres casos. I és que no es pot donar una solució desigual per a casos idèntics o molt similars però tampoc es pot atorgar un mateix benefici per a situacions dispars. D’aquí que si el Constitucional no estima les pretensions del funcionari prejubilat és molt probable que la situació l’hagi d’acabar dirimint la Cort Europea dels Drets de l’Home.
Comentaris (4)