La investigació sobre un resident islamista encrespa la relació entre policia i guàrdia civil

La investigació oberta sobre un resident islamista que s’estaria radicalitzant ha suposat una notable fractura en les relacions entre la policia andorrana i la guàrdia civil, fins al punt que responsables de l’institut armat espanyol al Principat haurien donat per tallada la cooperació policíaca que històricament hi ha de forma força habitual. I que va més enllà dels conductes oficials. Tot i les friccions, els investigadors van arribar a la conclusió que el resident efectivament hauria entrat en una dinàmica perillosa però que els seus moviments estan sota control. Una de les persones amb qui podria haver estat en contacte aquest resident -i aquest extrem s’està mirant de confirmar des del cos de l’ordre- seria el marroquí que va ser neutralitzat en un tren que uneix Amsterdam i París just quan es disposava a atacar els passatgers. Ayoub el Kahzzani, que va viure set anys a Espanya, ha assegurat que entre els països on ha estat els darrers mesos hi ha Andorra. En principi, el nom del detingut en territori belga no apareix a les bases de dades de la policia andorrana.   Segons fonts policials, ja fa temps que se seguien els desplaçaments que feien al Principat estrangers que seguirien la fe de l’Islam, especialment persones vingudes de l’Estat espanyol o de França com podria ser El Kahzzani. Les visites a coneguts seus es feien habitualment en caps de setmana i els punts de trobada eren llocs que els musulmans van servir, al país, com a centre de culte. Els agents especialitzats van fer discretes vigilàncies -de fet, aquest cap de setmana mateix s'han continuat fent controls, i més després d'allò succeït al tren en territori francobelga i s'ha continuat observant la presència de molta gent en les celebracions a la mesquita, bona part de la qual es desplaçava amb vehicles amb plaques de matrícula franceses- per descartar que aquestes reunions comportessin algun perill. Però sí que hi havia contactes que neguitejaven. De tot plegat s’hauria arribat a la conclusió que un resident d’origen magribí cada cop estaria duent a terme pràctiques o activitats més radicals i es va voler aprofundir en la investigació. En aquest marc hauria estat quan des de la subdirecció de l’àrea de policia criminal es va sol·licitar la col·laboració de la guàrdia civil. Encara que en alguns moments puntuals hi ha hagut diferències, amb el cos militar espanyol sempre hi ha hagut molt bona relació. És una qüestió històrica i, també, pel fet que un destacament de l’institut armat fa vida amb relativa normalitat al país atès que s’encarrega de la vigilància de l’ambaixada espanyola al Principat. Com que la relació sol ser fluïda, en moltes ocasions es fan col·laboracions puntuals oficioses. Sense que es passi per conductes diplomàtics ni plens de burocràcia. Davant la sospita que hi havia un resident que s’estava radicalitzant en l’islamisme, es va demanar a la guàrdia civil un informe sobre els detalls que es poguessin tenir de l’individu en qüestió. Al cap d’un temps, es va traslladar la investigació corresponent. Segons fonts policials andorranes, des de la subdirecció de l’àrea que s’encarrega d’investigació criminal es va contactar també amb els mossos d’esquadra. I es va demanar a la policia catalana si podien corroborar els elements aportats per la guàrdia civil. Segons les fonts, s’hauria arribat a facilitar als mossos, si no tot, bona part de l’informe de la guàrdia civil per mirar de contrastar-lo. Vist com estan les relacions entre els dos cossos espanyols -o català i espanyol- i sabedors que han aparegut més d’una polèmica, els mossos van posar en coneixement de la guàrdia civil que havien rebut, a través de la policia andorrana, unes dades procedents de l’institut armat. Això va generar un notable enuig als responsables de la guàrdia civil al Principat, que són els que van fer la gestió oficiosa, i van anunciar a la policia el trencament de qualsevol relació amistosa, exigint que a partir d’aquell moment, ara fa unes setmanes, qualsevol petició d’informació que hi hagués des del despatx de l’Obac, per molt urgent que fos, seguís els conductes oficials i burocràtics que estableixen les vies diplomàtiques corresponents. A Turquia i a Siria, no; a Andorra, sí D’altra banda, diversos cossos policials europeus estan intentant corroborar els moviments que hauria dut a terme el detingut pels fets del tren, que anava fortament armat tot i assegurar que només pretenia robar i que el ‘Kalashnikov’ que duia l’havia trobat de casualitat a Brussel·les, on hauria agafat l’enllaç ferroviari. L’advocada que va assistir El Kahzzani després del seu arrest va explicar que el seu defensat li havia assegurat que no havia estat ni a Turquia ni, encara menys, a Siria. Però que els darrers mesos sí que havia passat per França, Àustria, Andorra, Bèlgica i Alemanya. El detingut tenia antecedents a Espanya per tràfic de drogues. I era conegut al barri d’Algesires on havia viscut pel seu discurs molt favorable a la jihad.