Fa una setmana, el passat dijous 20 de desembre, l’Altaveu donava a conèixer la història de la Mariana – nom fictici per mantenir la seva identitat en l’anonimat – que exposava que vivia una situació de desesperació al límit perquè l’empresa a la qual treballava no es volia fer càrrec de la seva baixa mèdica i que la CASS tampoc li podia calcular el que li corresponia d’aquesta perquè havia de presentar el butlletí del salari i el llibre d’horari, uns documents que no tenia “perquè l’empresa no me’ls volia omplir”, manifesta.
“Va ser publicar la notícia i que tot canviés”, explica. “Divendres, l’empresa a la qual treballava m’ho tenia tot preparat, no sé si algú la va pressionar perquè ho fes o no però el cas és que tenien els papers llestos perquè els pugues firmar”. Amb aquests va poder anar a la CASS i la Mariana explica que la treballadora de la parapública li va demanar disculpes per la situació, “m’ho va tramitar tot i es va mostra disposada a ajudar-me, sent molt amable”, afegeix. En aquesta línia, dilluns amb una assistent social van veure que la seva baixa ja estava tramitada i que havia rebut la part que li pertocava de la CASS, “només són uns 180 euros, però diuen que és el que em toca”, apunta.
Un veritable regal de nadal
“Estava preocupada per si no m’arribaria el menjar per passar el cap de setmana passat i les festes”. Però, el destí o la sort van fer que la Mariana rebés una grata sorpresa que “no esperava per res del món”. Dues dones li van portar cinc bosses de menjar a casa, venien en representació de més persones, però la Mariana ha manifestat que li van dir que han actuat de forma anònima i que ho han fet perquè han volgut. “Hi havia de tot: llet, ous, carn, peix, fruita, pa”, explica encara il·lusionada. “Gràcies a totes les persones que m’han volgut ajudar, ha estat un miracle de nadal”.
La testimoni ha rebut molts comentaris a través de les xarxes socials de persones que la volien ajudar, i fins i tot, li van portar a casa bosses plenes de menjar
La Mariana reitera que ha rebut desenes de comentaris de persones que es mostraven predisposades a ajudar-la "sense conèixer-me de res". "Fins i tot em va contactar una advocada i també una dona que em va enviar documents perquè pogués demostrar que era injust el que em passava". "És cert que també vaig rebre crítiques, perquè hi havia gent que no es creia la meva situació, però per mi no tenen importància".
La testimoni es mostra molt agraïda amb tothom que li ha donat un cop de mà, però manifesta que aquesta ajuda l’hauria d’haver rebut del Govern, "ja que són ells qui tenen aquesta responsabilitat”. I explica que no “m’hauria imaginat tant revolt", però que se sent molt contenta. I afegeix que “en aquesta història en la qual veia que la meva situació només feia que empitjorar, he pogut veure l’amabilitat de les persones”.
Comentaris (1)