La ‘fallida’ d’Ski Art arriba a l’Audiència nacional espanyola

El mediàtic jutge De la Mata instrueix una querella per administració deslleial i estafa del fundador contra qui era el director del major receptor turístic del Principat el 2014, quan va anar-se’n en orris

El rètol que tenia Ski Art plantat a la seva seu social. A les fotos petites, el jutge José de la Mata (esquerra) instructor de la causa i Diego Vallecillo, exCEO de la companyia i querellat.
El rètol que tenia Ski Art plantat a la seva seu social. A les fotos petites, el jutge José de la Mata (esquerra) instructor de la causa i Diego Vallecillo, exCEO de la companyia i querellat.
Era, sinó el major, si un dels més gran receptors de turistes del Principat. Ski Art facturava el 2014  uns 14 milions d’euros anuals i ocupava prop de trenta persones. De cop i volta, l’empresa va fer figa -enmig d’especulacions diverses sobre què ho havia motivat- tot fent trontollar diversos hotels del país, proveïdors habituals, degut a un deute de més d’un milió i mig d’euros. Tres anys i alguns mesos després, solucionat el problema de fons i sense cap demanda a la Batllia, a l’Audiència nacional espanyola el mediàtic jutge De la Mata investiga una derivada de l’afer: qui llavors era director de la companyia hauria ‘fos’, com a mínim, 360.000 euros de la companyia.

Quan Ski Art va fer figa, la societat que l’aixoplugava, Vijuva (Viajes Julio Valeriano), era controlada per dos socis: Julio Ascarza i Diego Vallecillo. El primer, que havia fundat la companyia el 1998, ostentava el 51% de les accions. El segon, des del 2011, tenia la resta de les participacions. Vallecillo era, a més a més, l’home que controlava l’intermediari turístic andorrà per excel·lència. Movia unes 190.000 persones cada hivern. Vallecillo ha reconegut -de fet ho va fer el juliol del 2015- davant de notari que des de que va adquirir el 49% de les accions Ascarza, que va iniciar un projecte a Mèxic, no tenia cap responsabilitat en el dia a dia d’Ski Art.

L’empresa, nascuda el 1998, facturava 14 milions anuals i tenia gairebé trenta treballadors quan, de cop i volta, va deixar de pagar proveïdors i va acabar tancant

I és en virtut d’aquella assumpció de responsabilitats de qui el 2014 era el CEO del receptor turístic andorrà i de totes les traces que va deixar -per exemple, d’ús indegut de la targeta de crèdit de la companyia- que Ascarza, segons ha pogut saber l’Altaveu, va interposar fa unes quantes setmanes a Madrid una querella criminal contra Diego Vallecillo i la seva esposa, María José Yepes, que també s’hauria beneficiat de les maniobres del seu marit. La querella ja ha estat admesa a tràmit per l’Audiència nacional espanyola i l’instrueix el magistrat titular del jutjat d’instrucció número 5, José de la Mata, que ja ha dut a terme algunes diligències per intentar aclarir la situació.

La querella s’ha presentat davant l’Audiència per una qüestió de territorialitat. Diego Vallecillo viu a la província de Màlaga. O almenys aquest és el darrer domicili que en coneixia el querellant i, almenys pel que han assegurat les fonts, el jutjat ja l’hauria localitzat. De fet, des que van evidenciar-se els problemes d’Ski Art i els proveïdors van notar que les coses anaven maldades, el director va ‘desaparèixer’. Ni tan sols davant els treballadors, que a finals de gener del 2015 es van quedar sense feina, pràcticament no va donar cap explicació. De fet, probablement era l’únic que sabia que el carro anava pel pedregar i ja hauria preparat la seva ‘fugida’ amb un cert temps de marge. 

Ascarza acusa Vallecillo d’administració deslleial, apropiació indeguda, estafa, alçament de béns, delicte contra la propietat i sabotatge informàtic i quantifica el ‘forat’ generat en 360.000 mínims

Amb diners de l’empresa, per exemple, hauria moblat l’habitatge cap a on pensava marxar. Aquest és un dels detalls que contempla la querella que instrueix De la Mata. Segons aquest document, Ascarza acusaria Vallecillo i la seva dona, entre altres coses, d’administració deslleial, apropiació indeguda, estafa, alçament de béns, delicte conta la propietat industrial i sabotatge informàtic. El forat econòmic demostrable per ara s’hauria quantificat en 361.996 euros. En el marc de la querella, se sol·licita al jutge que permeti l’escrutini dels comptes que el matrimoni tingui a Espanya o a Andorra. O que hagi tingut. 

El querellant considera que l’anàlisi dels moviments haguts als dipòsits evidenciarien més anomalies i està convençut que el muntant serà molt més elevat del que s’ha denunciat formalment fins ara. S’han mirat algunes transferències i la utilització de les targetes -amb les quals, suposadament, el director d’Ski Art, amb diners de la companyia, feia la seva compra de la setmana o adquiria tota mena de materials per a ús propi-, però les fonts consultades expliquen, per exemple, que el rastre dels xecs emesos no s’ha pogut seguir.

Les fonts consultades han explicat que si s’ha trigat tant a interposar la querella és perquè no estava gens clar què havia passat. Que la ‘fallida’ -tècnicament, legalment, mai no ho ha arribat a ser- va agafar tant de sorpresa gairebé tothom que ha calgut digerir moltes coses. De fet, ha estat gairebé Julio Ascarza en solitari, més els seus assessors jurídics, els qui haurien anat refent tot allò que el 2014, com a mínim, es va desfer. No ha estat tasca fàcil recompondre la situació: la companyia emetia cada any, els darrers exercicis, unes 55.000 factures.



Diego Vallecillo era un dels empleats en què se sustentava el fundador d'Ski Art Juli Ascarza. Quan aquest va decidir emprendre una aventura empresarial a Mèxic, va oferir a Vallecillo entrar a l'accionariat de la companyia i quedar-se com a màxim responsable. L'operació de compra-venda d'accions es va formalitzar el 22 de desembre del 2011. Vallecillo passava a controlar el 49% de l'empresa i quedava com a CEO de la mateixa. Tres anys després el forat va aflorar, Vallecillo va desaparèixer i Ski Art va tancar. Avui, Ascarza s'ha querellat contra Vallecillo -que el juliol del 2015 va signar un document davant notari eximint el fundador de qualsevol responsable en la gestió diària de la companyia des del 2011 i fins que va abaixar la persiana- i la seva dona.


 

“Primer va caldre recol·locar els clients perquè ningú no es quedés al carrer en plena temporada d’esquí; després es van haver de solucionar els deutes amb els proveïdors; també es va mirar d’ajudar en la recol·locació laboral dels treballadors i després s’han hagut de fer els tràmits corresponents davant les administracions.” Perquè ni tan sols els tributs no estaven al dia. O no estaven ben liquidats. Una vegada superades les prioritats, segons les fonts, Ascarza s’hauria centrat en treure l’entrellat, en mirar de saber què havia passat. 

I aquí és quan van aparèixer els primers indicis clars de l’actuació presumptament delictiva de Diego Vallecillo. I aquí és quan Ascarza i els seus advocats han anat tibant del fil fins on han pogut. Per exemple, haurien arribat a descobrir que el director d’Ski Art i la seva dona, suposadament, haurien muntat una mena d’empresa paral·lela a la qual desviaven o clients o diners. També que s’haurien apropiat del codi font de les plataformes informàtiques que havien donat un nivell d’excel·lència i rendiment molt notable de companyia explotada per Vijuva

D’aquí, per exemple, que s’acusi Vallecillo de delicte contra la propietat industrial i sabotatge informàtic. També haurien pogut acreditar que el setembre del 2014 l'ara querellat hauria protagonitzat l'última gran defraudació ja preparant la seva marxa del Principat. Ara, però, li toca a De la Mata continuar descabdellant la madeixa i saber fins on va arribar tot plegat. Poder desxifrar com de gran va arribar a ser el forat que va fer miques Ski Art. 



Del col·lapse financer a la negociació amb els proveïdors per evitar els tribunals

Ski Art havia crescut de manera meteòrica. Amb la criatura ja ben encaminada, suposadament, Julio Ascarza va decidir emprendre noves aventures i marxar a Mèxic a posar en marxa un projecte hoteler. Abans de fer-ho, va imaginar-se una mena de transició, d’herència, i va oferir a un dels principals treballadors entrar a l’accionariat, perquè se sentís més seva la companyia. Diego Vallecillo va adquirir per 650.000 euros el 49% de Vijuva a partir d’un crèdit que el propi Ascarza avalava amb el seu habitatge. Un crèdit que també hauria quedat penjat. La compra-venda accionarial es va formalitzar a final del 2011 i des de llavor Vallecillo va passar a ser el responsable directe d’Ski Art. Ascarza s’ho mirava de lluny. Tornava al Principat un parell de cops l’any i l’evolució suposada de l’empresa, almenys de portes en fora, semblava bona. La facturació va passar de 12 a 14 milions anuals i la plantilla va créixer fins als 27 empleats.

Però a final del 2014 tot se’n va anar en orris. Ascarza ja tenia pensat tornar, per raons familiars, a Andorra. Però ho va haver de fer de manera precipitada i per tapar tants forats, indiquen les fonts consultades, com va poder. Més enllà del comportament presumptament delictiu del CEO, llavors, en el moment que Ski Art va fer figa, es van ajuntar tot un seguit de causes que van portar la companyia a un col·lapse financer. Vist a toro passat, indiquen les fonts, la mala operativa va ser evident. “Una gestió patètica.” Es van fer vendes sense guany. I, fins i tot, vendes inexplicables a pèrdua. Fins a 800.000 euros es van facturar per sota de preu. A més, es va falsejar l’IGI i es va ser víctima, per acabar-ho d’adobar, de dues crisis molt importants alienes a l’empresa: les de les firmes Marsans i Orizonia.

Tot plegat va comportar un deute d’entre 1,6 i 1,7 milions d’euros. Poc o molt, la crisi va afectar un centenar i mig d’hotels del país i altres operadors turístics andorrans. Julio Ascarza va posar-se al capdavant de la nau i després de fer una primera anàlisi de la situació va fer un oferiment als proveïdors: resoldre el deute amb una quitança del 40%. Ascarza va mirar què tenia i què podia generar en el futur. I en funció d’això va fer l’oferiment als creditors. L’alternativa era la fallida de la societat. I que el procés quedés en mans dels tribunals. La immensa majoria dels proveïdors es van acollir a l’oferiment del fundador d’Ski Art. Fins i tot aquells que van interposar demandes judicials, amb el temps, es van avenir a una solució extrajudicial. Segons les fonts, l’empresa està neta. Sense activitat. Però ni tan sols liquidada per una qüestió logística.



 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.