“L’anhel de molts andorrans de poder ser donants es veu fet realitat”. D’aquesta manera ha finalitzat el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, la compareixença per anunciar que a partir del 16 de març es posarà en marxa el registre de donants de medul·la òssia, el que vol dir que aquestes donacions podrien començar-se a fer efectives a partir de llavors, malgrat que, com ha advertit la llevadora de l’hospital i una de les principals responsables del projecte, Cristina Pérez, poden passar molts anys abans que no es faci una donació realment dirigida a un receptor concret.
De la medul·la òssia se n’extreuen les cèl·lules mare que permeten combatre malalties molt greus. A voltes dites cèl·lules són l’únic remei per fer front a dolences com pot ser una leucèmia. D’aquí la importància de la donació, que com ha recordat l’assessora tècnica del ministeri Cristina Vilanova és “totalment anònima i altruista, i sense cap cost per al donant”. En efecte, si mai s’ha de fer una donació efectiva i real, el donant “no haurà de posar ni un euro de la seva butxaca”, ha remarcat Pérez. Fins i tot, com han deixat clar Martínez Benazet i Vilanova, en el cas que calguessin uns dies de baixes o alguns tractaments col·laterals són assumits 100% per la CASS.
Per poder ser donant d’entrada s’ha de tenir entre 18 i 40 anys; hi ha tot un seguit de criteris d’exclusió, però, sobretot, cal informar-se bé
El primer que caldrà fer a partir de 16 de març abans d’inscriure’s al registre, si és el cas, és informar-se. Molt i bé. A l’hospital hi haurà un punt específic amb aquest objectiu. També s’habilitarà un telèfon específic o una pàgina electrònica, mentre que la web de la Fundació Josep Carreras continua sent una molt bona referència en la matèria. Una vegada informats degudament hi ha tres grans grans fases abans de fer una donació efectiva. Abans, però, cal tenir en compte que hi ha dos criteris inicials per poder ser donant: tenir entre 18 i 40 anys i gaudir d’un bon estat de salut general. Hi ha un seguit de criteris d’exclusió: el que exclou per ser donant de sang normal, malalties tumorals, dolences cròniques com la diabetis o que afectin a la sang com el VIH.
Les tres fases següents, en síntesi, són la del registre, per al qual cal haver-se informat molt bé, signar un consentiment informat i fer una petita extracció de sang que és enviada a Barcelona, al banc de sang i teixits per tal que superi positivament les proves de serologia. Si aquest tall es passa es formalitza la inscripció. Després, si mai hi ha un receptor potencial es faran noves proves i extraccions de sang, més visites mèdiques i cal, sobretot, estar segur de voler ser donant amb tot el que suposa, que torna a ser explicat, perquè si aquestes proves donen que s’és del tot compatible amb el potencial receptor, a aquest se li atura el tractament individualitzat per preparar-lo per rebre les cèl·lules del donant. La tercera fase és la preparació pròpiament dita i la donació efectiva en un centre de Barcelona a on es traslladarà sense cap cost el donant i on també s’ingressarà, vingui d’on vingui d’arreu del món, el receptor.
En qüestió de mesos, a tot estirar potser un any, al Principat es podran fer, primer, extraccions de còrnia i, després, de ronyó
Pot ser que mai s’arribi a activar a algú que estigui registrat perquè es provi la seva compatibilitat amb un eventual receptor. En canvi, si l’activació es produeix i tot tira endavant, des de dita activació a la donació efectiva no passaran més de 30 dies. Per cert, que una vegada inclòs o inclosa al registre, el o la donant, mentre gaudeixi de bona salut pot ser-ho sigui quina sigui la seva edat per molt que per accedir-hi no pugui superar els 40 anys.
Martínez Benazet ha explicat que segons els ha exposat l’Associació de Trasplantats i Donants (Atida) hi ha molt interès al Principat en poder ser donant. Per això estan convençuts que el registre de donants de moll de l’os funcionarà tan bé com el de cordó umbilical. A més, s’estan fent els passos pertinents perquè “en pocs mesos” es pugui fer al Principat extracció de còrnia i. més endavant, es puguin extreure i implantar ronyons. “No esperarem gaire temps, potser uns mesos o un any”, ha deixat dit el ministre de Salut.
Comentaris