La direcció de Naturlandia accentua les diferències entre els encara cònsols de Sant Julià

El tram final del mandat comunal a Sant Julià està sent un suplici. La immensa majoria dels integrants de l’equip de govern estan esperant en candeletes que el mandat arribi al seu terme. De fet, només dues de les integrants del grup comandat per Montserrat Gil i Manel Torrentallé formen part de la llista que ha presentat Unió Laurediana (UL) per als comicis del 13 de desembre. La relació entre els membres de la majoria no ha estat mai fàcil. Sempre hi ha hagut tensions amb algun conseller o entre grups de consellers. I des de l’afer de les targetes de crèdit assenyalat pel Tribunal de Comptes més encara. Fins al punt que la fractura s’hauria evidenciat, darrerament, entre els dos cònsols. Gil hauria mostrat la porta al director de Naturlandia, Enric Ordóñez, discrepant d’algunes de les decisions preses per l’executiu. La sortida l’hauria frenat Torrentallé amb el presumible suport del conseller de Finances Joan Besolí, també membre del consell d’administració de Camprabassa.

L’opacitat que hi ha hagut en relació a Naturlandia hauria fins i tot malmès la confiança entre els consellers de la majoria, que difícilment tenen accés a cap mena de documentació relativa a la societat que gestiona l’ecoparc lauredià. Ordóñez hauria arribat a Sant Julià a través dels vincles que tindria, directament o indirecta, tant amb Torrentallé com amb Besolí. De la mà del director de Naturlandia han arribat al projecte com a mínim dues persones més. Tanta connexió directa no hauria agradat gens Gil, segons les fonts. Després del conat d’acomiadament i l’aturada d’aquest, com a mínim de porta en fora tot funciona igual. Però el que és clar és que els dos màxims mandataris comunals, que durant la immensa majoria del mandat han anat plegats, fa uns mesos es van començar a distanciar. I el cas de les targetes hi va tenir molt a veure. Especialment, després que cadascú hagués de ‘treballar’ per intentar justificar les despeses injustificades que se’ls atribuïa.

Encara que tant Gil com Torrentallé sabien que era possible que el partit preferís que no continuessin, i tot i que tant l’un com l’altre hauria optat a la reelecció si UL els ho hagués demanat, el fet que finalment l’executiva de la formació parroquial es decantés per prescindir d’ells en la configuració de la candidatura que finalment estarà encapçalada per Joan Albert Farré hauria molestat de manera notable els dos dirigents polítics lauredians. Molt menys en el cas de la cònsol major actual, que tenia més digerit el fet de ‘tornar a casa’. Torrentallé s’ho hauria pres força pitjor, renegant d’alguns dels seus companys i, fins i tot, insinuant la possibilitat d’articular una alternativa política que finalment no va anar enlloc.