Quan els militants, alguns, o especialment els dirigents del Partit Socialdemòcrata (PS) deurien llegir o escoltar fa uns dies que la direcció de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) recordava a la consellera general ara independent Sílvia Bonet que hauria de continuar abonant un percentatge del seu salari com a parlamentària per fer front a l’amortització del préstec que va servir per finançar les despeses de la campanya electoral d’SDP el 2015 es deurien fer un tip de riure. Com a mínim, algun somriure encara que fos per sota el nas i mig discretament sí que se’ls deuria escapar. Vist que la relació entre les dues formacions integrades al grup mixt no són d’allò més bones, que no vol dir que no hagin de ser respectuoses, des del PS deurien pensar que és possible que ara Bonet ‘doni’ a SDP la mateixa medicina que ja els havia donat a ells abans: la consellera més viral dels darrers temps té un deute contret amb el PS -o almenys així ho té contemplada la formació liderada a la cambra parlamentària per Pere López- de 4.000 euros.
Aquests diners, aquest forat, aquest deute, que és probable que Bonet hagi oblidat o directament negui, seria el resultat, indiquen fonts properes a la formació socialdemòcrata, de les aportacions que mai no va fer al partit quan n’era integrant i a l’aixopluc d’aquella formació va ser escollida consellera general. Ja amb anterioritat, i en la segona part del mandat governamental de Jaume Bartumeu, Bonet va tenir un càrrec: ministra de Salut. No consta res d’eventuals incompliments durant aquell temps. Els quatre mil euros seria el deute contret posteriorment. Bonet ja va dedicar-se de manera exclusiva a la tasca parlamentària. I va ser del PS fins que aquest es va fracturar i una part del grup parlamentari va derivar en el que avui és SDP. Les mateixes fonts han indicat que mentre que van estar sota la disciplina, d’una manera o altra, del PS, tant Jaume Bartumeu com Gerard Barcia van complir escrupolosament amb els compromisos econòmics amb el partit. No seria el cas de Bonet. I la comptabilitat del PS manté encara avui registrat el deute de la consellera, equivalent a poc més d’una mensualitat fixa que percep com a parlamentària.
L’afany ‘amuntegador’ de l’exmilitant d’SDP és innegable. Més obertament o menys, al Consell General tothom coneix la vocació de Sílvia Bonet per participar en delegacions internacionals. Els viatges (i especialment els piscolabis que en ells s’hi serveixen) permeten a la parlamentària ‘viatgera’ sumar un extra que, en funció dels desplaçaments, cada mes pot ser més o menys important. Bonet està immersa ara en una pugna per poder mantenir la plena dedicació com a consellera -una situació que cada vegada es veu més improbable i que probablement s’haurà d’acabar de concretar la setmana que ve durant la junta de presidents que se celebrarà dimecres- i, alhora, si és factible, poder-se mantenir en la delegació davant el Consell d’Europa, que li permet desplaçar-se a la seva estimada ciutat d’Estrasburg amb certa assiduïtat. A més a més, el fet d’estar sola li hauria de comportar que un percentatge de l’assignació econòmica parlamentària als grups, al mixt en aquest cas, li sigui atribuït. Són diners que estan pensants per destinar a estudis, informes i assessoraments. Una destinació que cal justificar. Però com que hi ha un buit legal, un concepte com ‘varis’ també ha ‘colat’. I tots tan pinxos.
Ubicada ja en un nou despatx -Bonet ocupa ara un espai a la planta -3 del Consell General, a tocar d’on està ubicat el Tribunal de Comptes i sense pràcticament cap contacte amb la resta de parlamentaris-, l’exconsellera ha estat un dels parlamentaris que aquesta legislatura i també la passada més temps ha passat fora del país representant-lo, teòricament. I l’ha representat, sobretot, en un munt de saraus. És coneguda la seva afició a assistir a refrigeris. D’institucions, d’ambaixades. Els consellers, en cada desplaçament, perceben uns diners en concepte de dietes. Els reben a l’avançada, en principi. És un fixe diari (que volta el centenar d’euros) que no cal justificar amb posterioritat. Si amb quatre canapès i un refresc en el piscolabis ‘de gorra’ de torn ja et dones per satisfet (o per satisfeta) i el teu estómac no reclama mes, la quantitat assignada com a dieta et queda com a extra net. I així s’acaba articulant un bon sobresou. La dama ‘viatgera’ del Consell ho és també dels piscolabis. I del deute dels 4.000 euros. El PS encara ho té anotat. I ben anotat.
Comentaris