La consultora financera, el 'baró' i l'analista de Lehman Brothers: ¿el futur d'Ordino-Arcalís?

La consultora financera, el \'baró\' i l\'analista de Lehman Brothers: ¿el futur d\'Ordino-Arcalís?
La consultora financera, el \'baró\' i l\'analista de Lehman Brothers: ¿el futur d\'Ordino-Arcalís?

Configuren un triumvirat d’allò més heterogeni. Sheena Passfield, Thomas V. Barber de Dreyer i Stanislaus Schmidt-Chiari. Els seus noms els diran ben poca cosa. Fins i tot potser res. Però són tres dels noms que hi ha darrera d’una quarta denominació: Mountain Peaks Development. I d’una cinquena: Sea Equity. Són cinc noms que poden anar lligats (o potser no) al futur d’Ordino Arcalís. I també, i probablement més fermament, al de Saetde, la pota empresarial encampadana de Grandvalira. A Saetde hi poden tenir més fàcilment un peu anant del bracet dels socis privats. Viladomat i companyia, vaja. A Ordino dependrà d’un hipotètic concurs que hauria de convocar, si ho creu escaient, l’actual soci únic del camp de neu. Això és, el comú.

Passfield és, com ja va explicar l’Altaveu, una brillant consultora financera londinenca que fa encara no un parell d’anys que està afincada al Principat. Thomas Barber de Dreyer (a la foto) és ja ara, per bé o per mal, un conegut empresari russoamericà amb una dècada llarga d’estada andorrana i una certa aureola aristòcrata. Stanis Schmidt-Chiari també podria entroncar amb l’aristocràcia però no en fa pas gala. És un jove i brillant financer austríac que pertany a la família que controla històricament la tirolesa estació de St Anton i que es va iniciar en el món de les inversions com a analista de Lehman Brothers. D’una manera o altra, tots tres conflueixen en una història que caldrà veure si fa recorregut o no en fa.

Si com vulgui, les conselleres liberals (més independents) a l’oposició al comú ordinenc -Sandra Tudó i Eva Choy- han confirmat el que fa molts dies va avançar l’Altaveu: Mountain Peaks Development és la societat radicada al Principat per la qual passa l’eventual inversió que es pogués fer a Saetde i també a Arcalís. A Secnoa, vaja. La novetat és que Tudó i Choy han assegurat que la societat que lidera Passfield els ha remès recentment una document on posen per escrit que tenen una voluntat real de poder entrar en l’accionariat de Secnoa. “Hi ha interès”, han vingut a dir les conselleres. I qui ha de moure peça ara és el comú. Mountain Peaks Development és una mena d’empresa analista d’inversions. En el cas de Saetde, en ser el capital privat majoritari, es tracta directament amb la propietat. A Ordino hi ha una mica més de fre: la titularitat pública no convenç tant. O dit d’una altra manera: que el comú posi unes condicions. I si convenen, ja hi haurà oferta.

Cert és que la societat que exerciria una mena de paper d’intermediació no neix perquè sí. Es crea arran de l’interès d’un grup inversor per participar en algun centre d’esquí andorrà que lligui, que ningú no s’enganyi, a un projecte immobiliari més o menys integrat i integrador en l’espai natural i més o menys important. Els inversors actuals són hereus d’aquell fons majoritàriament americà que es va interessar, i molt, en entrar a Pal-Arinsal. Fins i tot va ficar el nas a Naturlandia. La proposta, la d’EMAP, no va reeixir i una part dels inversors, els estrictament capitalistes i més americans, van plegar veles. Però els gestors de St Anton van continuar amb l’espineta clavada i és aquí quan comencen ja a gestar contactes amb el conseller delegat de Saetde. També d’aquí ve l’impuls de projectes al Pas. I vagin a saber si fins i tot a Porté.

És aquí, si no abans, que apareix la figura de Sheena Passfield. Consultora financera seriosa com diuen aquells que hi han tractat al Principat i que a l’inici es presentava, sobretot i especialment, com la delegada dels Schmidt-Chiari, alguns membres dels quals també han estat al país en més d’una ocasió. Passfield acaba aterrant al Principat i s’hi estableix professionalment primer a compte d’altri i després amb societat pròpia. Pel mig, i quan explica en el seu currículum que ha analitzat una entitat financera per agafar-ne la gestió (o una cosa així), entenguin el següent: és la financera que va fer el treball de camp, l’anàlisi sobre el terreny, de Vall Banc. Per compte de qui? Exacte, del fons londinenc Socrates. El competidor de JC Flowers.

Analitzadora per compte de… Socrates

Passfield és londinenca -fa o no fa- com Socrates, el fons, i al Principat hi ha tingut diferents contactes quant als negocis. Un dels seus introductors és Thomas Victor Braver de Dreyer. Un personatge del tot característic i que durant molt temps -i encara sempre que pot- es va fer passar per baró. Un descendent d’una família aristòcrata russa amb vincles també americans. Un empresari lligat amb les joies i les pedres precioses. Per a l’ocasió, soci minoritari de Mountain Peaks Development, una societat domiciliada a la Massana, on el baró. Passfield, en xifres rodones, és la titular del 80% de les accions. Brave de Dreyer ostenta el 20% restant.

I qui seran els inversors eventuals d’Arcalís? Si s’escolta Tudó i Choy no se sap i és el menys important. Allò destacat és que la societat ubicada al Principat confirma que hi ha interès i que en l’ham, en el seu, en el de Mountain Peaks, i té un bon peix disposat a apostar per la neu del Principat. I amb qui treballa Mountain Peaks Development? Aquí apareixen dos dels altres noms de l’inici: Stanis Schmidt-Chiari i Sea Equity. Aquesta darrera societat no és ben bé un fons però s’hi acosta. És una firma d’inversió privada centrada en impulsar petites i mitjanes empreses al Regne Unit i a Europa. Una empresa d’acompanyament i d’inversió que se sustenta amb els professionals que ja tenen sobre el terreny aquelles companyies per les quals aposten.

Fins ara aquesta societat s’ha centrat en l’adquisició i control d’empreses que generen uns beneficis anuals d’entre un i set milions de lliures esterlines. Sea Equity assegura que té capacitat per ser flexible en les inversions i per desemborsar capital amb certa rapidesa. Amb uns límits, és clar. Però també és clar que havent-hi darrera la família Schmidt Chiari el poder pot ser major si el projecte interessa. I segons diverses fonts, als rectors de St Anton els interessaria deslocalitzar el seu negoci de neu. La imposició austríaca se’ls està menjant, afirmen les fonts. D’aquí l’interès en participar en projectes a Andorra. Sense oblidar la qüestió immobiliària. Només cal veure els punts d’interès de Passfield i l’objecte social de Mountain Peaks.

I qui són els socis fundadors de Sea Equity? Dos joves als quals se’ls augura, suposadament, un bon futur en les finances. Elliott Nicholson i Stanis Schmidt-Chiari. Aquest darrer (a la fotografia) es va formar a l’University College de Londres, on va fer un grau especialitzat en Economia i Europa de l’Est. Té un MBA d’INSEAD i abans de fundar la seva companyia va passar per HIG Capital o Apax Partners, on va arribar procedent de Lehman Brothers on era analista d’operacions de finançament apalancat. Parla alemany, anglès, francès i té coneixements de rus. El català potser dependrà d’Arcalís. De Secnoa. I potser també de Saetde.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.