La clarificació del calendari electoral porta totes les formacions a posar el fre de mà

Aclarit segons l’anunci del cap de Govern que resta encara mig any per als comicis generals, els diferents actors polítics mantenen el treball en somort i trigaran encara a mostrar les cartes

-
-
L’anunci del cap de Govern que les eleccions generals seran o bé el 31 de març o bé el 7 d’abril ha comportat, de patac, que totes les formacions, grups polítics, impulsors de plataformes i altres projectes amb vocació electoral hagin en certa manera posat el ralentí a les seves iniciatives i comencin a reformular les seves propostes. En gran mesura, allò d’anar a darrera hora es torna a imposar. I l’elecció de candidat per part de Demòcrates per Andorra (DA) hauria de marcar un altre punt culminant en l’agenda política d’aquesta tardor.

L’executiva demòcrata preveu designar formalment successor a Toni Martí durant el mes d’octubre. I si aquest no és el ministre d’Afers Socials, Interior i Justícia, Xavier Espot, encara es podria retardar. Perquè no es preveu una tria fàcil. Els dubtes que té el partit són els que té Espot. O a l’inrevés. Però més enllà dels demòcrates, els liberals han decidit allargar fins al novembre el termini perquè els comitès parroquials puguin aclarir si decideixen concórrer en les llistes territorials juntament amb els membres del Partit Socialdemòcrata (PS) o no.

L’aliança estratègica que des del punt de vista tàctic, teòric o de llei electoral es pot arribar a entendre i fins i tot, pot ser fàcil d’explica, a la pràctica es complica. I el missatge de liberals i socialdemòcrates està costant més d’arribar. Almenys per ara. Però falta molt temps per a les eleccions. Tant que totes les fonts consultades asseguren que “poden passar moltes coses encara”. De fet, no només la principal força política ara per ara no té un candidat designat. És que és impossible poder assegurar amb certesa quantes llistes nacionals hi haurà.

Demòcrates, liberals i socialdemòcrates han de ser fixes. De fet, Liberals i PS tenen candidat triat de fa mesos (Jordi Gallardo i Pere López, respectivament) i diverses fonts assenyalen que el fet d’estar preparant el procés electoral des de fa tant temps els pot acabar passant factura. Valoració que no comparteixen les formacions implicades, que miren de canviar dinàmiques tradicionals i s’escuden en què la feina feta mai no fa estorb. 

Els demòcrates esperen tenir candidat durant el mes que ve, liberals allarga fins al novembre la possibilitat que els seus comitès decideixin pactar amb el PS i Pintat mira d’impulsar llistes territorials independents

I Socialdemocràcia i Progrés és pràcticament segur que també farà candidatura nacional. Els progressistes fins ara representats al Consell General per Víctor Naudi estarien segurs de deixar en mans del seu president i excap de Govern, Jaume Bartumeu, la decisió de liderar una llista o no fer-ho. No hi ha res de segur ni de clar. I les fonts consultades han afirmat que mentre es treballa en altres qüestions vinculades al procés electoral, és molt probable que ara que se sap que s’esgota la legislatura el tema dels noms s’allargui encara.

Caldrà veure també què fan formacions o projectes a priori més petits com els que pretén impulsar l’exconseller general i economista Eusebi Nomen, que amb la denominada Candidatura Sobirana planteja una proposta més poteccionista i en alguns punts alineada al grup d’opinió Virtus Unita sense que entre ells hi hagi, aparentment, cap connexió. L’altra formació que cal veure fins on pot arribar és Podem Andorra, integrants dels quals havien anat del bracet del PS en altres conteses electorals, en què també participaven Iniciativa Ciutadana o, sobretot, Els Verds, ara per ara molt desmarcats de l’escenari polític andorrà.

I, finalment, també clau ha de ser el paper que puguin arribar a jugar el ‘mig grup parlamentari mixt’. Unió Laurediana (UL) d’una banda i els independents de la Massana o Ciutadans Compromesos, depèn de com es vulgui mirar, per l’altra. Hores d’ara, el líder d’UL i darrer candidat electoral de Liberals, Josep Pintat, seria més partidari de buscar aliats per fer candidatures territorials amb una certa afinitat ideològica i, sense necessitat de fer llista nacional, aglutinar en un hipotètic futur grup parlamentari tots aquells consellers sorgits d’aquesta fórmula. I mirar de tenir una força decisiva en la configuració de majories al Consell General.

Segons diverses fonts, Pintat hauria estat fent moviments en aquest sentit. A banda de Sant Julià, els contactes més prolífics serien a Escaldes, mirant de promoure un projecte de similars característiques com el lauredià a partir del nucli de persones que van abandonar els liberals per divergències amb el comitè escaldenc. I si poc clar està el paper a jugar per Pintat, menys clar encara sembla la iniciativa que pugui arribar des de la Massana. Però tant els uns com els altres, aquests sí, són d’esprémer el rellotge fins al darrer moment. Fórmula tradicional. I ara per ara queda molt temps per als comicis. Mig any.

Comentaris

Trending