La Batllia 'passa' de les querelles per la retroacció d'operacions els primers dies del 'cas BPA'

La Batllia \'passa\' de les querelles per la retroacció d\'operacions els primers dies del \'cas BPA\'
La Batllia \'passa\' de les querelles per la retroacció d\'operacions els primers dies del \'cas BPA\'
La Batllia ha arxivat les querelles que diversos particulars van interposar contra l'administració de Banca Privada d'Andorra (BPA) i també contra l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) en considerar que la retroacció d'ordres donades just després de la intervenció del banc, l'11 de març, i fins el dia 16, en què es van fer públiques unes mesures limitadores de disposició de diners, podia ser constitutiva de delictes penals. Segons han explicat fonts coneixedores dels casos, la batlle encarregada de decidir sobre la qüestió, que ha coincidit ser la instructora del denominat 'cas BPA' no ha fet ni la més mínima diligència per intentar aclarir si hi havia comportament delictiu o no. Directament ha considerat que no hi havia motivació penal. Cap dels afectats hauria fet recurs i, en tot cas, s'hauran de dirigir a la via civil per fer la reclamació que s'escaigui. Les querelles presentades exposaven fets similars però no idèntics i cadascuna d'elles els tipificava d'una manera determinada. En tot cas, però, sempre es tractava d'operacions que s'havien volgut fer entre l'endemà de l'anunci del FinCEN i del cap de Govern i el dilluns en què el llavors ministre de Finances i Funció Pública en funcions, Jordi Cinca, va anunciar l'aprovació d'un decret que possibilitava l'INAF, en el marc de l'administració que exercia sobre BPA, a establir mecanismes per garantir l'operativa i la liquiditat de l'entitat. Va ser la normativa que va emparar el fet que es decidís, i encara aa és vigent, que només es donarien 2.500 euros setmanals per cada compte. Però abans que hi hagués aquest decret i l'INAF determinés el que popularment s'ha anat coneixent com a 'corralito', hi va haver gent que va dur a terme diferents operacions. En alguns casos, per exemple, es va anar a retirar diners i en lloc de facilitar al client efectiu se li va estendre un xec. Una situació així és una de les que protagonitzava una de les querelles arxivades. El cobrament del xec mai no es va poder fer realitat. També hi va haver transferències interbancàries que van quedar penjades al núvol i mai van acabar arribant a bon port. Sia com vulgui, en les querelles -per tant, per la via penal- es denunciava la possible comissió, per part dels administradors de BPA i l'INAF com a òrgan que els havia designat, de presumptes delictes com ara l'estafa, l'apropiació de diners o la frustració de mitjans de pagament. Les querelles es van distribuir per torn als instructors penals. Però tots els instructors ordinaris es van inhibir considerant que tractant-se d'una qüestió relacionada amb BPA calia que s'assignés l'estudi dels casos a una de les dues batllies especialitzades en delictes econòmics i de blanqueig. Finalment es va acabar acumulant tot, per raó de similar matèria, en l'oficina judicial que dirigeix Canòlic Mingorance, que és, alhora, la instructora del 'cas BPA'. Mingorance no només no va escoltar les parts querellants (i les querellades) abans de decidir si hi havia elements per procedir amb la tramitació de la querella. Ni tan sols va donar trasllat dels escrits al ministeri fiscal. I directament va acordar no admetre les querelles en considerar que els supòsits de fet denunciats no eren constitutius de delicte. I les va arxivar.

Via administrativa

Una altra qüestió són les reclamacions administratives que altres clients -i en aquest cas es compten per algunes desenes- han formulat també per a situacions pràcticament idèntiques. També hi ha en el fons de les reclamacions les retroaccions d'operacions bancàries. Però en aquesta ocasió el que s'al·lega, per exemple, és que no hi havia el marc normatiu (i quan suposadament hi va ser no es van seguir els paràmetres de publicitat que s'ha de donar a qualsevol norma) adequat per tirar enrere transferències i altres actuacions, produint, en funció dels casos, notables pèrdues, ja que o bé els clients no van poder disposar d'uns diners que necessitaven per dur a terme inversions que s'han frustrat o, per exemple, no es van poder formalitzar les vendes de títols que ara potser s'han depreciat. Per la via administrativa, la Batllia sí que ha admès a tràmit alguna demanda. En aquest cas, però, l'admissió és un pur formalisme. Es tracta de constatar que la demanda s'ha presentat de manera adequada des del punt de vista formal. L'estudi del fons del cas serà tota una altra cosa. En aquest sentit, algunes fonts han lamentat la lleugeresa amb la qual, suposadament, els tribunals estan tractant tot allò que va en contra dels procediments que s'estan emprant en la gestió de la crisi de BPA.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.