La Batllia haurà d’investigar si hi va haver prevaricació i tràfic d’influències en la construcció del forn incinerador

Comentaris

La Batllia haurà d’investigar si hi va haver prevaricació i tràfic d’influències en la construcció del forn incinerador
La Batllia haurà d’investigar si hi va haver prevaricació i tràfic d’influències en la construcció del forn incinerador
  • Apapma presenta una denúncia contra persona desconeguda perquè s’estudiï la responsabilitat penal que es derivaria del sobrecost de 22 milions en l’obra de Ctrasa
  • El col·lectiu ecologista usa com a base una auditoria elaborada per KPMG que va encomanar el Govern comandat pel PS i que evidencia un procés ple d’anomalies
  • Les presumptes irregularitats delictives s’haurien comès, aproximadament, entre els anys 2002 i 2009, durant les legislatures liderades pels executius de Forné i Pintat
  • L’associació remarca en el seu escrit que van ser justament els socis privats andorrans de la planta els que van rebre les aportacions econòmiques més suculents
La Batllia haurà d’investigar, si considera que hi ha elements per fer-ho, el sobrecost que al seu dia va generar la construcció del centre de tractament de residus (Ctrasa) i la compra-venda posterior, quan ja era de domini públic el desgavell financer, per part de l’administració pública (via FEDA) del paquet accionarial que estava en mans de socis andorrans. L’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma) ha presentat aquest matí una denúncia contra persona desconeguda en considerar que durant el procés d’adjudicació dels treballs constructius i, després, mentre aquests van perdurar, es van poder cometre els delictes de prevaricació, tràfic d’influències i falsedat documental. La base de la denúncia és l’auditoria que el 2010 va encomanar l’executiu de torn, llavors comandat pel Partit Socialdemòcrata (PS). El treball fet per la consultora internacional KPMG dibuixa un panorama d’allò més embolicat i ple d’irregularitats. Els fets presumptament delictius s’haurien comès entre els anys 2002 i 2009, durant les legislatures liderades, respectivament, per Marc Forné i Albert Pintat. Fonts coneixedores de la denúncia i de la documentació que s’hi annexa han assegurat que les anomalies són de tal magnitud que no es pot assenyalar ningú concret com a responsable dels suposats delictes. Per això Apapma ha triat la fórmula processal de la denúncia i no la querella, que no permet que sigui contra una persona desconeguda. Les fonts consultades han admès, també, que una part dels fets que es descriuen a la denúncia pot ser que estiguin prescrits. Però no obstant això, hi ha prou elements per considerar que, suposadament, es van cometre delictes de molta gravetat que han suposat un menyscabament important per a l’administració, malgrat que inicialment no figura la malversació de fons públics entre les irregularitats punibles denunciades. L’informe de KPMG va confirmar l’existència del sobrecost en un equipament adjudicat el 2002 i en el qual, tot i que inicialment entre el Govern i FEDA només tenien el 20% de les accions, l’administració va acabar injectant una aportació pública superior als 135 milions d’euros per assegurar el bon funcionament del centre. La resta de títols, a l’inici de l’operació, estaven en mans de les societats mercantils espanyoles Tratamiento de Residuos, SA (18%), Cespa Gestión de Residuos, SA (11%) i Estudios, Montajes y Tendidos Eléctricos SL (EMTE) (4%); la societat mercantil francesa Novergie(18%); i les andorranes Vallsegur Correu Exprés, SA (14%), Empub, SA (8%) i Treballs Públics Armengol, SA (7%). En la denúncia, Apapma remarca, justament, el fet que van ser les empreses andorranes, encarregades de l’obra civil, les que van rebre les partides econòmiques més suculentes. Un dels últims capítols del serial descrit pel col·lectiu ecologista data del 2006, quan el Consell General -la cambra parlamentària va haver d’adoptar diverses decisions en relació amb aquest procés- va aprovar un crèdit extraordinari per fer front a la compra de les accions que quedaven en mans privades locals. I és que, FEDA havia arribat a un preacord verbal amb els socis andorrans de la societat (Treballs Públics Armengol, SA, EMPUB, SA, i Tecno-Energia, SL). Representaven el 29% del capital social de la societat i van percebre 1.908.026 euros. Es va pagar l’acció a preu d’or quan amb el sobrecost s’haurien d’haver devaluat. Aquesta qüestió en concret ja va arribar al seu dia als tribunals.

Comentaris

Trending