La banca reconeix que aplicarà de forma gradual comissions sobre molts serveis

El fet que Crèdit Andorrà girés aquest dimarts un càrrec pel cost d’administració de molts comptes ha obert la caixa dels trons: Andbank i Vall Banc també el tenen, MoraBanc en menor mesura i el Sabadell hi rumia

-
-
L’aplicació de comissions sobre els serveis que ofereix la banca del Principat en relació amb els clients del país -que tradicionalment havien quedat al marge de moltes d’aquestes despeses- serà habitual cada vegada més. “S’estan rescatant comissions que en altres països, com a Espanya, fa molt temps que funcionen, i s’aniran cobrant molts dels serveis que es donen”, han assegurat fonts bancàries. De fet, la banca -fonts de les cinc entitats que operen a Andorra- reconeix que, en major o menor mesura, aquesta serà la tendència gradual.

El fet que Crèdit Andorrà girés a partir d’aquest dimarts un càrrec trimestral -concretament, es va carregar la tarifa relativa al període abril-juny- pel cost d’administració de molts comptes ha obert la caixa dels trons. L’entitat liderada des del punt de vista executiu per Xavier Cornella cobra 20 euros més IGI cada tres mesos a aquells comptes que no hi tenen una nòmina associada o que no són titularitzats per pensionistes o per menors de 18 anys. Com que l’aplicació de la ‘taxa’ s’ha fet sense avisar i, a més, Crèdit Andorrà té un volum de clients molt notable, la repercussió ha estat molt elevada.

La fugida de clients estrangers i l’accés a l’entorn SEPA, més les dificultats que tinguin o no tinguin cadascuna de les entitats i l’afegit d’un mercat de l’interès molt baix condueixen les empreses bancàries a rascar d’on sigui

De fet, molts clients no han trigat en reclamar als seus respectius gestors la supressió de dita comissió. El mateix que passa a l’entorn, sobretot, i per comparació, amb la banca espanyola. En funció de la qualitat del client i el moviment que genera s’acaba sent més benevolent o menys. Però el que és clar, asseguren les fonts, que la fugida de clients estrangers -sobre els quals s’aplicaven despeses molt més elevades que no pas es pensen imposar ara- i l’accés a l’entorn SEPA, més les dificultats que tinguin o no tinguin cadascuna de les entitats i l’afegit d’un mercat de l’interès molt baix condueixen les empreses bancàries a rascar d’on sigui.

Fonts bancàries han assegurat que en cap cas es tracta d’un ‘acord ABA’, perquè si Andorran Banking adoptés un posicionament unànime se’l podria combatre per violació de les lleis de competència, però sí que en les reunions que habitualment celebren dirigents o representants de totes les entitats aquesta qüestió es va tractar. I ja des de principi d’any va quedar clar que aquells que no cobraven nombroses comissions -Andbank fa temps que n’aplica diverses, inclosa l’equivalent a la que ara ha posat en marxa Crèdit Andorrà i a un preu igual o superior- o començarien a fer.

La controvertida comissió de Crèdit Andorrà és igual o superior en el cas d’Andbank i Vall Banc cobra 15 euros trimestrals IGI inclòs

En aquest marc, segons les fonts, l’entitat ‘verda’ ja hauria anunciat que pensava començar a aplicar la comissió sobre administració de comptes a mitjan any. I aquesta setmana hauria vist la llum. Una altra cosa és la dificultat o l’enutjament causat afegit de no haver-ho comunicat just en un moment que l’entitat és molt intensiva amb diferents campanyes comercials -algunes de les quals tan agressives que resulten insultants-. Algunes fonts han arribat a assegurar que fins i tot la no comunicació formal podria contravenir la normativa del regulador, de l’AFA.

Sempre hi ha el parapet legal del fet que els bancs, ai làs, publiquen en les seves pàgines electròniques allò que es denomina ‘llibre de tarifes’. Si busca aquestes condicions, segurament les trobarà. Però potser s’hi passarà una bona estona. Haurà d’anar normalment al peu de pàgina web i mirar si amb lletra moooolt petita hi posa ‘tarifes’. O pot ser el cas que els esmentats documents estiguin inclosos sota l’epígraf ‘avís legal’. Sia com vulgui, Crèdit Andorrà, Andbank, MoraBanc, BancSabadell i Vall Banc -i si cliquen sobre cadascun dels enllaços anteriors ho podran veure- tenen les seves tarifes. Quines apliquen i com és una altra cosa.

L’equivalent als 21,90 euros imposats trimestralment des del període (abril-juny) passat per part de Crèdit Andorrà té un cost de 15 euros IGI inclòs en el cas de VallBanc, que també fa una temporada que aplica aquesta comissió i que ‘grava’ determinades operacions pràcticament des del moment que es va posar en marxa l’entitat aixoplugada per JC Flowers, fins i tot va començar a cobrar per serveis que les altres entitats encara no cobraven o ni tan sols cobren. MoraBanc també té un càrrec similar encara que molt puntual, segons fonts de l’entitat, i d’un cost que no ha transcendit.

BancSabadell és l’únic que no cobra absolutament res per administració de comptes locals però admet que està treballant en la implantació d’una tarifa similar per a dipòsits inactius

Ara per ara, qui per aquest concepte no cobra res és BancSabadell, però les fonts consultades han reconegut que des d’ara fins a final d’any s’hauria d’implementar una comissió similar, equivalent, sobre comptes inactius. Les fonts consultades han reconegut que el rebombori generat amb el ‘cas Crèdit Andorrà’ pot arribar a fer plantejar alguna cosa, no ja a l’entitat groga en concret, sinó al conjunt de la plaça. “Però difícilment canviarà res, la tendència és aquesta. Es va cap aquí arreu”, asseguren les fonts.

Tornant a BancSabadell, tot just ara ha comunicat als seus clients que si vol mantenir la recepció de correspondència en paper, en un parell de mesos aquest servei tindrà un cost de 2 euros mensuals. Quant al cobrament de comissions per administració de comptes, l’entitat està desenvolupant l’aplicació informàtic que permeti la implementació de dit cobrament. “Però en qualsevol cas s’aplicaria solament a comptes inactius i la quantitat, no acordada encara, quedarà lluny de les altres que hi ha al mercat”.

En qualsevol cas, aquella manera de fer que mai no es cobrava res als clients de casa, ha passat a la història. Entre altres coses, i en gran mesura, perquè els clients de casa són ara per ara els clients. Els de fora han volat. I volant els de fora han volat també els grans negocis, les grans transaccions. Que no és que no n’hi hagi cap. Però ja no és el que era per molt que es vulgui fer veure el contrari. Els fets canten. 

Documents

Comentaris (10)

Trending