El vot judicial i càrrecs eventuals fan créixer el malestar laboral a l’administració de Justícia

Els funcionaris que participen en el procés electoral, que ho fan a compte de deixar els seus equips coixos durant un parell de setmanes, són designats a dit i perceben una prima única de 800 euros

El vot judicial es fa efectiu a la planta baixa de la Seu de la Justícia.
El vot judicial es fa efectiu a la planta baixa de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

La tria -i en conseqüència la prima que reben- de les persones que s’encarreguen del vot judicial i el fet que estigui força clar que els treballadors eventuals que estan ocupant ara llocs de feina en oficines judicials ja sigui com a oficials o com a secretaris judicials seran automàticament elegits per al càrrec quan es consolidin les places com a fixes està incrementant un elevat malestar laboral a l’administració de Justícia que fa temps que dura.

De fet, són molts els fronts oberts que hi ha a la Seu de la Justícia. I el clima laboral, en molts casos, ja sigui entre el personal judicial estricte o entre els funcionaris dependents del Consell Superior de la Justícia (CSJ), cada vegada més menyspreats, es talla amb ganivet. Més enllà de la dedicació més o menys intensa d’alguns batlles i secretaris judicials -de fet, per això es va modificar la llei per poder tenir marge de maniobra per poder tocar el crostó a aquells que s’espolsin la feina- l’elecció “a dit”, segons les fonts, de les persones que s’encarreguen del procés electoral ha causat una enorme revolada.

En certa manera, recorden les fonts, la situació es repeteix en cada contesa electoral. Però el fet que malgrat les queixes no canviï res, encara agreuja la situació. Hi ha setze empleats més tres més en funcions de responsable que s’encarreguen de la gestió del vot judicial. Les persones triades són totes de Batllia, de la primera instància, perquè és a aquest personal a qui s’envia la circular convidant a inscriure’s. Entre tot el personal que mostra interès en participar del procés, hi ha una designació que no segueix cap criteri objectiu o com a mínim públic.

Per les dues setmanes de feina i una desena d’hores diàries en lloc de les vuit teòriques, les persones que s’ocupen del vot judicial perceben una prima de 800 euros. El problema s’aguditza, indiquen les fonts, quan aquestes persones formen part d’equips que queden coixos, que perden efectius, perquè un o més d’un, passen a ocupar-se del vot judicial. Però la feina judicial estricta, l’ordinària, ha de continuar sortint “i en aquest cas no hi ha complements, ni primes, ni plusos que valguin”.

POR

El malestar i el neguit arriba a tal punt que entre el personal hi ha cert temor a alçar internament la veu i, més encara, a denunciar públicament els suposats greuges que hi hauria. I és que no seria la primera vegada, apunten les fonts consultades, que s’engeguen ‘caceres de bruixes’ per mirar d’aclarir qui explica què, una situació que també porta a incrementar el deteriorament del clima laboral que, segons les fonts, està molt malmès.

Tot plegat, més enllà d’enverinar el clima laboral el que fa és generar “una desmoralització i desmotivació clara entre el personal, en no veure cap mena de possibilitat real de promoció professional”

La qüestió dels eventuals també crema. Hi ha persones, joves sobretot, que encara estan estudiant el màster en Dret andorrà en algun cas, que ja exerceixen eventualment de secretaris judicials a la Batllia, al Tribunal de Corts o a la fiscalia. Hi ha un control exhaustiu per part d’altres funcionaris de la casa per tal de comprovar si finalment passa el que se sospita. Que seran aquestes persones les que, una vegada s’obrin els edictes escaients, acabin ocupant les places fixes.

I això, indiquen les fonts, que dins mateix de l’administració de Justícia hi ha funcionaris que tenen el nivell per ocupar les places i, encara que sigui de manera eventual, no se’ls ha ofert ocupar cap secretaria judicial. També els donaria punts davant un eventual concurs futur. Lluny de comptar amb personal de la casa per a llocs de teòrica responsabilitat, els responsables del Consell Superior de Justícia ja estarien buscant fora persones per a llocs eventuals que després, s’ha dit, acaben més ben posicionades quan entren en joc els edictes.

Tot plegat, segons les fonts consultades, més enllà d’enverinar el clima laboral el que fa és generar “una desmoralització i desmotivació clara entre el personal, en no veure cap mena de possibilitat real de promoció professional”. I això, llavors, es tradueix, asseguren les fonts, en una poca implicació professional que acaba afectant, “encara que no es vulgui”, la qualitat de la feina que s’ha de fer “en un lloc tan sensible com és el d’impartir Justícia”.

Comentaris (5)

Trending