La qüestió es remunta al 2009 quan la Batllia va començar a investigar un empresari espanyol del sector de l’exhibició cinematogràfica. El situava en el marc d’una xarxa de blanqueig de diners i li va embargar uns comptes amb prop d’uns 400.000 euros. Més de tres anys després -de maig del 2009 al desembre del 2012- es va acordar el seu processament. Va anar passant el temps i no avançava la investigació ni s’aclaria res. El 2016 l’empresari va aportar una sentència del Tribunal Suprem espanyol per la qual allò de què se l’acusava a Espanya quedava sense efecte i, per tant, demanava que la causa oberta a Andorra s’arxivés.
Però no hi va haver manera. I malgrat els insistiments de la representació lletrada de l’empresari, i malgrat que el grup de delictes econòmics de la policia va presentar un informe el 2020, la Batllia no va decidir mai res. Fart de tot plegat, el 2023, amb 378.587,85 euros bloquejats al compte, va presentar un recurs d’empara al Constitucional que va resultar positiu. És a dir, el TC va reconèixer que se li havia vulnerat el dret a un judici de durada raonable i li obria la porta a una indemnització que havia de tenir en compte el perjudici econòmic causat.
De fet, en el primer recurs d’empara, l’empresari va exposar que tot i reconeixent que la valoració de la indemnització “no correspon a aquesta jurisdicció”, o sia, al TC, sí volia “deixar palès que els rendiments d’un simple 3% anual pels 14 anys de durada signifiquen una pèrdua de 159.006,89 euros i sol·licita que es reconegui la producció d’un important perjudici econòmic”. El Constitucional, s’ha dit, no quantifica res però sí que conclou que "la durada no raonable i molt excessiva del procés penal afecta als drets fonamentals a la jurisdicció i al procés degut de la part que demana l’empara, i alhora produeix evidents perjudicis econòmics; qüestió que haurà de ser tinguda en compte per la jurisdicció ordinària en el moment de fixar la indemnització”.
SEGONA DECISIÓ
El Superior va acordar una indemnització moral de 16.500 euros però ni un cèntim d’euro pel perjudici econòmic perquè considera que no es pot quantificar. I això, l’afectat, considera que és del tot il·lògic. “La sentència del ple no conté un raonament lògic i fonamentat en Dret quan considera que la indemnització no és procedent per tractar-se d’una mera expectativa quan el Tribunal Constitucional ha reconegut el dret a ser indemnitzat per la pèrdua d’oportunitat o lucre cessant. Es va annexar una pericial que quantifica el lucre cessant amb un perfil molt conservador en 21.723,78 euros, i considera que la pèrdua produïda ha estat certa, avaluable econòmicament i efectiva, tal com requereix l’article 10.2 de la Llei qualificada de la Justícia”.
I l’Alt tribunal dona del tot la raó a l’empresari i toca el crostó al Superior. I de retruc a la fiscalia i el Govern, que mantenien la mateixa tesi que el plenari del tribunal. “La sentència del ple del Tribunal Superior de Justícia diferencia entre el dany moral, el qual considera indemnitzable pel retard produït en la resolució sobre l’aixecament de la trava existent sobre els fons numeraris, i, el dany patrimonial i, en concret, el lucre cessant, que refusa, perquè considera que el dany patrimonial no està acreditat, ja que el dany és hipotètic i no és cert”, recull el TC en una sentència dictada recentment.
“Si aquest tribunal ha considerat que existeix un perjudici econòmic, que s’ha causat per la durada no raonable del procés penal i que ha donat lloc a una pèrdua econòmica pel bloqueig dels comptes corrents, la jurisdicció ordinària ha de fixar la quantia d’aquest lucre cessant. No fer-ho així, significa desconèixer el mandat contingut a la Llei qualificada del Tribunal Constitucional”
I els considerants en què exposa el seu posicionament el Constitucional són prou contundents. “De les diferents classes de danys que es poden produir quan es lesiona un dret subjectiu: dany moral o extrapatrimonial i/o dany patrimonial i, dins d’aquest darrer, dany emergent o lucre cessant, el Tribunal Constitucional estableix que la durada del procés ha generat evidents perjudicis econòmics en el patrimoni del titular del dret fonamental i, en concret, en els comptes embargats per la Batllia”, exposa el TC, que precisa que “es referia a un dels tipus de danys que poden ser reparats al titular del dret fonamental; és a dir, al dany patrimonial generat i, en particular, no al dany emergent, sinó al lucre cessant, atès que la pèrdua ocasionada era una pèrdua real i certa i no merament hipotètica”.
Certament, recorda el Constitucional, “la determinació de la indemnització correspon al ple del Tribunal Superior de Justícia, de manera que ha d’establir la indemnització de conformitat amb l’acreditació del dany en els supòsits de funcionament anormal de l’administració de Justícia. En aquest cas, corresponia a la jurisdicció ordinària la fixació de la indemnització una vegada constatat pel Tribunal Constitucional el dany derivat de la lesió del dret a un judici de durada raonable”. Una cosa és establir la quantitat, l’altra, manté el TC, és dir que no hi ha dret a cap quantitat.
O dit d’una altra manera després de diverses reflexions jurídiques. “Si aquest tribunal ha considerat que existeix un perjudici econòmic, que s’ha causat per la durada no raonable del procés penal i que ha donat lloc a una pèrdua econòmica pel bloqueig dels comptes corrents, la jurisdicció ordinària ha de fixar la quantia d’aquest lucre cessant. No fer-ho així, significa desconèixer el mandat contingut a la Llei qualificada del Tribunal Constitucional”, conté la sentència, que troba irracional la decisió del plenari del Superior.
“Cal concloure que la motivació emprada pel ple s’ha d’entendre com a no ajustada a la raó, ni a la lògica, i, per consegüent, la resolució judicial ha de ser anul·lada, de manera que es remetin les actuacions de nou al ple del Tribunal Superior de Justícia, per tal que sobre la base de l’existència acreditada per aquest Tribunal Constitucional del dany patrimonial, es procedeixi a la seva determinació de conformitat amb les previsions legals.” En fi, que hi ha un dany efectiu i s’ha de reparar. I no es pot pretendre fer veure que no hi ha perjudici quan el Constitucional ha constatat que sí.
Comentaris (2)